Maig: falta més d’un raig, o dos...

Bon dia,

Aquest mes de maig estava marcat per dues curses al calendari, per un costat l’explosiu quilòmetre vertical de Zegama i la següent el dur i exigent Trial Emmona.

Venint d’un mes d’abril fluixet en quilometratge després de la lesió a Cap de Creus, tocava apretar una mica, el problema principal el de sempre, les coses del dia a dia m’impedeixen tenir constància en la preparació.

Total vaig fer dues sortides específiques pel QV pujant al Puigdefrou, al voltant de 800D+ en poc més de 3 qm, Agustí aquí tens el track que faig servir com a guia http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3493690, això si en els sentit contrari, mirant quin calçat em podia anar millor i si calia o no agafar els pals. El resultat a Zegama és que ni molt menys disposava de la forma òptima pel repte, però abandonar en un QV no és quelcom que pugui entrar, a hores d’ara, en les meves pitjors previsions.

I set més per preparar Emmona, la més llarga i exigent de 13 quilòmetres i 806D+ per Verdera, però amb una mitjana de poc més de vuit quilòmetres i un escassos 250 metres de desnivell positiu. El resultat a Emmona va ser l’esperat, les cames no responien, ara potser una mica abans del que m’esperava pel que va succeir.

Amb l’Emmona oblidat fins a 2017, em toca centrar en la preparació de la Ultra Ulldeter, primer no tenia clar poder-hi participar, però al final hi ha força opcions d’anar-hi, així que millor preparar-ho. Una primera sortida de migdia amb uns quinze quilòmetres per l’entorn de Sant Miquel, espero que sigui el preludi d’un bon mes.

Per acabar, en breu tinc canvis previstos que de retruc afectaran als meus entrenaments, els canvis sempre son per a bé, així que content amb les noves perspectives que entre juny i juliol han de fer-se efectives.

Salut i muntanya!!!