Reflexions: el futur de les curses per muntanya

Bon dia,

Dijous va fer tres anys de la meva primera cursa per muntanya, va ser la primera edició de la cursa de les Pedreres, ja van per la tercera i no me n’he perdut cap.

Vaig arribar al món de les curses per muntanya d’una manera progressiva, sortia a córrer per posar-me en forma i anava a caminar al Pirineu amb els amics, fins que un dia se’ns va acudir de participar en curses i m’hi vaig enganxar, tot i que a vegades em pregunto si em va agafar el boom o va ser casualitat, vas a saber. Pel mig he participat en tot tipus de curses, de curtes, de llargues i de molt llargues, de molt dures, de dures i de no tant dures, amb organització molt professional, no tant professional i populars, de cares, d’econòmiques i de gratuïtes. I em pregunto cap on van les curses???

La proliferació de curses per muntanya ha estat increïble, qualsevol poble o ciutat del principat amb un turó al costat organitza una cursa, si el tenen molt lluny no et preocupis que t’hi faran arribar i si és massa a prop et faran fer mil i una voltes per assolir-lo, els dorsals s’esfumen i s’ha de córrer més per inscriure’s que el millor velocista de 100 metres, fins i tot algunes han optat pel sorteig, com anys enrere amb els “quintos”, però a l’inrevés, ningú vol ser un “excedent de cupo”, i a més desnivell més ganes d’anar-hi. Es que som masoquistes o potser ens hem tornat bojos???

Les xarxes socials van plenes d’informació, per un costat hi ha els organitzadors, alguns només van informant de novetats al voltant de la cursa, d’altres de tant en tant animen als que s’atreveixen amb el repte i un tercer grup pot arribar a desesperar de tant tràfic de dades que genera. Per l’altre els corredors, alguns professionals, n’hi ha ben pocs, comencen a tenir força seguidors per aquí i per allà, els populars es fan ressò de les seves gestes muntanya amunt. I pel mig les marques comercials que busquen un forat per tal d’incrementar les seves vendes patrocinant curses, corredors i el que faci falta. Acabarem saturats amb tantes dades???

Tornem al títol, després de tres anys que en penso del futur de les curses per muntanya???

Crec que s’ha arribat a un punt on hi ha certa saturació, en general la oferta supera àmpliament la demanda, hi ha caps de setmana que poden coincidir mitja dotzena de curses en un radi de 50 km i a nivell de principat et pots trobar amb una vintena de curses tranquil·lament.

Vist això la gent comença a ser selectiva i s’acosta més a aquelles curses que li donen un plus, bé sigui per una bona organització, un bon recorregut, millor qualitat preu, una bona premsa o pel boca orella.

Crec que les curses populars, aquelles organitzades des de clubs, entitats sense ànim de lucre o grups d’amics, aquí hi incloc el fenomen Trail Punk, es mantindran, amb un cert repunt a la baixa, això si, sempre que hi hagi un relleu, organitzar aquests saraus acaba cremant tard o d’hora. Allà els voluntaris no acostumen a percebre cap tipus de remuneració, a part de l’entrepà i la cervesa, i només amb la participació d’amics i coneguts, i el patrocini de botigues locals els números acaben quadrant, no deixen de ser festes amb un punt de competitivitat, aquí si que l’important és participar.

Però les que organitzen empreses, tendiran a racionalitzar-se, amb la desaparició d’aquelles curses, i fins i tot empreses, que per una raó o altre deixen de ser atractives pels corredors populars, no oblidem que son aquests els que sustenten aquest esport. Les empreses organitzadores hauran de trencar-se les banyes per tal d’oferir productes mot atractius on el rati qualitat preu sigui el més al possible. Així doncs el futur de la vesant empresarial d’aquest esport és la qualitat i no tant la quantitat.

Jo continuaré corrent tant com pugui per la muntanya, sempre amunt!

Salut i muntanya!!!