Bon dia a tothom,
Aquesta setmana escric amb una mica de retard, he estat de vacances uns
dies, i tot i que això m’ha permès entrenar una mica més, en contrapartida, he
abandonat una mica l’ordinador. No es pot tenir tot.
La setmana passada va estar marcada per un viatge de feina a Gipuzkoa, de
dilluns a dijous, tot i això els dos primers dies vaig poder sortir a estirar
les cames.
El dilluns una sortida per corriols enfangats provant les Speedcross, he de
reconèixer que vaig quedar molt content amb elles, aquests corriols els havia
provat a l’octubre, tot i estar en millors condicions vaig haver de fer mitja
volta perquè a cada passa en reculava dues, en canvi les Speedcross s’agafaven
al fang com una mala cosa.
Una sortida curta de 10 km amb diferents pujades que acumulen uns 370 D+, el més destacat és que em vaig trobar un
senglar pel camí, el tenia a poc més d’un metre, pobre es devia espantar més
ell que jo, acostumat a la tranquil·litat de la muntanya. Una sortida
interessant.
El dimarts vaig optar per l’asfalt, portava les Trabuco, però sense deixar
de banda els desnivells. 16 km amb 460 D+, una pujada només de començar i una
altre en acabar. Molt bones sensacions, tot i això continuo pensant que a la
muntanya m’ho passo millor.
Les següents sortides ja son al cap de setmana i a Palau-saverdera, i
ambdues el dissabte. A primera hora, cap allà les 9 del matí, varem fer un puja
i baixa ràpid amb la Sílvia fins a Sant Onofre, va ser una caminada a molt bon
ritme, 4 km amb 270 D+, que em va servir com a perfecte escalfament per a la
sortida de trail.
 |
| Enfilat a la roca del davant de Sant Onofre, amb el Fitor al fons. Foto Sílvia a Palau-saverdera |
En aquesta ocasió 13 km amb 770 D+, per començar una pujada a Sant Onofre
en menys de 18 minuts, un cop a allà em vaig passar una hora i mitja de
rellotge intentant trobar el camí que comunica Sant Onofre amb el Castell de
Sant Salvador de Verdera, no ho vaig aconseguir, però més tard em van dir on
anava a parar el camí, un dia d’aquests ho intentaré per l’altra banda, a veure
si me’n surto. Després de tanta estona grimpant, tocava córrer una mica, així
que vaig agafar la pista a Mas Ventós, d’aquí a Santa Elena, Sant Pere de Rodes
i acabant al Castell, la tornada directament a Mas Ventós pel Coll de Mosquit,
i d’aquí a desfer el camí.
La setmana vinent us explicaré com m’ha anat per Font Romeu, en una setmana
marcada pels tres primers dies, que he estat de vacances.
Salut i amunt!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada