Segon assalt al Trail Cap de Creus i una mica més...

Bon dia lectores i lectors,

Després de molts dies, finalment puc seure uns minuts per escriure un altre entrada del bloc. Han estat un parell de setmanes molt intenses, a casa encara estem de trasllat, bé, ara toca la part més feixuga anar obrint caixes i posar-ho tot a lloc, hi ha hagut un viatget amb en Peio a València per veure la final de Copa, gràcies nano!!! Llàstima que el resultat no va ser el desitjat, encara que si el possible, la setmana santa i unes vacances en las que m’he dedicat pràcticament per complert a l’Ivet, però tot i això alguna sortida he acabat fent. Aquí va.

Per començar la primera nocturna totalment de dia, això va ser com sempre dimarts, concretament el dia 15, encara que duia el frontal per si les mosques, la varem fer amb en Josep que venia de fer sèries el dia anterior i tenia ganes de fer una cosa suau. Al final més que suau va sortir curta, en prou feines 8 quilòmetres, però amb quasi 300D+ tot per Sant Daniel. Varem fer un tram d’ecosistemes, no pregunteu quin doncs mai he aconseguit trobar un recorregut oficial, i varem haver de lamentar els abocaments incontrolats que estan fent a la zona, tant al Galligants, just abans de l’entrada al camí de les dones, com al final del corriol embardissat, en Tapi ja ho va denunciar en un article al Diari de Girona. +info

I ja saltem a dissabte al vespre, tercera sortida del programa d’entrenaments de la Sílvia, aquesta vegada érem a Palau-saverdera, així que varem buscar un circuit amb poc asfalt i el màxim de planer possible. El triat va ser el camí de la Mina, que comunica la urbanització Bellavista de Palau amb el Mas Fumats de Roses. Com que tocaven quatre quilòmetres, en varem fer dos d’anada i mitja volta cap al punt d’origen, el desnivell un xic més de 50 metres. +info

La següent just l’endemà, amb en Tapi varem anar a resseguir la segona part del Trail Cap de Creus. Varem quedar a les deu del matí a Palau per anar a Roses a buscar el bus cap a Cadaqués, havia de passar a dos quarts, però no ho va fer fins a tres quarts, anàvem tard. Així que amb un quart de retard arribàvem a lloc i gas. Per començar un quilòmetre pels carrers de la vil·la daliniana per excel·lència, i a encarar la primera pujada de la jornada, dos quilòmetres i mig des del nivell del mar fins assolir els 322 metres del Puig de Sa Cruïlla.

Altres anys es feia una ruta totalment interior, però aquest any no, així que cap a mar hi falta gent, en un descens vertiginós de dos quilòmetres per tornar a nivell del mar a Cala Jóncols, on prenem el GR92 fins a Cala Montjoi, us sona El Bulli. Aquest tram lluny de ser un passeig a ran de mar, esdevé un veritable trencacames, pujant i baixant constantment per assolir les diferents cales que hi ha entre les dues més importants.

Un cop a Montjoi s’acaba el tram costaner i tornem cap a l’interior, això implica deixar el GR i enfilar amunt cap a Pla de Gates. És una pujada que es divideix en tres trams, primer dos quilòmetres per assolir uns 200 metres d’alçada, curt descens de mig quilòmetre i per acabar menys d’un quilòmetre de pujada per arribar als 300 metres d’alçada a pla de Gates, just en aquest moments ens va saludar un petit ruixat. Per acabar dos quilòmetres de baixada picada, més neta del que recordava, i un darrer tram pel passeig marítim de Roses per assaborir el moment. Varen ser uns 18 quilòmetres amb quasi 900D+. Si unim els dos circuits el Trail Cap de Creus del 2014 consta d’uns 44 quilòmetres amb 2.400D+. Ja ho vaig comentar l’altre dia, però avui hi torno, felicitar a Klassmark per les millores al recorregut, les vistes baixant de Sa Cruïlla i pujant a Pla de Gates magnífiques. +info

Perfil del recorregut sencer
Font: Web

De diumenge saltem directament a ahir dijous, vaig fer una sortida doble. Per començar a darrera hora de la tarda varem anar a fer el quart entrenament amb la Sílvia, si l’acompanyo li costa menys posar-s’hi. Tornaven a tocar quatre quilòmetres, i varem decidir anar a fer un tomb cap a Campdorà, per un corriol que surt just darrera la benzinera que hi ha al Pont Major, dos quilòmetres anant i dos desfent camí. Aquesta vegada quasi sense desnivell, tot i això un parell de pujadetes les varem fer i els deu metres que diu l’Strava em semblen curts. +info

Per acabar al vespre hi havia la presentació en forma d’entrenament del projecte Girona City Trail, que organitzarà Klassmark de bracet amb Salomon. La organització va preveure dividir, la vintena llarga de corredors participants en tres grups. Jo havia decidit posar-me al segon, però en veure que el primer quilòmetre anàvem tots junts xino-xano, em vaig enganxar al dels ràpids quan vàrem fotre-li canya.

Però anem al recorregut, sortint de Fontajau anem sentit Germans Sabat per poder passar davant del Celler de Can Roca, seguim cap a Domenys i anem a buscar el camí que va resseguint el Ter, passant pel costat del pavelló de Fontajau i sota la passera que creua el riu cap a la Devesa, per pujar per els escales just a l’alçada del Casino. D’aquí anem cap a Sant Feliu i seguim fins a trobar el tram de muralla recuperat a la zona de Pedret, i enfilem la pujada a Montjuïc, en aquest punt començo a pensar que hauria d’haver-me quedat al segon grup.

Per sort després del primer tram d’escales fem una petita aturada, a mi em porten 20 metres, però al de darrera meu ja l’hem perdut del tot, així que després d’esperar mig minutet, que em va de cine per agafar alè, seguim escales amunt fins arribar al Castell, on fem una petita volta. Anem a buscar una baixada molt ben parida que ens durà fins als jardins d’en John Lenon i enfilem el passeig del Galligants fins a la Font del Bisbe, segona aturada per beure una mica, jo aprofito per descansar, ja beuré quan pugui, que aquí hi ha molta pota i no se pas on m’he fotut.

Ara enfilem amunt fins a Torre Gironella, encara els aguanto prou bé el ritme, ara sóc el darrer del grup. Un cop a dalt, baixada per anar a buscar el tram d’escales que puja cap a torre Alfons XII, aquí em rebenten literalment. Per sort un cop al final de la ferradura es perden buscant un camí de pujada alternatiu i els puc tornar a atrapar. Aguanto bé la pujada a la Torre, parem a gaudir de la vista de la ciutat i avall per les Pedreres, al tram d’escales ens creuem amb en Francesc, ell passeja el gos.

Per tancar el circuit baixem fins a Plaça Catalunya, aquí veiem com el segon grup baixa de la Muralla i ens està a punt d’atrapar, enfilem Santa Clara amunt, trenquem a l’esquerre per Hortes i a la dreta pel carrer Nord, creuem Jaume Primer i gas cap a la Devesa, anem a buscar la passera i altre vegada som a Fontajau. Rebentat però content. Han estat quasi 11km amb 260D+. Havien de ser 8 quilòmetres, però amb Klassmark ja se sap, sempre en surt algun de més. +info

Descanso cinc minuts i cap a casa corrent per la via més directe i il·luminada. Tres quilòmetres planers gas a fons. +info

Això és tot per ara, aviat tornaré.

Salut gas i amunt!!!!

Reflexions: el futur de les curses per muntanya

Bon dia,

Dijous va fer tres anys de la meva primera cursa per muntanya, va ser la primera edició de la cursa de les Pedreres, ja van per la tercera i no me n’he perdut cap.

Vaig arribar al món de les curses per muntanya d’una manera progressiva, sortia a córrer per posar-me en forma i anava a caminar al Pirineu amb els amics, fins que un dia se’ns va acudir de participar en curses i m’hi vaig enganxar, tot i que a vegades em pregunto si em va agafar el boom o va ser casualitat, vas a saber. Pel mig he participat en tot tipus de curses, de curtes, de llargues i de molt llargues, de molt dures, de dures i de no tant dures, amb organització molt professional, no tant professional i populars, de cares, d’econòmiques i de gratuïtes. I em pregunto cap on van les curses???

La proliferació de curses per muntanya ha estat increïble, qualsevol poble o ciutat del principat amb un turó al costat organitza una cursa, si el tenen molt lluny no et preocupis que t’hi faran arribar i si és massa a prop et faran fer mil i una voltes per assolir-lo, els dorsals s’esfumen i s’ha de córrer més per inscriure’s que el millor velocista de 100 metres, fins i tot algunes han optat pel sorteig, com anys enrere amb els “quintos”, però a l’inrevés, ningú vol ser un “excedent de cupo”, i a més desnivell més ganes d’anar-hi. Es que som masoquistes o potser ens hem tornat bojos???

Les xarxes socials van plenes d’informació, per un costat hi ha els organitzadors, alguns només van informant de novetats al voltant de la cursa, d’altres de tant en tant animen als que s’atreveixen amb el repte i un tercer grup pot arribar a desesperar de tant tràfic de dades que genera. Per l’altre els corredors, alguns professionals, n’hi ha ben pocs, comencen a tenir força seguidors per aquí i per allà, els populars es fan ressò de les seves gestes muntanya amunt. I pel mig les marques comercials que busquen un forat per tal d’incrementar les seves vendes patrocinant curses, corredors i el que faci falta. Acabarem saturats amb tantes dades???

Tornem al títol, després de tres anys que en penso del futur de les curses per muntanya???

Crec que s’ha arribat a un punt on hi ha certa saturació, en general la oferta supera àmpliament la demanda, hi ha caps de setmana que poden coincidir mitja dotzena de curses en un radi de 50 km i a nivell de principat et pots trobar amb una vintena de curses tranquil·lament.

Vist això la gent comença a ser selectiva i s’acosta més a aquelles curses que li donen un plus, bé sigui per una bona organització, un bon recorregut, millor qualitat preu, una bona premsa o pel boca orella.

Crec que les curses populars, aquelles organitzades des de clubs, entitats sense ànim de lucre o grups d’amics, aquí hi incloc el fenomen Trail Punk, es mantindran, amb un cert repunt a la baixa, això si, sempre que hi hagi un relleu, organitzar aquests saraus acaba cremant tard o d’hora. Allà els voluntaris no acostumen a percebre cap tipus de remuneració, a part de l’entrepà i la cervesa, i només amb la participació d’amics i coneguts, i el patrocini de botigues locals els números acaben quadrant, no deixen de ser festes amb un punt de competitivitat, aquí si que l’important és participar.

Però les que organitzen empreses, tendiran a racionalitzar-se, amb la desaparició d’aquelles curses, i fins i tot empreses, que per una raó o altre deixen de ser atractives pels corredors populars, no oblidem que son aquests els que sustenten aquest esport. Les empreses organitzadores hauran de trencar-se les banyes per tal d’oferir productes mot atractius on el rati qualitat preu sigui el més al possible. Així doncs el futur de la vesant empresarial d’aquest esport és la qualitat i no tant la quantitat.

Jo continuaré corrent tant com pugui per la muntanya, sempre amunt!

Salut i muntanya!!!

Paquet amunt paquet avall

Bon dia,

Aquesta setmana  he acabat de prendre una decisió que fa un parell de setmanes llargues que em rondava pel cap i he anat posposant per veure si d’alguna manera podia evitar-ho, descarto la meva participació a les 24 hores del Cap de Creus. La raó, molt fàcil, ens traslladem de casa i aprofitarem la Setmana Santa per acabar de deixar-ho tot a punt. Portem més d’un mes fent paquets, traslladant-los, fent-li un rentat de cara a la nova casa i encara queda una feinada. Així que si algú li interessa participar-hi, contacti, em passi les dades i li passo el meu dorsal, pels diners no us preocupeu, ja ho arreglarem amb una cerveseta.

Pel que fa a la setmana, dilluns agafava un avió cap a Palma de Mallorca, una sortida per feina, així que tocava carregar les vambes a la bossa i fer malabarismes per poder entrenar una miqueta. Qui no hagi viatjat per feina no sabrà el que es perd, en el meu cas, et recullen abans de les set del matí a l’hotel i t’hi tornen a les vuit tocades, moment en el que si encara tens esma pots canviar-te i anar a voltar-la.

Vaig agafar-me l’hotel, una pensió petitona a la zona d’Armadans, prop del Castell de Bellver, així que el mateix dilluns a quarts de nou del vespre sortia amb el frontal per anar a fer una volteta pels voltants del castell. Per qui no hi hagi estat, es tracta d’un castell situat al punt més alt d’un turó, amb tot de camins i caminets al voltant. Ja hi havia anat alguna altre vagada, així que vaig anar improvisant sobre la marxa. Va ser una sortida curta uns sis quilòmetres amb una mica e puja i baixa (160D+), amb un bon tram d’escales i tot. +info

El dimarts encara vaig anar una mica més tard, però tenia ganes de fer algun quilòmetre més, aquesta vegada vaig decidir d’anar a fer un tomb pel passeig marítim, així no havia de carregar ni llum ni aigua, l’altre opció era fer una incursió a la Serra de Na Burguesa, però el track que duia era de quasi 30 quilòmetres i se m’hagués fet molt tard. Em vaig anar engrescant i vaig acabar fent una horeta justa a bon ritme en la que van sortir quasi 14 quilòmetres, desnivell pràcticament 0, anant de menys a més. +info

Recompensa després de l'esforç

Per tancar la setmana, el divendres varem sortir a fer un tomb amb la Sílvia. El cap de setmana que varem estar a Xerta, amb l’emoció del moment em va dir que l’any vinent m’acompanyaria el primer dia de cursa, jo m’hi vaig agafar amb força i li he traçat un programa d’entrenaments per assolir el seu objectiu, córrer els 23 quilòmetres de la Nocturneta 2015. Tenim quasi un any per endavant, però cal començar poc a poc, que entre l’embaràs i el part, portava quasi un any sense poder sortir a córrer. Primera sortida 3 quilòmetres per la Devesa i el marge esquerre del Ter, el més destacable va ser trobar-nos un grup de tres senglars petitons als que varem espantar. +info

Per ara això és tot, espero aquest diumenge poder fer una sortida llarga per les Gavarres abans de continuar amb la mudança.

Salut i paquets!!!!!

Salomon Field Tester 2014

Bon dia,

Salomon repeteix experiència aquest 2014, sembla que la prova pilot els ha anat bé. Com no podria ser d'una altre manera tornaré a provar sort.

Foto composició: Salomon Field Tester

Poder gaudir de material per la patilla d'una marca de qualitat, sempre es d'agrair, més tenint en compte el seu al cost.

No hi compto, però coses més complicades han estat possibles.

Si coneixeu algú a que li pugui interessat no dubteu a comentar-li-ho.

Apa salut i a dormir!!!

Curses: Astrid 21 (curta)

Bon dia amics i amigues,

Aquesta setmana ha estat de descans obligat, per sort no ha estat per culpa de les lesions, en aquest cas hem anat una mica enfeinats per casa amb un imminent trasllat. El primer és el primer i sense sortir a córrer també es pot viure, encara que fent-ho es passa més bé. ;-)

Així doncs després de la sortida de diumenge amb en Tapi no vaig fer res fins al dissabte següent, dia en que per un costat vaig fer una sortida molt curta en bicicleta, per anar de la casa actual a la nova, del Barri Vell de Girona al de Pont Major, quatre quilòmetres mal comptats sense cap mena de desnivell, em va servir per escalfar una mica. +info. La tornada corrent, un recorregut més directe de 3 quilòmetres, també planers, sense cap mena de desnivell. Poca cosa, però em vaig espolsar una mica les ganes de fer alguna cosa més que pujar i baixar paquets. +info

El diumenge cursa, en principi havia de sortir a fer una volta, però aprofitant que es feia una cursa a Girona mateix, m’hi vaig apuntar. Es tracta de la cursa que organitza Astrid 21, una associació que treballa en el món dels discapacitats psíquics, que millor doncs que fer una mica d’exercici i col·laborar per tirar endavant projectes interessants.

Em vaig llevar d’hora per fer un parell d’encàrrecs i vaig aprofitar per anar a buscar el dorsal, vaig tornar a casa i a les vuit en sortia per anar cap a la Montjuïc, punt de partida de la cursa, aprofitant per fer una mica de volta a tall d’entrenament. Sortint de casa vaig enfilar cap a Sant Daniel, recta amunt sentit camí dels Àngels, sense agafar-lo per continuar fins a la font del Ferro, vaig seguir cap a la terrera i el corriol que puja a Torre Bonica, per acabar vaig resseguir els darrers dos quilòmetres de la cursa, una pujadeta mig corriol mig asfalt fins a Montjuïc. 6km 210D+. +info

Vaig arribar mitja horeta abans de la sortida, temps per saludar quatre coneguts i trobar-nos amb els Intrèkkids. Avui en Josep i en Tapi corren la de 20km i en Pere i jo fem la de 10. A les nou i pocs minuts començava la cursa. Sortim tots junts, fa baixada i la gent apreta, en Tapi surt ràpid, en Josep, en Pere i jo més tranquils, amb en Pere anem fent-la petar serà el que farem avui, parlar molt i gaudir de la cursa.

Enfilem la primera pujada i la cosa canvia, els que apretaven afluixen, els que ens ho agafàvem amb calma mantenim el ritme i anem avançant gent. Una mica de corriol tots en fila i molta calma, continuem xerrant. Toca baixar, primer fins a Torre Bonica i després fins al pont que creua la variant, més xerrera, un cop passat es separen les dues curses, els de la curta a la dreta i els altres a l’esquerre. Amb en Pere seguim amunt i ara toca pujadeta maca, baixem ritme i anem fent amunt fins a trobar el corriol de la font Martina, aquí no es xerra gaire per no dir gens ni mica, sembla un altre tant i tant obert. En arribar a la font veig que han arreglat un altre tall, per on venen els de la llarga, hauré d’investigar un dia d’aquests. Seguim amunt cap a Sant Miquel, el terreny millora així que reprenem conversa, quan arribem al trencant del corriol que duu a la zona de picnic ens el saltem i seguim per buscar la pista i pujar a Sant Miquel per Celrà. Coronem i cap a la zona de picnic a per el primer avituallament, una mica de veure, una mica de menjar i gas. Agafem el corriol que baixa, en Pere marca el ritme, molt bon ritme, un cop al creuament pujada dura per pista cap a Cala Farriola. Un cop passada la casa, trenquem a la dreta i anem a buscar la pista que baixa cap a la cadena del començament del camí a Sant Miquel, anem xerrant sense forçar massa. En arribar al pont trobem el segon avituallament, una mica de mam i gas. Finalment anem a buscar la pujada a Torre Bonica per la terrera i a repetir el recorregut del principi. Com ja sabíem amb en Pere, han estat una mica més de 10 quilòmetres, 11,6 amb 520D+. Amb una mica més d’una hora i 5 minuts. +info.

Acaben de penjar les fotos i he sortit en una a mig camí, he quedat desenfocat, espero no haver espatllat la càmera.

Arrancaré el vol???
Foto: Astrid 21

Felicitar a tots els corredors i corredores, voluntaris i organització, avui el més important és col·laborar, el resultat és el de menys.

En Josep arribarà en 2 horetes justes a la llarga i en Tapi en 2:08, molt bé tots dos!!! I en Pere sembla que es recupera bé de la lesió al taló, bona cursa!!!

Per acabar la setmana una baixada ràpida cap a casa que toca continuar movent caixes, dos quilòmetres de no res.

La setmana vinent cap a Palma de Mallorca per feina, a veure si puc anar a fer un tomb.

Salut gas i amunt!!!!