Test de material: Altra Superior 2.0

Bon dia,

Dissabte em varen caure a les mans unes vambes per provar, son les Superior 2.0 de la marca americana Altra, aquí us en faig una breu descripció i el que m'han semblat.

Les Altra Superior 2.0 al cim del Matagalls

Test realitzat en quatre sortides:

Montseny, puja i baixa al Matagalls des del coll de Bordoriol, terreny sec, amb trams amb molta fulla i rocosos, pendents importants.

Gavarres, volta a l’entorn de Sant Miquel amb trams de pista, corriol i asfalt, zones parcialment humides amb branques soltes, poc pedregós.

Farners, recorregut per diferents trialeres de la zona, terreny sorrenc i sec, alguna zona de grimpada fàcil, passos per zona molt humida.

Sant Dalmai, volta al volcà de la Crosa, pista forestal i algun corriol poc tècnic, terrenys sec.

Sobre la vamba, hi ha dues coses a destacar d’aquest model, bé i tots els de la marca Altra:

Per un costat la filosofia “Zero Drop”, això vol dir que no hi ha caiguda entre taló i dits, simplement entre la mitja sola i la sola ens enlairem uns 21 mil·límetres del terra de forma homogènia, per un pes de 247 grams (43EU). Aquest fet implica un període d’adaptació imprescindible si venim de caigudes d’entre 8 i 11 mm, en el meu cas venint de 4 no és tant complicada només vaig notar una mica de carregada de bessons el primer dia.

Per l’altre el “Footshape Toe Box”, la part davantera de la vamba gaudeix d’una amplitud excepcional, que permet als dits desplaçar-se amb llibertat. Això fa que l’inevitable impacte amb pedres l’absorbeix la vamba i no els dits, en disposar d’espai per desplaçar-se lateralment.

Si volteu per internet trobareu força pàgines que us donaran més detalls de les característiques tècniques de la vamba, així com de com realitzar el període d’adaptació, jo intentaré donar-vos una opinió subjectiva.

Pel que fa a la protecció de la part superior davantera del peu, la més exposada a cops, és justeta, a part d’un reforç just a la punta, només comptem amb un termosegellat poc rígid per evitar impactes, d’acord que els dits van lliures i ajuden a minimitzar aquest fet, però passar per terrenys molt rocosos pot ser una tortura.

Tot i que la llengüeta i la seva unió al cos de la vamba està ben pensada per evitar que hi puguin entrar pedres o petites branques, hi trobo a faltar un espai on guardar els cordons, venint de calçat que en porta i tenint en compte els paratges on em fico em permet evitar que puguin embolicar-se amb alguna romeguera i descordar-se o fins i tot provocar alguna caiguda.

Si mirem la sensació i adaptació al terreny, 21 mil·límetres son pocs, però donen per més del que podríem pensar. Evidentment es nota allò que s’està trepitjant som conscients que estem tocant el terra, però a la planta del peu no es noten molèsties als impactes. Pel que fa a l’adaptació es molt flexible i s’adapta bé al terreny, gens dura a la petjada.

M’he trobat que en terrenys poc compactes, aquells molt sorrencs, i en baixada el peu queda com enfonsat i cal fer un sobreesforç per treure’l, la vamba no ens dona un petit impuls per fer el següent pas, com passa amb d’altres amb les que he corregut.

En baixades molt pronunciades, la majoria que he fet, he tingut la sensació que en haver de fer canvis bruscos de direcció, obligant a recolzaments laterals, la vamba no acaba de gaudir d’una gran adherència al terreny i has d’anar corregint la posició del peu per no patinar més del compte i evitar caigudes, mica en mica et vas adaptant i es pot minimitzar el problema.

He pogut fer algunes grimpades, res de l’altre món, per roca i l’adherència és molt bona, fins i tot he tingut aquesta sensació en roca humida, cosa que no sol ser massa habitual. En general el comportament pujant és molt correcte. L’únic inconvenient és que cal adaptar-se a la inexistent caiguda per evitar la carregada de bessons, jo venint de drop quatre, i un estat de forma de final de temporada, ho he aconseguit duent-les un parell de dies sencers, incloent-hi una passejada en família, i una sortida corrent.

On es comporta excepcionalment bé és en trams de poc desnivell i poca dificultat tècnica, si a més a més uses la tècnica per córrer que et recomanen a la caixa, córrer una mica tirat endavant, la sensació és d’anar més ràpid que de costum, ara no se si és realment així o un vol veure-hi tot lo bo.

Pel que fa a la transpiració, tinc la sensació que és una vamba que asseca el peu amb rapidesa, ara no he creuat rieres ni corregut amb pluja, però en passar per zones humides, on l’aigua de les plantes et mulla cames i peus, acabo amb el peu totalment sec en poca estona.

Sobre el desgast, dir que tant la part superior com la sola estan en perfecte estat després de poc més de 40 quilòmetres, no se quants en portava abans, però no l’he portat per camins de roses que diguem.

En resum la veig una vamba per tot tipus de terreny, exceptuant la alta muntanya més dura, tot i que incorpora unes plaques rígides per evitar impactes en zones molt rocoses, per entendre’ns, no me les enduria a Emmona o Carros de Foc però si que hi faria Cap de Creus o Cavalls del Vent, tot i que en curses poc tècniques és on es pot exprimir al màxim les seves característiques com ara la Transgavarres o qualsevol de l’Ardenya.

Tinc la sensació que és valida per curses de fins 60 quilòmetres, tot i que la distància més llarga que he corregut amb elles han estat una mica més de 15 quilòmetres, però per coses més llargues necessitaria alguna de les seves germanetes més esmorteïdes, la Lone Peak, amortiment mitjà amb un pes de 300 grams i 25mm (43EU), o la Olympus, màxim amortiment amb 312 grams i 36mm (43EU). 

Salut i muntanya!!!!!!!!!