Cursa de Muntanya de la #Ratafia...

Bon dia amigues i amics,

La recuperació de la Transgavarres del passat diumenge ha estat sorprenentment bona, de fet el dilluns al migdia vaig atrevir-me a calçar-me de nou les bambes i amunt, pràctica repetida tots els dies de la setmana menys el dissabte, que tocava una mica de descans per afrontar en les millors condicions possibles la cursa de la Ratafia del diumenge, i una mica d’endressa a casa.

Les sortides han estat curtes, cap d’elles ha superat els 12 quilòmetres, gaudint de les Gavarres i de les muntanyes dels voltants de Santa Coloma, en aquest cas per fer un cop d’ull al recorregut del diumenge, descobrint noves rutes i recuperant-ne de velles. El ritme suau, però sense deixar que les cames s’adormin. Buscant corriols després d’uns mesos amb força pista per preparar tant Cavalls com Transgavarres.

El dijous vaig anar a comprar unes bambes noves, vaig a Can Nabes i en aquest cas em quedo les SpeedCross 3. És època de pluges i això fa que molts corriols estiguin fangosos, patinades assegurades amb el calçat poc agressiu que tinc. També em ronda pel cap la Romeufontaine, una cursa sobre neu que es fa a Font Romeu el mes de gener.

SpeedCross 3

La primera prova la vaig fer el mateix dijous per una ruta nova de pujada, raonablement content. M’explicaré, al tenir uns tacos molt llargs, quan la superfície és plana, em manca el tacte del terra, tinc la sensació que les patinades poden ser històriques, però a la que agafo terreny menys compacte, la tracció és molt bona. A veure com responen a la Ratafia.

Al mateix temps que faig la compra, em comenten que s’organitza la 1a Lliga Cronoescalada Nocturna Cims de Girona. Es tracte de pujar als cims emblemàtics de Girona de nit, concretament es puja a Sant Miquel, Els Àngels i Rocacorba, totes les proves cauen en dijous, el dia de futbito, però decideixo d’apuntar-mi.

Cartell publicitari de la Lliga Cronoescalada

Arriba diumenge i toca ratafia, ens trobem amb en Cesc a les 7 del matí a Plaça Catalunya, avui serem dos com a representants dels Intrèkkids a la prova. Comentar que en Txema es troba a Behobia fen la clàssica Behobia-Donostia. També ens acompanyen un parell d’amics d’en Cesc, en Jordi i en Narcís, que fan la cursa curta.

Arribem amb temps de sobres per recollir el dorsal i en el meu cas canviar-me de roba. Fem una mica d’escalfament, bé un quilòmetre mal comptat a un ritme molt i molt lent, una mica més i arribem tard a la sortida de lo lents que anem. Com sempre ens posem al darrere de tot, amb un parell o tres de minuts de retard sona el tret de sortida.

Avui tinc molt bones sensacions, però en comptes de sortir amb el ganivet a les dents decideixo gaudir del paisatge, així que amb en Cesc anem fent junts el recorregut. Comença amb un quilòmetre pla per anar estirant el grup, després una pujada d’uns 500 metres que obliga als menys preparats a caminar i ja entrem als primers corriols, els primers talls son en fals pla, això vol dir que puja una mica, no hi ha embós però si un ritme suau, cal aprofitar els talls amples per fer algun avançament a base d’explosivitat. Però dura poc i la cosa comença a baixar altre vegada cap al Parc de Sant Salvador. El descens no massa tècnic, això si, el terra una mica tou, perfecte per les SpeedCross, que s’agafen espectacularment.

Al arribar al parc fem uns 100 metres i a pujar altre vegada, això és una altre cosa, el corriol que ens durà per la zona del Rocar, és preciós i a més a més puja força dret, ens enganxem al darrera d’un corredor que porta el que considerem un bon ritme i amunt. Després del primer tram de corriol arriba una zona on es pot córrer prou bé, seguim pujant fins arribar a la pista que ens portarà a un punt de guaita, lloc on ens trobem amb el primer dels avituallaments, han estat uns 4 kilòmetres seguit d’ascens. Beure, menjar i avall!!!

Ara toca baixar per un corriol fins on hem enganxat abans la pista, em deixo anar i faig un descans de sonat, m’ho estic passant molt i molt bé, un cop a la pista agafem un ritme assequible, no és el nostre element, ens agrada molt més pujar corriols.

Al cap de poc més d’un quilòmetre, aquesta gent no deixa descansar, ens trobem amb la primera pujada exigent, una rampa curta d’uns 200 metres amb un desnivell mitja al voltant del 15%, seguidament la pujada es modera fins arribar a la baixada, uns 2 km gas a fons fins arribar a una altre pujada exigent de mig quilòmetre mal comptat amb rampes de fins al 20% de desnivell, que ens porta fins a l’ermita de Farners i d’aquí al Castell, per la pista i les escales, on trobem el segon avituallament, el primer amb ratafia i com no podria ser d’una altre gotet al sac.

Com que tinc el mugró esquerre una mica perjudicat, decideixo d’anar sense samarreta, la gent em pren per boig, però jo tinc calor i no us imagineu lo que emprenya el fregament de la samarreta amb el mugró ensangonat, així que Krupicka al canto, això si, sense cabells al vent...jejejeje

Seguim amb el trencacames, 2 quilòmetres de baixada barrejant pista i corriol per buscar el fons de tot de la vall. Seguidament ens esperen una mica més de tres quilòmetres de pujada, els primers 2 i mig, son suas, molt en l’estil del camí de les dones, però els darrers metres son espectaculars, una rampa de 500 metres amb un desnivell mitjà superior al 40%, toca posar-hi collons o ovaris. No se’m fa dur, és fins i tot agradable trobar aquestes rampes. Així que en un tres i no res, i amb algun esprint per la foto, arribem a Roca Guillera, el punt més alt del terme municipal de Sant Coloma, tercer avituallament, altre vegada got de ratafia, en aquest cas en faig un parell, per compensar el que no he pogut fer en el primer. D’aquí en endavant quasi tot baixa, 8 km, així que gas!!!!!

Els primers quilòmetres de baixada son per pista forestal, ens deixem anar i anem baixant sense pensar gaire on posem els peus, a mig camí poc després del darrer avituallament, on esperava el meu gotet de ratafia i no n’hi havia oooo, entrem a una trialera molt i molt ràpida. Ens ho passem molt bé, però ja hem d’estar una mica al lloro. Sense quasi ni adonar-nos-en arribem a la riera de Santa Coloma, ja tenim a tocar l’arribada.

Arribada amb en Cesc...

Fem un darrer esforç per acabar la cursa en menys de tres hores, el cronometratge oficial diu 2:59:19. Un bon entrepà de botifarra, un got doble de ratafia i com nous.

Després de tanta pista necessitava una cursa com aquesta, m’ho he passat molt bé i no he patit gens ni mica.

Felicitar a la gent de l’organització, un recorregut molt bonic i exigent, que no vol dir dur!!! Uns avituallaments ben programats, tot un detall que hi hagi ratafia, això si, l’any vinent a tots, no només als cims!!!!

Carpa i graelles...això és el que agrada...

Donar les gràcies, a la fotògrafa sense ella aquest post no seria el mateix.

La propera setmana Saragossa, nocturna, primera cursa de la Lliga i molt més.

Salut, amunt i endavant!!!!!