Segon assalt al Trail Cap de Creus i una mica més...

Bon dia lectores i lectors,

Després de molts dies, finalment puc seure uns minuts per escriure un altre entrada del bloc. Han estat un parell de setmanes molt intenses, a casa encara estem de trasllat, bé, ara toca la part més feixuga anar obrint caixes i posar-ho tot a lloc, hi ha hagut un viatget amb en Peio a València per veure la final de Copa, gràcies nano!!! Llàstima que el resultat no va ser el desitjat, encara que si el possible, la setmana santa i unes vacances en las que m’he dedicat pràcticament per complert a l’Ivet, però tot i això alguna sortida he acabat fent. Aquí va.

Per començar la primera nocturna totalment de dia, això va ser com sempre dimarts, concretament el dia 15, encara que duia el frontal per si les mosques, la varem fer amb en Josep que venia de fer sèries el dia anterior i tenia ganes de fer una cosa suau. Al final més que suau va sortir curta, en prou feines 8 quilòmetres, però amb quasi 300D+ tot per Sant Daniel. Varem fer un tram d’ecosistemes, no pregunteu quin doncs mai he aconseguit trobar un recorregut oficial, i varem haver de lamentar els abocaments incontrolats que estan fent a la zona, tant al Galligants, just abans de l’entrada al camí de les dones, com al final del corriol embardissat, en Tapi ja ho va denunciar en un article al Diari de Girona. +info

I ja saltem a dissabte al vespre, tercera sortida del programa d’entrenaments de la Sílvia, aquesta vegada érem a Palau-saverdera, així que varem buscar un circuit amb poc asfalt i el màxim de planer possible. El triat va ser el camí de la Mina, que comunica la urbanització Bellavista de Palau amb el Mas Fumats de Roses. Com que tocaven quatre quilòmetres, en varem fer dos d’anada i mitja volta cap al punt d’origen, el desnivell un xic més de 50 metres. +info

La següent just l’endemà, amb en Tapi varem anar a resseguir la segona part del Trail Cap de Creus. Varem quedar a les deu del matí a Palau per anar a Roses a buscar el bus cap a Cadaqués, havia de passar a dos quarts, però no ho va fer fins a tres quarts, anàvem tard. Així que amb un quart de retard arribàvem a lloc i gas. Per començar un quilòmetre pels carrers de la vil·la daliniana per excel·lència, i a encarar la primera pujada de la jornada, dos quilòmetres i mig des del nivell del mar fins assolir els 322 metres del Puig de Sa Cruïlla.

Altres anys es feia una ruta totalment interior, però aquest any no, així que cap a mar hi falta gent, en un descens vertiginós de dos quilòmetres per tornar a nivell del mar a Cala Jóncols, on prenem el GR92 fins a Cala Montjoi, us sona El Bulli. Aquest tram lluny de ser un passeig a ran de mar, esdevé un veritable trencacames, pujant i baixant constantment per assolir les diferents cales que hi ha entre les dues més importants.

Un cop a Montjoi s’acaba el tram costaner i tornem cap a l’interior, això implica deixar el GR i enfilar amunt cap a Pla de Gates. És una pujada que es divideix en tres trams, primer dos quilòmetres per assolir uns 200 metres d’alçada, curt descens de mig quilòmetre i per acabar menys d’un quilòmetre de pujada per arribar als 300 metres d’alçada a pla de Gates, just en aquest moments ens va saludar un petit ruixat. Per acabar dos quilòmetres de baixada picada, més neta del que recordava, i un darrer tram pel passeig marítim de Roses per assaborir el moment. Varen ser uns 18 quilòmetres amb quasi 900D+. Si unim els dos circuits el Trail Cap de Creus del 2014 consta d’uns 44 quilòmetres amb 2.400D+. Ja ho vaig comentar l’altre dia, però avui hi torno, felicitar a Klassmark per les millores al recorregut, les vistes baixant de Sa Cruïlla i pujant a Pla de Gates magnífiques. +info

Perfil del recorregut sencer
Font: Web

De diumenge saltem directament a ahir dijous, vaig fer una sortida doble. Per començar a darrera hora de la tarda varem anar a fer el quart entrenament amb la Sílvia, si l’acompanyo li costa menys posar-s’hi. Tornaven a tocar quatre quilòmetres, i varem decidir anar a fer un tomb cap a Campdorà, per un corriol que surt just darrera la benzinera que hi ha al Pont Major, dos quilòmetres anant i dos desfent camí. Aquesta vegada quasi sense desnivell, tot i això un parell de pujadetes les varem fer i els deu metres que diu l’Strava em semblen curts. +info

Per acabar al vespre hi havia la presentació en forma d’entrenament del projecte Girona City Trail, que organitzarà Klassmark de bracet amb Salomon. La organització va preveure dividir, la vintena llarga de corredors participants en tres grups. Jo havia decidit posar-me al segon, però en veure que el primer quilòmetre anàvem tots junts xino-xano, em vaig enganxar al dels ràpids quan vàrem fotre-li canya.

Però anem al recorregut, sortint de Fontajau anem sentit Germans Sabat per poder passar davant del Celler de Can Roca, seguim cap a Domenys i anem a buscar el camí que va resseguint el Ter, passant pel costat del pavelló de Fontajau i sota la passera que creua el riu cap a la Devesa, per pujar per els escales just a l’alçada del Casino. D’aquí anem cap a Sant Feliu i seguim fins a trobar el tram de muralla recuperat a la zona de Pedret, i enfilem la pujada a Montjuïc, en aquest punt començo a pensar que hauria d’haver-me quedat al segon grup.

Per sort després del primer tram d’escales fem una petita aturada, a mi em porten 20 metres, però al de darrera meu ja l’hem perdut del tot, així que després d’esperar mig minutet, que em va de cine per agafar alè, seguim escales amunt fins arribar al Castell, on fem una petita volta. Anem a buscar una baixada molt ben parida que ens durà fins als jardins d’en John Lenon i enfilem el passeig del Galligants fins a la Font del Bisbe, segona aturada per beure una mica, jo aprofito per descansar, ja beuré quan pugui, que aquí hi ha molta pota i no se pas on m’he fotut.

Ara enfilem amunt fins a Torre Gironella, encara els aguanto prou bé el ritme, ara sóc el darrer del grup. Un cop a dalt, baixada per anar a buscar el tram d’escales que puja cap a torre Alfons XII, aquí em rebenten literalment. Per sort un cop al final de la ferradura es perden buscant un camí de pujada alternatiu i els puc tornar a atrapar. Aguanto bé la pujada a la Torre, parem a gaudir de la vista de la ciutat i avall per les Pedreres, al tram d’escales ens creuem amb en Francesc, ell passeja el gos.

Per tancar el circuit baixem fins a Plaça Catalunya, aquí veiem com el segon grup baixa de la Muralla i ens està a punt d’atrapar, enfilem Santa Clara amunt, trenquem a l’esquerre per Hortes i a la dreta pel carrer Nord, creuem Jaume Primer i gas cap a la Devesa, anem a buscar la passera i altre vegada som a Fontajau. Rebentat però content. Han estat quasi 11km amb 260D+. Havien de ser 8 quilòmetres, però amb Klassmark ja se sap, sempre en surt algun de més. +info

Descanso cinc minuts i cap a casa corrent per la via més directe i il·luminada. Tres quilòmetres planers gas a fons. +info

Això és tot per ara, aviat tornaré.

Salut gas i amunt!!!!