Febrer: bany de realitat

Bon dia,

Tanquem el mes més curt de l’any, encara que aquest s’ha allargat un dia, amb un bany de realitat, i aquest no és altre que la continuïtat és una utopia, tot i això sempre hi ha alguna que altra alegria.

Començava el mes amb la Trail Rocacorba, content amb el resultat vist com va anar la cursa i els problemes físics que vaig arrossegar des del començament, ara, les conseqüències de la petita destrossa uns dies de descans no esperats.

Amb tot quasi a lloc tocava tornar-hi amb els ulls posats a les 24 hores del Cap de Creus, a menys de dos mesos vista, així que el més important fer quilòmetres, els entesos crec que n’hi diuen volum, així que em decideixo a introduir un dia més o menys planer per acostumar el cos a córrer seguit, l’any passat la majoria de sortides van ser de molt desnivell amb poc córrer i ho vaig notar, les 24 hores et permet córrer força i cal tornar a acostumar el cos.

Continuo amb un o dos dies de bicicleta, però aquesta m’ha estroncat el mes totalment, amb la primera punxada en ruta. Com que no m’hi havia trobat mai no estava preparat, tot i que és un fet habitual, així que no duia res per una reparació, per sort em va passar a uns vint minuts a peu de casa. Vaig perdre aquell dia i el següent, en haver d’anar a buscar la màquina, una altre setmana a mitges.

Així que entre el descans abans i després de Rocacorba i la punxada només he pogut fer una setmana complerta, ara just la que el cap de setmana no vaig poder sortir. En resum que tornem a la preparació impossible, esperem que les tres setmanetes que queden abans de Cap de Creus pugui acumular quilòmetres, les meves cames els necessiten.

Però no tot son males noticies, entre tant poca sortida alguna alegria com l’snowrunning al Matagalls. Feia dies que no hi pujava, de fet no comptava anar-hi gaire aquest any, tot i que això canviarà l’abril i el maig, ja veureu, però veure el Montseny nevat de camí a la feina em va obligar a acostar-m’hi. Vaig xalar de valent, sobretot baixant, perquè la pujada es va fer dura, es troba a faltar sortir en alçada.

I una altra de bona, aquest any tornem a Zegama, m’he hagut de conformar amb el dorsal al Quilòmetre Vertical en comptes de la Marató, però això ens permetrà poder pujar a veure el pas dels participants muntanya amunt el dia de la cursa, ho he viscut des de dins i és espectacular, segur que des de fora també ho és. Canviaré una mica la preparació l’abril i el maig, introduint treball d’intensitat, no se si serè capaç de col·locar alguna sèrie i tot, així que tornaré a fer algun que altre Matagalls, però conscient que després toca Emmona i el volum no es pot perdre.

Salut i muntanya