Març: No t’entabanis, que no estàs tant malament.

Bon dia lectores i lectors,

Què he fet:

Han estat 18 sortides per fer 250 quilòmetres amb 8.365 metres de desnivell positiu en una mica més de 26 hores, totes a peu, des que vaig punxar no he tornat a tocar la bicicleta de carretera, abans de tornar-hi he d’aprendre unes quantes coses, suposo que quan arribi l’estiu hi tornaré.

Una ha estat  caminant en família pel camí de ronda des de Roses a l’Almadrava, amb la Ivet, la Sílvia i la Ia.

Les altres 17 corrent on destacaria la primera nocturna des del Cims de Girona, tocarà tornar-hi si vull vèncer la nocturnitat del Trail Emmona d’aquest 2016, les clàssiques del cap de setmana per Verdera tot gaudint d’una muntanya que mai s’acaba, un migdia fins a Sauleda, una altre apurant el temps que tinc per dinar intentant acumular el màxim de quilòmetres a les cames, no sempre es pot fer una sortida de dues hores llargues, la primera ultra de l’any, les 24 hores del Cap de Creus i les sortides de recuperació de després on vaig constatar que no s’havia trencat res.

Conclusions:

Abans de la cursa hauria posat la ma al foc que les meves prestacions eren inferiors a les del 2013, el que considero millor any fins al moment, 2014 i 2015 han estat complicats amb poca continuïtat en les sortides no competitives i mala localització de les competicions, sempre venia de viatge de feina o hi entrava just després, i en una cursa molt llarga el coco mana i sempre estava en una altra banda, però vist el ritme i les sensacions pel que fa al cansament a l’hora de plegar, sembla que vaig per bon camí, ara no se com hauria anat de Mas Ventós en endavant, ni d’on arribaré o cap on sortiré després dels dos pepinos que queden, però el got està molt ple, com a mínim d’ànims.

Cal seguir mantenint la continuïtat, sortint quatre o cinc dies entre setmana i si pot ser un dia al cap de setmana, a veure com se’m posa el viatge a Biscaia que tinc el proper abril, potser hauré d’aprofitar les nits visitant el Gorbeia, doncs introduir les nocturnes serà imprescindible, així com alguna escapadeta en alçada si no sóc pell, amb aquest mataria dos pardals d’un tret. Deixar el KV de Zegama com un premi, on el més important serà passar-ho bé, doncs és impossible preparar-lo com cal, tot i això caldrà visitar el Montseny per valorar com està la maquinària.

Això es tot per ara, ens veiem a començaments de maig a veure si el got ha vessat i tot.

Salut i cames!!!!!