Segona setmana corrent i amb molta calor, així que majoritàriament migdies
de bici i alguna tarda de córrer, per rematar-ho una mica de piscina, no massa,
el cap de setmana a Palau-saverdera.
Tot i això, la setmana comença tranquil·la, amb una caminada amb la Sílvia
fins a Sant Miquel, ens hem de preparar per la Cursa Solidària de Cantallops,
que es farà el proper dimecres 15 d’agost. Els fons recaptats han de servir per
fer front a part dels costos de rehabilitació de les zones forestals afectades
per l’incendi d’unes setmanes enrere. Així que ja ho sabeu, no hi podeu
faltar!!!!!
Al final faig tres sortides en bicicleta per recórrer uns 90 quilòmetres,
un dia pel carriler fins a Llambilles, un altre la clàssica pujada als Àngels i
per acabar un passeig per la Vall del Llémena fins a Sant Martí. Son dies de
molta calor que conviden més a pedalar que no pas a córrer.
Pel que fa al córrer, tres sortidetes curtes, per començar una tarda pel
carrilet, la segona una pujada a Sant Miquel el dia de més calor, cal acostumar
el cos al patiment per la Cavalls del Vent i per acabar una matinal de barefoot, córrer sense calçat, per la Rubina, total uns 40 quilòmetres per continuar recuperant sensacions.
Queden 10 dies per la Carros de Foc i 7 setmanes per la Cavalls del Vent,
així que tocarà aparcar la bicicleta i fer un intensiu de trail, la previsió és
fer una mitjana de 100 quilòmetres i 4000D+ a la setmana les properes 5 i reduir el
ritme les dues darreres per no anar massa carregar de pota.
A veure si arribo en bones condicions per acabar la Cavalls al voltant de les
15 hores, encara que ja estaré content si aconsegueixo acabar-la d’una
sola peça, lo del temps sempre és un plus de motivació per no agafar-m’ho amb
massa calma, que em conec.
Apa doncs, per
ara això és tot, la setmana vinent molt desnivell, Gavarres, Albera, Pirineu i
platja...o això espero!!!!
Avui toca presentar un
producte per millorar el rendiment en cursa, un xarrup energètic, un “shot” en
anglès, el 5 Hour Energy.
La poció màgica
D’entrada la
publicitat a l’envàs és espectacular, un producte sense sucre, amb només 4
calories, que et dona energia quasi immediata i de llarga durada, sense un
efecte de baixada d’aquells que no et queda més remei que posar-te a dormir...tot
semblen avantatges.
Amb més detall conté
vitamina B6, B12, B3 i B9. L’energia és una barreja de colina, fenilalamina , taurina,
àcid màlic, glucuronaloctona i cafeïna. Si voleu més detalls podeu visitar el
seu lloc web http://www.5hourenergy.es.
5 Hour Energy
L’envàs és molt petit
i en prou feines pesa res, uns 10 o 12 grams, fàcil de portar en qualsevol forat
de la motxilla, en el meu cas la XT
Advanced Skin S-LAB 12 de Salomon.
En veure-la al lineal
de la botiga d’esports de torn, vaig pensar la Cavalls del Vent,
tinc clar que hi patiré més que mai, també gaudiré moltíssim del paisatge, i em
vaig plantejar de provar-ho. Com que el cap de setmana anàvem amb els Intrèkkids a fer una ruta llarga pel
Pirineu,
vaig pensar que era el moment ideal per fer la prova.
Així doncs el dissabte
al matí el vaig posar a la motxilla juntament amb la resta.
Vam tenir un dia climatològicament
espectacular, tant que vam patir un excés de sol i de calor, cosa que fa minvar
el rendiment, anava just de menjar, com sempre, i després de 30 km i 8 hores i
mitja de ruta, només havia menjat 2 plàtans, un mini de Nutella i 5 o 6
llaminadures (4 mini pastes de fruita Aptonia i 2 Energize Sports Shots Cola de
PowerBar), a part d’uns 2 litres d’aigua mal comptats.
Tenia caparrassa gràcies
a que el sol portava molta estona incidint sobre el meu cap, tot i la gorra
dels Matxacuca, els quàdriceps carregats
de tota la setmana, sobretot de les sortides de dimecres, per falta de costum,
en resum que no anava sobrat ni molt menys.
Així que vaig decidir
de menjar el segon mini de Nutella, un Shot de PowerBar i la poció d’en
Panoràmix.
Al començament no vaig
notar res, calia esperar una mica, al cap d’uns deu minutets, el que deia la
publicitat es produïa. Sempre hi ha la possibilitat que l’efecte placebo hi
tingui alguna cosa a veure, però van desaparèixer tots els mals. Notava que
tirava molt més, fins i tot els companys m’ho deien.
Les tres hores que
quedaven per endavant em vaig notar fantàsticament bé, tot i la duresa del
recorregut l’aportació extra em va permetre arribar al final. Al aturar-nos i
pujar al cotxe per tornar, aquesta vegada em tocava conduir a mi i no vaig
tenir cap moment de somnolència.
L’únic inconvenient és
que a les cinc de la matinada del diumenge encara no m’havia adormit i que a
les vull ja tornava a estar amb els ulls com taronges, tot i això fresc com una
rosa.
En resum un producte
altament recomanable, només faltaria saber si porta algun component que es
podria considerar dopant, però com que el meu nivell continua sent normal, no
crec que ho arribi a sabre mai.
Aquesta setmana cal destacar que ja he pogut tornar a córrer. El dimecres
complien els 15 dies que el metge m’havia recomanat que descansés i, tot i que
no m’ha visitat, he decidit provar-ho. Tot i això el dimarts vaig aprofitar per
apretar una mica amb la bicicleta, després de descansar el dilluns, uns 90 km
en dues sortides, per no adormir les cames.
El dimecres al migdia vaig fer una sortida curta per les Pedreres, amb molt
bones sensacions, sense cap molèstia. Al vespre una ruta més llarga fins a Sant
Miquel, acompanyat per en Peio, molt bones sensacions a les pujades, però amb
petites punxades a la tíbia baixant. Encara no està del tot arreglat, així que
decideixo no córrer fins dissabte.
Només faig una sortida més en bicicleta el dijous, per no perdre el costum
però tampoc apretar massa, doncs el divendres la pluja no m’aconsella
jugar-me-la amb una possible caiguda.
El dissabte sortida pel Pirineu amb els Intrèkkids Peio i Pere. 40 km per
fer Vallter - Núria - Vallter.
Quedem a les 6 del matí a Girona per poder començar ben d’hora, la que
esperem que sigui una ruta llarga. Tenim pensat caminar molt, a tall de prova
de cares a la Carros de Foc.
Aparquem al peu del camí del refugi d’Ull de Ter, anem fins al refugi i
d’aquí directes al Coll de la Marrana, no ens aturem en cap moment, encara
estem frescos.
Un cop a la Marrana enfilem el GR-11 cap al Coll de Tirapits, el camí
clàssics i directe cap a Núria, aquí teniu un vídeo força desafortunat de la
baixada.
Pic de Freser des del Coll de tirapits
A dalt del Coll
Després de Tirapits, ens trobem el Coll de Carançà, el dia és ben clar, no
hi ha núvols i el sol apreta que dona gust, però la vista dels llacs de Carançà
és espectacular, com sempre.
Estanys de Carançà
Abans de començar l’Olla de Núria només ens queda deixar a l’esquerre el
Pic de la Fossa del Gegant, per arriba al Coll de Noucreus.
Al pas pel Coll de Noucreus
Tot fent l’Olla passem pel Pic de Noucreus, el Coll de Noufonts, d’aquí al
seu Pic, anem fins a Coll d’Eina, decidim no pujar al Pic, doncs sabem que
farem un bon desnivell al acabar la ruta i no cal passar-se de rosca.
La Vall de Núria des de Noufonts
Després coronem el Puig de Núria, enfilem el Pic de Finestrelles i al arribar
al seu Coll ens aturem a fer el primer mos, ja portem unes quatre hores i toca
menjar com cal, fins ara hem anat tirant amb gels, però un entrepà no fa gens
de mal.
Després d’uns 10 minuts mal comptats per menjar alguna cosa, seguim fins al
Puigmal de Segre, després el Puigmal Petit de Segre, la Collada d’Er i
finalment arribem al Puigmal.
Dalt del Puigmal
Al capdamunt hi ha força gent, és un cim molt concorregut val a dir que la
pujada des de Fontalba és assequible per a tothom, fins hi tot hi veiem uns
ciclistes que en pocs moments enfilaran la baixada cap a Fontalba, quins cracks.
A nosaltres tres ens toca baixar directament a Núria, les cames comencen a
estar una mica carregades i costa anar ràpid a la baixada, tot i això tampoc
som tant lents, aquí us deixem un vídeo, una mica millor que l’anterior.
Un cop a Núria, ens aturem una bona estona per recuperar forces i carregar
aigua, en tot moment ens vam veure acompanyats pel sol i la ingesta de líquids
va ser important.
D’aquí anem fins al refugi de Coma de Vaca pel camí dels Enginyers, les
vistes per aquesta aquest camí son espectaculars. A l’alçada del Coll dels
Homes, poc abans d’arribar al refugi, fem una petita aturada, la darrera pujada
ens ha deixat força justos, toca menjar i beure una mica per poder arribar al
refugi.
Vista espectacular pel Camí dels Enginyers
A Coma de Vaca carreguem d’aigua, tornem a anar al límit, i a seguir, ens
queda tornar a pujar fins al Coll de la Marrana, el primer tall és força suau,
però no ens encigalem que la cosa va pujant per les fonts del Freser, finalment
arribem de nou al GR-11.
Ramat a les fonts del Freser
Ens toca agafar-lo en sentit contrari cap al Coll de la Marrana, és la
darrera pujada que ens queda. Un cop al Coll de dret cap al cotxe.
Quasi 11 hores i mitja, més caminant que corrent, preparats pel Carros de Foc,
queden 3 setmanes.
El dia era magnífic, paisatges preciosos, bona companyia, una gran jornada.
