Novembre: tancant temporada.

Hola a tothom,

Amb una mica de retard arriba el resum del mes, cada vegada costa més trobar un forat per aquestes coses i sempre prefereixo anar a fer la volta que tancar-me davant l’ordinador. De cares a l’any vinent potser torna a tocar canvis al bloc, bé, ja ho veurem quan arribi. De moment em centraré en el que toca avui.

Com sempre he donat voltes pels territoris clàssics, una mica de Gavarres, sobretot amb Sant Miquel, més proper a Pont Major, com a destinació estrella, entre les sortides un parell tancant les dues primeres curses dels Cims de Girona, a Sant Miquel i Els Àngels, enguany amb més compromís per part de la gent, no s’ha notat tant l’esbandida d’una cursa a l’altre, pot ser perquè el temps ha acompanyat i molt.

Les muntanyes de Farners, preparant una mica la cursa de la ratafia, però sobretot tenir-la al costat de la feina i poder aprofitar al màxim el poc temps del migdia, que enguany repetia recorregut i he constatat que entrenar menys i de forma més desorganitzada afecta al rendiment, quasi deu minuts més que el 2014, però què hi farem a mi el que m’agrada és arreglar-me i sortir a la muntanya, encara que sigui el turó del costat de casa, no em parlin de sèries, pulsacions, tempos i collonades d’aquestes, jo a notar les fulles a les cames i les arrels als peus

 No podia faltar la meva Serra de Verdera, bé més que meva m’ha adoptat, si mai em perdo ja sabeu, entre Sant Onofre, Mas Ventós i Sant Pere de Rodes em trobareu, potser baixant a La Selva de Mar o la Vall de la Santa Creu, i qui pot resistir-se a la seva carena.

El que m’ha faltat és la visita al Montseny, massa coses i massa poc temps, què hi farem.

He continuat amb la bici, encara que menys del que m’agradaria, però han caigut tres excursionetes des de Pont Major a La Pera, a Canet i a Bescanó, sortides curtes de poc més d’una hora per estirar una mica les cames, no pretenc fer grans tirades, però si intentar tenir més continuïtat i sortir mitja dotzena de vegades al mes, encara que la cabra està més per anar a muntanya que a carretera.

La novetat d’aquest mes ha estat el viatge a Oviedo, volia pujar al Naranco, una clàssica de la bicicleta, però no ens varem entendre el rellotge i jo i vaig acabar fent una mica de city trail per la ciutat, a veure si la propera vegada me’n surto, encara que ves a saber quan hi torno.

I això és tot, la temporada de curses està més que tancada, però segur que al desembre no pararé pas quiet, ja toca anar pensant en el 2016, amb dos propostes de circuit a negociar, així que cal continuar fent quilòmetres per mantenir la pota, i si pot ser intentar millorar encara que això dependrà del temps, qui pugues comprar-ne.

Salut i muntanya!!!!!