A una setmana de la gresca de #UCV13.

Bon dia,

L’espera s’ha fet molt llarga, han estat quatre mesos des que varen fer el sorteig de Cavalls, i ara només queda una setmana per intentar acabar-la després de l’abandonament de 2012, encara que enguany han allargat uns 15 km la cursa, la meva experiència i preparació és superior, així que espero poder treure’m l’espina, però no li perdré mai el respecte a una prova com aquesta.

Aquesta setmana ha estat a més a més la de la Via Catalana, amb l’equip de Cavalls hem estat participant-hi al tram 665 a Vilamalla. Una gran festa de la societat civil i alhora una jornada de reivindicació per aconseguir allò que molts de nosaltres desitgem, la independència.

 

El recorregut de la via catalana
Imatge: puntavui

Però anirem als entrenaments, el dilluns una mica de rodatge al carril bici, la intenció era pasturar, però en començar a veure el ritme dels que tornaven cap a Girona, no vaig poder resistir la temptació i em vaig despenjar amb algun canvi de ritme, que de mica en mica es va convertir en un ritme accelerat, coneixent-me era d’esperar. Varen ser 11 quilòmetres planers a molt bon ritme i molt bones sensacions.

Dimarts i dimecres descans, en principi el dimecres havia d’anar a caminar amb el pare, però un ruixadet ens ho ha impedit. Per això el dijous que tocava descans, me’n vaig anar a fer una volteta al migdia.

Una cosa curta però intensa, havia decidit que pujaria i baixaria d’un turó per les quatre vies possibles. La primera pujada el primer tram del camí dels Àngels pel camí antic, fins al descans, un cop aquí acabo de pujar el turó i a baixar per un corriol amb bots pels ciclistes més intrèpids, jo em mataria segur, fins a la font del Ferro, m’encamino per la riera de l’Onofre fins a trobar la pujada de la línia elèctrica, segona pujada, un cop al turó, baixada pel camí de les escales per tornar a trobar la riera. La que havia estat la primera baixada es converteix en la tercera pujada, així que corriol betetero amunt, ja en tenim tres al sac, ara per baixar agafo el de la línia, per tancar el circuit darrera pujadeta, aquesta vegada per la pujada de les escales i darrera baixada pel camí dels Àngels. Tornada xino-xano cap a casa. 11km 370D+, un circuit molt entretingut amb 4 pujades totalment diferents i exigents a la seva manera, que combinades es converteixen en un veritable trencacames.

Després de parlar-vos d’entrenaments, toca parlar d’altres coses, aquesta em fa especial il·lusió. El dimarts llegia el post d’un amic al voltant d’una cursa realitzada, amb un resultat molt interessant, la voluntat de participar a la Cursa de Muntanya de Girona, només queden un parell de mesos, i feia una crida a navegants per ajudar-lo en la preparació del repte.

Ràpidament em vaig oferir pel que fes falta i el meu cervell va començar a maquinar. El conec, se quin tipus d’entrenament fa normalment, distàncies, desnivells, ritmes, etc. Hi havia dues opcions orientar-lo amb paraules o fer-li una proposta de coaching informal, queda molt bé algun tecnicisme de tant en tant, no deixa de ser un quadre d’entrenaments/descansos amb quilòmetres i desnivells, en algun cas incloent-hi ritmes, totalment orientatiu i un seguiment de l’evolució a distància, o sigui correu, whatsapp i strava. Recordant-li sempre que em baso en la meva experiència i el que se dels seus entrenaments, no soc un professional, i que el més important és que escolti el seu cos i l’acabi d’adaptar per tal de no atabalar-se. Així que a partit d’ara també us parlaré dels seus progressos.

Una altre cosa, ja va apareixent la previsió de temps per Cavalls, encara que fins dimecres o dijous no serà massa precisa. De moment pinta molt millor que l’any passat, en principi no passarem calor, més aviat farà fresca, però res extrem, les temperatures no han d’enfilar-se per sobre de 20 graus i a la nit poden baixar com a molt fins als 5 graus, res que no es pugui suportar amb una tèrmica màniga llarga i força moviment. Pel que fa a les precipitacions a hores d’ara els percentatges ronden el 20% de possibilitats de pluja. El vent pot ser el pitjor dels enemics, al voltant dels 20km/h, res de l’altre món, però molest a cotes altes.

Dilluns continuaré explicant-vos les meves coses.

Apa doncs, salut, gas i amunt!!!

Millor amb perspectiva...

Bon dia,

Diumenge era el moment de fer la tirada llarga per Cavalls, volia llevar-me a quarts de 7, com sempre, i sortir vora les 7 per fer una tirada de 35 o 40 quilòmetres. No vaig posar el despertador així que deixava en mans del cos les seves necessitats de descans. Quan mirava per primera vegada l'hora al rellotge, aquest marcava les 8 del matí, collons, ja anava una hora tard i encara m'havia de canviar i preparar-ho tot, total que no sortia de casa fins a les 9 tocades.

Com que es tractava d'una prova de cares a Cavalls, vaig anar amb quasi tot el material obligatori, el mòbil, la manta tèrmica, el xiulet, el tallavent, una braga pel cap, els bidons, la tèrmica m/ll, les malles pirates, gorro, guants, pantalons llargs i ulleres, 12 de 16, tot ben col·locat a l'advanced skin de 5 litres, la petita de Salomon, només em faltava el frontal, les piles de recanvi, el got per avituallaments i la jaqueta impermeable, compto que si obliguen a portar la jaqueta, necessiti la de 12 litres. Així doncs tocava sortir amb un pes d'uns 4 quilos extres respecte les sortides habituals.

Tenint en compte això, tenia clar que el ritme que havia de portar hauria de ser més suau que normalment, o això em pensava. Per començar una pujadeta a Sant Onofre, m'ho havia d'agafar amb calma i en menys de 20 minuts ja era a dalt, no anem bé. Un cop a l'ermita, agafo la pista cap a Mas Ventós i d'aquí cap al castell de Sant Salvador pel coll de Mosquit, així faig una mica de carenada i petites grimpades. En arribar miro el rellotge i penso, vas massa ràpid, però ara toca baixar i baixar, des de dalt del castell fins a la Vall de la Santa Creu, fent una petita a la font del Raig al costat de Sant Pere de Rodes.

Un cop a la Vall, a pujar altre vegada fins al coll de Perer, el sol comença a picar una mica i això d'anar amb màniga llarga i tèrmica no és el millor. En arribar al coll a baixar cap a Llançà, és el primer cop que faig aquesta baixada, així que piano-piano, bé, com totes que no es tracta de lesionar-se.

En arribat a Llançà, el dilema, segueixo la ruta originalment pensada, volia seguir cap a Puig d'Esquers o mitja volta per Roca Miralles? Amb bon criteri faig mitja volta i ressegueixo el camí de les 24 hores del cap de Creus, de Llançà a Mas Ventós. Aquí començo a tenir no massa bones sensacions, em fa la impressió que no tiro. Arribo a Mas Ventós i enfilo el camí directe altre vegada a Palau. La sortida 22km 1400D+ 3h10m.

En un primer moment, havia quedat no massa content amb les sensacions, però revisant el recorregut, el problema és que em vaig passar de rosca. El ritme que portava tenint en compte que anava carregat va ser massa alt, a part vaig beure i menjar molt poc, encara no un litre d'aigua i mitja barreta, això em va provocar aquesta sensació de buidor a mitja pujada a Roca Miralles. He d'aprendre a anar al ralentí i menjar una mica més.

Pel que fa al material, no es pot sortir amb una tèrmica si carda una calor de bojos, vaig suar com un poll, ara, la resta de material fantàstic, i les malles pirates x-bionic han estat un encert.

Potser no necessito tant descans com em pensava, però ni el maluc ni el genoll estan del tot recuperats, així que aquestes dues setmanes que queden miraré de no passar-me amb els entrenaments, ara no puc aturar-me del tot o el cos s'adormirà.

Salut i cap!

Maniobres infructuoses, el més calent a l’aigüera.

Bon dia,

Tal i com relatava al final de l’entrada anterior, ahir al vespre vaig sortir de maniobres per les Gavarres. La intenció era fer una sortida llarga, un mínim de 3 hores, per acostumar el cos a córrer de nit, sol i a la llum del frontal, molt convenient per no desesperar-se pels Empedrats, soc conscient de l’hora i les condicions en que hi passaré.

La predisposició hi era tota, però a l’hora de posar-se a córrer, ni el cos ni el cervell van respondre com m’esperava. Suposo que és la manca de costum, normalment les meves sortides son al migdia, cap a dos quarts de dues i d’una horeta llarga, el dimarts o dimecres sortim amb els Intrèkkids de nocturna, també una horeta llarga, però solen ser cap a les vuit, just plegant de treballar i sense temps perquè el cos i el cervell s’espatarrin una estona al sofà.

Ahir arribava a les vuit a casa, menjava una mica i m’esperava que fossin les deu tocades per sortir a córrer. Em vaig posar la televisió i a estones la son, darrerament la televisió és el millor mitjà per acabar fregit, semblava que m’impediria sortir, però la vaig vèncer i cap allà les 10 i 20 minuts sortia de casa, frontal al cap, amb un litre d’aigua i una barreta. El circuit poc definit, però tenint molt clar que no m’allunyaria massa de casa, Sant Miquel, Puig Estela o l’Olivet d’en Salgueda eren els punts més allunyats que passaven pel meu cap, res de pujar als Àngels. La intenció era portar un ritme suau, sense forçar a les baixades. Com dirien els de la fórmula 1, una simulació de cursa.

Un cop passat el cementiri de Sant Daniel ja podia engegar el frontal, començaven les pràctiques. Per fer-ho una mica diferent vaig enfilar el camí que passa per l’antiga terrera, no l’he fet massa cops a llum de dia i era la primera vegada en plena nit, un circuit amb poca dificultat al començament però amb arrels i rocam al final. Un cop a Torre Bonica busco la variant, la creu i cap al tallafocs. Al principi de la pujada començo a notar una pesadesa a la panxa que ja no m’abandona fins al final de la sortida.

Segueixo cap a Sant Miquel, abans d’arribar a dalt busco el corriol de la font Martina, el faig assegurant cadascuna de les passes i torno a la pista per enfilar ara si fins a Sant Miquel per la pujada clàssica. Un cop a dalt una mica d’aigua i a baixar xino-xano pistejant. En arribar de nou a Sant Daniel, enfilo cap a la font del Ferro, un cop aquí m’entra el dubte de pujar fins a l’Olivet pel camí dels Àngels, però la idea em fuig del cap tant ràpidament com havia vingut, no tinc bones sensacions, això fa que no em diverteixi massa, així que enfilo cap a la font dels Lleons per darrera.

Un cop a la font tornen els dubtes per allargar la sortida, podria pujar pel camí de les Dones fins a Can Pol i baixar per darrera, però al final decideixo enfilar cap a Can Sirvent i tancar una sortida que m’ha generat més dubtes que res més. Val a dir que al passar pel Cul del Món les sensacions començaven a canviar, però segurament era un miratge provocat per la dutxa que m’esperava a casa.

Si tot quadra la setmana vinent ho tornaré a provar, fer una tirada sol a la llum del Petzl, ara sense sofà ni manta ni mandra, arribar de treballar canviar-me i a córrer, menjant a mitja cursa, encara que les primeres passes siguin amb una mica de claror, intentant canviar el mal gust de boca que m’ha deixat aquesta sortida. Però abans espero que la sortida de demà diumenge al matí, la clàssica tirada llarga de cap de setmana, vagi una mica millor de cares a agafar moral pel 21, ja us ho explicaré dilluns.

Salut i amunt!!!

PD: deixar això per escrit també m'ajuda a l'hora d'entendre en què puc haver-me equivocat i redreçar les coses...