24 hores del Cap de Creus 2016

Bon dia,

Després de sis mesos de la Rialp Matxicots, tornava a participar en una Ultra, aquesta vegada al patí de casa, recorrent camins i corriols que em son molt coneguts, feia un parell d’anys que per una cosa o altra no la podia fer i em venia de gust tornar-hi.

A les sis del matí arreglar-se i cap a Llançà, m’hi acompanyen la Sílvia i la Ivet que avui m’han de venir a veure en un parell de punts del recorregut. A recollir el dorsal, saludar per aquí i per allà, acabar d’arreglar-se i cap a la sortida.

A les vuit sonaven un parell de coets indicant el començament de la cursa, la Ivet s’espanta una mica però res que no s’arregli en veure un parc amb tobogans. Els primers metres m’ho agafo amb calma, saludo la Susana, la Mònica i en Jordi, ells la fan caminant, després comentem la jugada amb en David, avui s’estrena en això de la llarga distància, fins que desapareix l’asfalt de Llançà i comencem a tocar terra i pedres.

Poc després de sortir, arribem a Cap de Ras on hi ha el primer punt de control, just després em trobo amb en Josep Antoni, la fem petar una estona tot recorrent els corriols que ens porten a la platja de Garbet, la creuem fins al xiringuito i és en aquest moment que noto com la part interior de la cuixa em tiba, les primeres sensacions apuntaven a l’abductor però amb el temps crec que és el recte anterior. Li faig el cas just i necessari, o sigui segueix una estona a veure si escalfant passa.

A la pujada de Garbet a la pista que ens porta a Sant Miquel de Colera, m’aturo un parell de cops a posar-me millor els compressius, a veure si serveixen per alguna cosa més que tapar les cuixes, però res, tot i això el ritme és prou bo. Un cop a la pista em trobo amb en Juan Diego i en Philippe, fem un tall de pujada tot fent-la petar, fins que accelero el ritme doncs em sento més còmode corrent que caminant, resultat arribo a l’ermita cinc minuts per sota del temps de pas del 2012.

A dalt envio missatge, bec i menjo una mica, contemplo les vistes i a acabar la pujada fins a Puig d’Esquers. Després d’un tram de bosc on es pot córrer una mica, pujada de caminar on les sensacions continuen en la línia, aquesta cuixa no hi ha qui l’arregli. Decidit, avui no acabaré pas, però si que intentaré arribar fins a Mas Ventós on hem quedat que em farien la primera visita.

A dalt de Puig d’Esquers, el vent bufa una mica, però avui pinta que serà un dia amb molta calor, i no erro. Baixada de vertigen cap a Mas Patiràs, controlant no passar-se per evitar fer més destrossa. Un petit trencacames per encarar la baixada a Coll de Portes on recarrego aigua i a continuar, que ja quasi he fet la meitat de la feina d’avui.

Per començar baixadeta per pista fins a Sant Silvestre de Valleta, anar fent a bon ritme. A baix de tot ens ajuntem quatre que fem un bon tram plegats, en arribar a terreny corrible augmentem el ritme, moments en que la cama aguanta millor. Un cop al nucli de Valleta arriba el tallafocs fins a Coll de Madres, aquí toca tornar a patir, però com que és curt es porta bé. A l’avituallament una mica d’aigua i gas.

Primer una mica de pista en pujada on aprofito per treure tensió a la cama, baixada picadeta on toca controlar i per acabar apretadeta en pla fins a Llançà, aquesta vegada juntament amb un Tramuntanya fotent-li força estella. Arribo a Llançà on saludo en Sabi que ha tret a passejar la Sira i ha vingut a animar-nos una mica. Temps d’arribada 2:45, deu minuts menys que el 2012.

Aprofito l’aturada per enviar un altre missatge amb el temps, menjar, beure i carregar aigua, saludar la Maribel, xerrar un moment amb en Sabi i a continuar. Ara toca patir una mica, però primer aprofito la zona “planera” per córrer, normalment aquests trams post avituallament els faig caminant mentre endrapo alguna cosa, però s’acaba ràpid i em toca mentalitzar-me que tocarà patir els propers quatre o cinc quilòmetres.

Començo amb un ritme acceptable, però mica en mica el dolor m’obliga a reduir-lo combinant-hi trams de trot per atenuar-lo una estona, però en arribar al tallafocs de Rocamiralles la cosa acaba d’explotar i el ritme aquí és molt i molt baix, m’aturo un parell o tres de cops durant la pujada, per fer un petit massatge a la zona. Un cop acabat el tallafocs, continua la pujada, però és més suau i em permet tornar a trota una mica i anar incrementant el ritme. Tot i els problemes d’avui avanço gent en aquest tram, això em fa pensar que estic prou bé de forma i que si puc recuperar bé de la lesió a Emmona puc gaudir-hi molt.

Després de 3 hores i 52 minuts arribo a Mas Ventós, 3 minuts abans que al 2012, anat entre els 10 primers, content per les sensacions tot i els problemes, el motor sembla que està millor del que em pensava. M’hi esperen la Laura, la Sílvia i la Ivet, les saludo i els dic si em volen baixar, n’informo al punt de control i cap a casa.

Primer de tot una bona dutxa, canelons per dinar i tarda de seguiment, ens acostem primer al Far de Cap de Creus, ens acompanya la Ia, on veiem arribar corredors tot fent una cerveseta, després baixem a Port de la Selva on ens trobem amb la Sira, la Lina, en Sabi, en Vicens i en parell més.

Per acabar felicitar a la gent de la UELL, les 24 hores del Cap de Creus gaudeixen d’una organització espectacular, amb un voluntaris de luxe. A tots els corredors i corredores que fan que aquestes bestieses siguin sempre una festa. Als que fan seguiment i t’animen encara que no et coneguin de res. Però sobretot als de casa que sempre hi son.

Després de tres dies de descans la cama sembla que està millor, però no recuperada. Demà tocarà passar pel metge a veure què li sembla i com he d’actuar els propers dies.

Salut i tramuntana!