Valoració: Hoka Speedgoat

Bon dia, 

Avui us parlaré de la meva presa de contacte amb les Hoka Speedgoat.

Porto molt poc amb elles, de fet només hi he fet tres sortides, però ja tinc clar una cosa, em vaig equivocar de mig a mig.

I ara pensareu que cal paciència per acostumar-s'hi, d'això en tinc i crec que un cabàs ple, que son una altra història, que tothom que les prova repeteix, etc... totalment d'acord, el problema principal apareix quan l'error és en la talla, la paciència no ajuda i la adaptació és totalment impossible, vaja, una utopia.

Però millor anem a pams, que potser és una cosa habitual d'aquesta model i jo estic ofuscat.

Em trobo que els cordons s'afluixen de tal manera que en trams altament peraltats he d'aturar-me cada dos per tres a cordar-los fort i evitar que la vamba surti del peu, quedant descalç. Ja ho vaig notar en la primera sortida amb cara i ulls per Sant Coloma, però no hi vaig fer massa cas i vaig deixar-ho com a un fet aïllat produït per la tendència que tinc anat amb el peu molt poc apretat dins la vamba.

Ara, ahir que en la meva excursió per Bilbao, vaig anar a parar a un corriol de línia amb una pendent quasi inexistent, però amb un peralt molt considerable, la sortida va esdevenir un suplici. En poc més de dos cents metres vaig aturar-me quatre vegades, tenint la sensació que o ho feia o la vamba em saltaria del peu. Fins al moment havia anat prou bé, en baixada, en pujada, per planer, però res al arribar al corriol dels nassos les bones sensacions se'n van anar a norris.

Potser ja és obsessió, encara que no crec, doncs m'ha passat cada vegada que he sortit, però tots els cops m'he vist obligat a aturar-me a cordar-me les vambes, en descordar-se els cordons com per art de màgia. I no és que hagi transitat per trams massa frondosos de vegetació, fins i tot pel mig de ciutat m'hi he trobat.

I això fa pensar, que un model pensat per alta muntanya, molta protecció i esmorteïment, per a fer quilòmetres i quilòmetres amb pendents impossibles minimitzant el desgast del cos, vaja un tanc als peus, deixa de ser eficient si ja no es troba al seu lloc.

Com que no vull tirar la tovallola amb elles, doncs en tinc molt bones referències, tant que m'havia plantejat fer-les servir a l'exigent Trail de l'Emmona, provaré de canviar-li els cordons a veure si la cosa millora.

Si no és així sempre tindré una vamba d'alta muntanya fantàstica per anar a pasturar pel carrilet.

Sempre va bé equivocar-se per no ensopegar amb la mateixa pedra.

Salut!