Anar fent...

Hola a totes i tots,

Per coses de feina he estat fora sense poder escriure, per això avui toca post “doblat”.

La primera setmana cinc sortides per fer més o menys uns 60 quilòmetres, hi ha algunes coses per destacar:

Per començar, la rebentada del dimarts 9 al migdia, mentre intentava seguir en Toti Bes.

Vaig sortir de casa per fer una ruta curta, 12-14 quilòmetres, a un ritme tranquil, entre 6 i 6,5, per anar rodant, que a la tarda tocava treballar i no calia passar-se.

Quan de sobte em vaig trobar amb en Toti Bes, i em va dir “aquesta pista queda tancada, segueix-me i t’ensenyaré un corriol que acostumo a fer quan no tinc massa temps al migdia”.

Evidentment no sabia on m’havia fotut, anàvem per una pista propera a la font del ferro, ell sobrat i jo el seguia prou bé, quan de sobte em diu “per aquí”, giro el meu cap a la dreta i miro enlaire, un corriol puja que pujaràs, veient el track: 80 metres de desnivell positiu en un tram de 500 metres, feu els números i ja us ho podeu imaginar.

Vaig aconseguir seguir-lo quasi tota l’estona però el que havia de ser una sortida tranquil·la es va convertir en una rebentada en majúscules i lletra grossa.

REBENTADA!!!!

Al final vaig ser capaç a empentes i rodolons d’arribar a casa dutxar-me i arribar a la feina, on no vaig ser gaire ningú. Molt dur.

L’endemà teníem nocturna amb els Intrèkkids, les previsions meteorològiques no eren gaire favorables, però tot i així en Josep, en Txema, en Peio i jo, ens en varem anar a fer una volteta per les Gavarres. L’objectiu eren 20 km, però al final amb 16 en férem prou. La pluja i els llamps ens varen acompanyar tota l’estona. Una sortida molt divertida, sempre m’ha agradat córrer sota la pluja.

La següent també va ser passada per aigua, en aquest cas varem pujar tot xino-xano amb la Sílvia a Sant Onofre des de Palau-saverdera, fins aquell moment la pluja ens havia respectat, però va ser començar a baixar i el cel ho va deixar caure tot. Varem fer la baixada tant ràpid com varem poder, fins i tot varem haver d’esquivar una colla de jubilats francesos que se’ls va acudir pujar-hi el pitjor dia en molt temps, evidentment estaven en retirada. Vam acabar xops com ànecs, però jo m’ho vaig passar pipa.

Per acabar una sortida llarga per Gavarres, fent una incursió a les mines del nen Jesús, sense saber exactament on em fotia vaig haver de recular després de passar força estona “escalant” voltat d’esbarzers. La propera millor informar-se abans de provar coses noves.

La segona totalment diferent, els tres primers dies me’n vaig anar per feina a Gipuzkoa, on tenia intenció de fer un parell de sortides, però les pluges del cap de setmana varen deixar els corriols impracticables. Bé, de dia i coneixent-los cap problema, però de nit, amb el frontal, mirant cada cinc segons el GPS per si m’havia perdut i patinant passa si, passa també, vaig decidir descansar i deixar-ho per quan arribés a casa.

Un cop a casa només vaig tenir esma per fer una sortida llarga el dissabte, vaig resseguir els darrers 22 quilòmetres de la Transgavarres, això si, en sentit contrari al de la cursa. Tot i ser 90 % pista, m’ho vaig passar prou bé, no era una pista monòtona, sinó que el terreny anava pujant i baixant contínuament, sense massa desnivell, tot sigui dit. Vaig passar per l’Olivet d’en Salgueda, la casa de les Figues, els Àngels, més a viat a prop dels Àngels doncs no hi acabem d’arribar, Sant Mateu de Montnegre i Sant Pellaia. De tornada vaig anar a buscar la ruta del carrilet a Cassà, per no haver de desfer tot el camí.

Vaig acabar fent una marató en autosuficiència absoluta per rematar la setmana.

La propera a veure si m’hi poso i us explico una setmana que serà molt i molt carregada de desnivells i pujades.

Salut i a córrer!!!!!