#sempre3a...

Bon dia amics i amigues,

Aquesta ha estat una bona i mala setmana alhora. Pel que fa als entrenaments, cinc sortides en els quatre primers dies de la setmana, es tracta d’anar acumulant quilòmetres, de cares a la Transgavarres. En total han estat més de 2.500 metres de desnivell en 60 quilòmetres eminentment pisteros.

Però el dijous va passar el que no agrada, lesió. I no va ser corrents, va ser en el clàssic dels dijous, el partidet de futbol sala. Torçada de turmell. El divendres al matí fot molt mal, però espero poder recuperar-me en 10 dies.

El dissabte tot i la previsió meteorològica i el dolor al turmell, ens llevem d’hora i cap a Montserrat. Avui participarem en l’homenatge que els Koales han organitzat per la 3a. Es tracta d’una cosa tant senzilla i simbòlica a l’hora, com és pujar a Sant Jeroni a deixar una flor.

Ens llevem d’hora, fem els entrepans de rigor, preparem una petita nevereta amb un parell de llaunes, una mica d’aigua, roba d’abric per si les mosques i cap a Montserrat. Enfilem l’eix transversal i a mesura que ens anem acostant a la destinació final, sembla que el temps es va arreglant.

Aparquem el cotxe als Degotalls, a quarts d’onze quan arribàvem vam llegir-hi el Degollats, o encara estàvem dormits o necessitem ulleres, just a 200 metres de l’entrada a l’aparcament de pagament. Agafem tots els trastos i ens dirigim cap al Monestir. Com que no sabem exactament el recorregut, és el primer cop que anirem a Sant Jeroni, la Sílvia és la primera vegada que visita Montserrat, ens hem baixat un track del wikiloc que ens fa l’efecte que serà senzill de seguir i de fer.

El recorregut comença amb una eternitat d’escales, puja que pujaràs, les vistes son espectaculars, veient els cartells indicadors, ens trobem a l’obaga dels Ocells, o alguna cosa per l’estil. Després del tram d’esglaons, ens endinsem en un bosc, s’agraeix poder caminar xino-xano cauen un parell de gotes, però no ens espanten, fa tot l’efecte que avui el temps farà bondat.

Després d’aquest tall, anem a parar al camí Nou de Sant Jeroni, només ens queden uns 500 metres fins l’ermita. Amb el millor dels somriures enfilem amunt i en un tres i no res hi arribem. Durant tot el camí hem vist gent que baixava i alguna altre persona que ens avançava. En arribar a dalt ràpidament veiem en Raül Koala i la Mireia Koala, ens donen una cinta a cadascú, la podeu veure a la foto, i enfilem el darrer tram fins al mirador.

Aquest és la cinta de record que m'acompanyarà a partir d'ara...

Darrer esforç i arribem al punt més alt, una vista espectacular, fins i tot els núvols baixos la fan encara més bonica. Deixem la flor que hem pujat i ens hi quedem una estona veient com va pujant la gent i fent-nos alguna foto al cim, bé fent-li fotos a la Sílvia, a mi no m’agrada espatllar càmeres...jejejeje...

Tornant a l’ermita, ens fem una foto amb un missatge, per deixar constància del nostre pas per aquí.

Si les voleu veure totes i fer-vos una idea del ressò del record aquí teniu l’enllaç a les fotos: https://picasaweb.google.com/103235549450851909250/Sempre3a#

La tornada la fem pel camí nou de Sant Jeroni, més llarg, però amb unes vistes diferents del primer. Ens aturem amb vistes a Sant Onofre, si aquí també n’hi ha un a menjar els entrepans i gaudir de la pau de la muntanya. Per enllestir-ho un cafetó al solet i cap a casa que son Fires i tenim ganes de gresca, al final més que gresca.

A Sant Jeroni ens vam demanar que féssim bondat, i creiem que així va ser, evidentment això vol dir que varem anar a dormir amb el cap una mica espès.

Només em resten un parell de coses, felicitar al Koala’s Team per la iniciativa, com ja vaig dir-los per Twitter: “Sou molt grans!!!!” i donar molts ànims a en Pau.

La setmana vinent us explicaré que fa el turmell i com m’ha anat la Transgavarres, una cursa en la que em sentiré per primera vegada acompanyat d’una manera especial.

Salut i a sempre 3a!!!!!