divendres, 6 de maig del 2016

Abril: tocat però no enfonsat.

Bona tarda,

El que havia de ser un mes intens amb molt de treball preparant tant el KV de Zegama com el Trail de l’Emmona, s’ha convertit en un mes intentant acabar de recuperar dels problemes que em van fer plegar a les 24 hores del Cap de Creus i buscant temps entre viatges.

Després de descansar una setmaneta i fer molts d’estiraments, semblava que la cosa s’havia solucionat, així que poc a poc tornava a la brega, amb sortides curtes amb desnivell o una mica més rodadores per recuperar abans de llençar-me a la piscina. Però a la primera sortida amb cara i ulls ja vaig notar que no anava massa bé, i a la següent es va confirmar, de nou tornaven les molèsties a la mateixa zona.

Així que els següents deu dies aturada total, només trencada per la prova d’esforç, que aquest any va caure en el pitjor moment, però tot i això la vaig passar amb la confirmació que el meu cor encara te corda per estona, i tres caminades sense exigència, una amb el Trail Running Girona a Colera, una altra en família de Mas Ventós a Sant Onofre i la darrera en solitari explorant la ruta Febrosa – Sinols a Palau-saverdera, buscant alternatives a la ruta marcada.

Els següents dies van entrar en joc els viatges de feina, per començar tres dies a Bilbo, on només vaig poder fer un petit City Trail, embolicant-me més del compte en endinsar-me per corriols impossibles amb les Hoka Speedgoat, em queda una mica de temps per adaptar-me, i una sortida a l’Aldea que em va comprometre dos dies més. Tot i això, entre una cosa i l’altre, vaig poder escapar-me un migdia al Puigdefrou, des de la Cellera, per explorar una ruta curta i dreta (uns 800D+ en 3km) que m’anirà força bé de cares a Zegama, a veure si hi puc tornar els propers dies ja sense viatges.

I el mes vinent m’espera més del mateix, algun viatge de feina, caps de setmana ocupats impossibilitant tirades llargues i intentar aprofitar els migdies per afinar la pota. 

En resum, a Emmona em tocarà tirar de fons d’armari i esperar poder preparar una mica millor la darrera del calendari, l’exigent Rialp Matxicots, però això ja us ho aniré explicant quan toqui.


Salut i muntanya!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada