Bon dia,
Després de més de 200 quilòmetres i 10.000 metres de desnivell positiu, ja va sent hora de fer una primera valoració de les Altra Olympus 2.0.
Els llocs per on les he portat son diversos, zones planeres i seques, muntanyes rocalloses, zones enfangades, valls humides, desnivells impossibles, etc...
Com totes les Altra destaquen pel seu "Zero Drop" i el “Footshape Toe Box”, si no sabeu de què us parlo aquí hi faig una introducció, però amb una diferència, el model Olympus incorpora el màxim d'esmorteïment, i això es nota i molt.
Bé, ja hi arribarem, intentaré fer una descripció de baix a dalt, començant per una sola Vibram que ens ofereix una molt bona tracció tant en pujada com en baixada, una tracció que no ve tant per la forma i profunditat dels tacs, doncs en aquest cas el responsable és la superfície de petjada, allò de a més superfície més fricció i alhora adherència. Només tenen un petit inconvenient i és que si fem algun gir o frenada brusca, derrapen més que la majoria, i en molts casos del desitjat, només cal acostumar-s'hi per no fotre's de lloros.
Si seguim amunt ens trobem amb la mitja sola, entre sola, plantilla, etc, que, juntament amb la sola, li proporcionen una alçada total de 36 mil·límetres sobre el terra. És una alçada considerable que ens proporciona una esmorteïment espectacular, però una sensació de flotar i no notar el terreny. Això te beneficis i inconvenients, per un costat la protecció de la planta del peu és inigualable, això ens permet fer llargues tirades sense molèsties, però a més a més la reducció de la fatiga muscular és notòria, en reduir-se l'estrès pels impactes amb el terreny, tant habitual en les baixades infinites que ens trobem a muntanya, l'inconvenient, perdem el tacte i allò místic de notar la muntanya als peus, però què voleu que us digui prefereixo conservar el xassís per molts anys.
Més amunt hi ha l'upper, que en aquest model està dissenyat en dues peces, un exterior típic mallat que ofereix una bona ventilació i un interior més resistent que evita l'entrada de tot tipus d'elements. A la part davantera incorpora una mica de protecció, més per evitar que s'esquinci la malla exterior amb les pedres que per protegir el peu, i a la del darrera un velcro per ficar les polaines. Comentaris, el mallat exterior és poc resistent, ja el tinc foradat i això que vaig amb cura, ara res a veure amb la feblesa extrema de les Xodus 5.0. Si es mullen queden seques en un tres i no res. L'interior proporciona una bona dosis de protecció contra elements punxants que s'escolen pels forats de la part exterior. La llengueta és acotxada cosa que evita fregament i ve fixada al conjunt superior per evitar de moure's.
Pel que fa als cordons, son planers i extremadament llargs, jo els duc tal i com venien de fàbrica, en creu, no incorporen cap butxaca on guardar-los pel que en terrenys molt emboscats se'ns enreden amb facilitat. Per evitar que es descordin cal fer un doble nus, que tot i això no assegura res. Ara, per molt que intenti estrènyer al màxim, mai aconsegueixen tenir el peu ben "lligat" a la vamba, cosa que provoca una estabilitat tirant a baixa, el peu balla més del normal dins la vamba.
Després de la descripció toca la valoració pròpiament dita.
Durabilitat, què voleu que us digui, a part d'un parell de desperfectes exteriors al mallat extern de l'upper, la sola continua en perfecte estat i sense perdre cap element. Fan pinta que arribar als 1.000 serà un joc de nens.
Estabilitat, és segurament el seu punt feble, trobar el número just que ens permeti notar el peu perfectament en sintonia amb la vamba. Però amb els quilòmetres aprens a minimitzar aquest efecte i valores la resta de beneficis.
Esmorteïment, el seu punt més fort. A la que comencis a córrer, i caminar pujant, no hi haurà excusa per aturar-te per mal de peus. Petjada suau en qualsevol terrenys, ni un sol impacte tot i trepitjar sense miraments, una delícia als peus.
Protecció, un punt molt important a favor. La gran superfície de petjada evita els típics impactes laterals a l'hora de saltar entre pedres, el "Footshape Toe Box” ens protegeix els dits de les, fins ara, inevitables ungles negres, i el seu esmorteïment evita bona part de la fatiga muscular.
Dit això només resta dir que aquesta me l'enduria a qualsevol sarau, sobretot si és dels llargs, per la cura general que ens ofereix, i que la seva resposta en tots els entorns és d'allò mes correcte. Si tot va bé, m'acompanyaran al següent sarau, la Rialp Matxicots, que espero em serveixi per tancar l'any amb bones sensacions, doncs les necessito.
Salut i muntanya!!!
Després de més de 200 quilòmetres i 10.000 metres de desnivell positiu, ja va sent hora de fer una primera valoració de les Altra Olympus 2.0.
Els llocs per on les he portat son diversos, zones planeres i seques, muntanyes rocalloses, zones enfangades, valls humides, desnivells impossibles, etc...
Bé, ja hi arribarem, intentaré fer una descripció de baix a dalt, començant per una sola Vibram que ens ofereix una molt bona tracció tant en pujada com en baixada, una tracció que no ve tant per la forma i profunditat dels tacs, doncs en aquest cas el responsable és la superfície de petjada, allò de a més superfície més fricció i alhora adherència. Només tenen un petit inconvenient i és que si fem algun gir o frenada brusca, derrapen més que la majoria, i en molts casos del desitjat, només cal acostumar-s'hi per no fotre's de lloros.
Si seguim amunt ens trobem amb la mitja sola, entre sola, plantilla, etc, que, juntament amb la sola, li proporcionen una alçada total de 36 mil·límetres sobre el terra. És una alçada considerable que ens proporciona una esmorteïment espectacular, però una sensació de flotar i no notar el terreny. Això te beneficis i inconvenients, per un costat la protecció de la planta del peu és inigualable, això ens permet fer llargues tirades sense molèsties, però a més a més la reducció de la fatiga muscular és notòria, en reduir-se l'estrès pels impactes amb el terreny, tant habitual en les baixades infinites que ens trobem a muntanya, l'inconvenient, perdem el tacte i allò místic de notar la muntanya als peus, però què voleu que us digui prefereixo conservar el xassís per molts anys.
Més amunt hi ha l'upper, que en aquest model està dissenyat en dues peces, un exterior típic mallat que ofereix una bona ventilació i un interior més resistent que evita l'entrada de tot tipus d'elements. A la part davantera incorpora una mica de protecció, més per evitar que s'esquinci la malla exterior amb les pedres que per protegir el peu, i a la del darrera un velcro per ficar les polaines. Comentaris, el mallat exterior és poc resistent, ja el tinc foradat i això que vaig amb cura, ara res a veure amb la feblesa extrema de les Xodus 5.0. Si es mullen queden seques en un tres i no res. L'interior proporciona una bona dosis de protecció contra elements punxants que s'escolen pels forats de la part exterior. La llengueta és acotxada cosa que evita fregament i ve fixada al conjunt superior per evitar de moure's.
Pel que fa als cordons, son planers i extremadament llargs, jo els duc tal i com venien de fàbrica, en creu, no incorporen cap butxaca on guardar-los pel que en terrenys molt emboscats se'ns enreden amb facilitat. Per evitar que es descordin cal fer un doble nus, que tot i això no assegura res. Ara, per molt que intenti estrènyer al màxim, mai aconsegueixen tenir el peu ben "lligat" a la vamba, cosa que provoca una estabilitat tirant a baixa, el peu balla més del normal dins la vamba.
Després de la descripció toca la valoració pròpiament dita.
Durabilitat, què voleu que us digui, a part d'un parell de desperfectes exteriors al mallat extern de l'upper, la sola continua en perfecte estat i sense perdre cap element. Fan pinta que arribar als 1.000 serà un joc de nens.
Estabilitat, és segurament el seu punt feble, trobar el número just que ens permeti notar el peu perfectament en sintonia amb la vamba. Però amb els quilòmetres aprens a minimitzar aquest efecte i valores la resta de beneficis.
Esmorteïment, el seu punt més fort. A la que comencis a córrer, i caminar pujant, no hi haurà excusa per aturar-te per mal de peus. Petjada suau en qualsevol terrenys, ni un sol impacte tot i trepitjar sense miraments, una delícia als peus.
Protecció, un punt molt important a favor. La gran superfície de petjada evita els típics impactes laterals a l'hora de saltar entre pedres, el "Footshape Toe Box” ens protegeix els dits de les, fins ara, inevitables ungles negres, i el seu esmorteïment evita bona part de la fatiga muscular.
Dit això només resta dir que aquesta me l'enduria a qualsevol sarau, sobretot si és dels llargs, per la cura general que ens ofereix, i que la seva resposta en tots els entorns és d'allò mes correcte. Si tot va bé, m'acompanyaran al següent sarau, la Rialp Matxicots, que espero em serveixi per tancar l'any amb bones sensacions, doncs les necessito.
Salut i muntanya!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada