Bon dia,
La festa de la UT4K ja és història, ha estat una festa efímera, però que deixa petjada, felicitats Klassmark per oferir-nos aquesta gran festa.
Quatre de la matina sona el despertador, toca fer via cap a Camprodon centre de la festa, una horeta mal comptada de cotxe. Recollir el dorsal a més córrer i cap a canviar-se. Resultat arribada a la línia de sortida sense marge, control de material express i boom, comença la festa.
Mig quilòmetre mal comptat i s'atura tot, entrada al primer quilòmetre vertical tancant la cursa, objectiu Pedra dels Tres Bisbats. Pujada desigual, primers dos quilòmetres per bosc amb rampes imponents on ens enlairem amb rapidesa, segona part, uns cinc quilòmetres per anar carenant l'espectacular Serra Cavallera. Primer tram de tranquil·litat seguint a ritme al darrera del paquet, avançant només els que s'aturaven per alguna cosa, suportant una xafogor espantosa, segona part gaudint d'això de córrer per la muntanya mentre tot es desperta poc a poc amb una brisa suau que ens acompanya. Objectiu aconseguit.
Baixada preciosa fins a Ogassa. Per començar llençant-nos camp a través, seguint per un torrent d'aigua, petita pujadeta que ens deixa a punt per passar per un túnel de canyís, puntet d'asfalt, una mica de rocam, per tornar a boscos frondosos i humits avantsala de la vila. Baixada ràpida i preciosa.
Dos cents metres de descans i fonts d'aigua ens marquen el camí del segon quilòmetre vertical, objectiu Puig Estela. Pujada criminal, dos parts ben iguals separades per un petit descans. Comencem seguint amunt l'aigua, bosc frondós i xafogós desnivells d'escàndol, petit descans d'asfalt, entrem de nou a bosc i als desnivells impossibles, amunt, sempre amunt, canal enmig del no res, la terra s'escola entre els solcs de la sola, pedres rodolen avall, passa endavant, dues enrere, s'obre el cel, sorpresa! aturada per saludar i agafar aire, a seguir amunt passa a passa, i allà on comença l'horitzó el Puig Estela, però és lluny i amunt, esforç, avançar, no defallir, boca seca, mala peça al teler. Objectiu aconseguit.
Carenada en vistes al Taga, i avall cap a Pardines. Sense pressa, sabedor que la feina per avui ja està feta, el cap ha decidit que el cos no està per continuar, o potser si, però no per continuar gaudint, i si no és gaudint no hi ha festa, avui l'aventura acaba aquí. Això si, sense perdre el somriure, gaudint del paisatge d'aquesta vall del Rajadell que darrerament marca el final de les aventures.
Feina, molta feina, per endavant, amb moltes ganes de fer-la ben feta, conscient que per sobre de tot cal que el cap estigui sempre a la muntanya, gaudint a la festa.
Salut i muntanya!
La festa de la UT4K ja és història, ha estat una festa efímera, però que deixa petjada, felicitats Klassmark per oferir-nos aquesta gran festa.
Quatre de la matina sona el despertador, toca fer via cap a Camprodon centre de la festa, una horeta mal comptada de cotxe. Recollir el dorsal a més córrer i cap a canviar-se. Resultat arribada a la línia de sortida sense marge, control de material express i boom, comença la festa.
Mig quilòmetre mal comptat i s'atura tot, entrada al primer quilòmetre vertical tancant la cursa, objectiu Pedra dels Tres Bisbats. Pujada desigual, primers dos quilòmetres per bosc amb rampes imponents on ens enlairem amb rapidesa, segona part, uns cinc quilòmetres per anar carenant l'espectacular Serra Cavallera. Primer tram de tranquil·litat seguint a ritme al darrera del paquet, avançant només els que s'aturaven per alguna cosa, suportant una xafogor espantosa, segona part gaudint d'això de córrer per la muntanya mentre tot es desperta poc a poc amb una brisa suau que ens acompanya. Objectiu aconseguit.
Baixada preciosa fins a Ogassa. Per començar llençant-nos camp a través, seguint per un torrent d'aigua, petita pujadeta que ens deixa a punt per passar per un túnel de canyís, puntet d'asfalt, una mica de rocam, per tornar a boscos frondosos i humits avantsala de la vila. Baixada ràpida i preciosa.
Dos cents metres de descans i fonts d'aigua ens marquen el camí del segon quilòmetre vertical, objectiu Puig Estela. Pujada criminal, dos parts ben iguals separades per un petit descans. Comencem seguint amunt l'aigua, bosc frondós i xafogós desnivells d'escàndol, petit descans d'asfalt, entrem de nou a bosc i als desnivells impossibles, amunt, sempre amunt, canal enmig del no res, la terra s'escola entre els solcs de la sola, pedres rodolen avall, passa endavant, dues enrere, s'obre el cel, sorpresa! aturada per saludar i agafar aire, a seguir amunt passa a passa, i allà on comença l'horitzó el Puig Estela, però és lluny i amunt, esforç, avançar, no defallir, boca seca, mala peça al teler. Objectiu aconseguit.
Carenada en vistes al Taga, i avall cap a Pardines. Sense pressa, sabedor que la feina per avui ja està feta, el cap ha decidit que el cos no està per continuar, o potser si, però no per continuar gaudint, i si no és gaudint no hi ha festa, avui l'aventura acaba aquí. Això si, sense perdre el somriure, gaudint del paisatge d'aquesta vall del Rajadell que darrerament marca el final de les aventures.
Feina, molta feina, per endavant, amb moltes ganes de fer-la ben feta, conscient que per sobre de tot cal que el cap estigui sempre a la muntanya, gaudint a la festa.
Salut i muntanya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada