dilluns, 28 de gener del 2013

De tot i més...


Bon dia de nou,

Ja tocava una setmana amb una mica de tot, dilluns a nedar per recuperar sensacions a les cames, tot i que la Romeufontaine no em va deixar gens planxat, l’aigua va molt i molt bé per relaxar, encara que un més que nedar es dedica a flotar com pot. Prefereixo l’aigua als massatges, mai n’he fet i no em fa gota de gràcia la idea de fer-me’n, encara que mai se sap.

Amb tot a lloc, el dimarts sessió doble, al migdia una volta en bicicleta pel carrilet de poc més de 20 km i 200 D+, saludant a més d’un corredor despistat. Al vespre una sortida nocturna amb els Intrèkkids, pujada pel camí de les dones, baixada cap al polvorí, pujada a torre Alfons XII i baixada cap a casa, 10km 350 D+, unes grans vistes en una sortida curteta.

El dimecres repeteixo, sortida amb bici al migdia, aquesta vegada vaig fins a Sant Gregori, travesso cap a Bescanó i torno fent una volta per les deveses de Salt, 22km i 100 D+. En canvi al vespre vaig a fer voltes a la Devesa, és molt avorrit, així que per poder-ho suportar m’haig de dedicar a fer canvis de ritme, en comptes de cursa continua com m’agrada a mi, al final 11km amb un desnivell quasi imperceptible.

La següent sortida ja és el divendres, em reservo el dijous per jugar a futbol sala, per les Gavarres, fa un dia prou bo i decideixo resseguir alguns dels camins més ombrívols, agafant notes de cares a l’estiu. Font del ferro, riera de Sant Miquel, Puig Estela i tornada per Torre Gironella, el GARMIN indica 15km i 550 D+, una sortida interessant.

Dissabte aprofito per continuar el meu reconeixement del camí de Sant Jaume, aquesta vegada toca la plana de l’Empordà. Surto de Palau-saverdera força d’hora i vaig tirant cap a Figueres, al final decideixo fer mitja volta a Vilabertran. Passo per Pau i d’aquí directe a Pedret, el camí real passa per Vilajuïga, però retallo uns km, de Pedret cap a Marzà, primera vegada que passo per aquest poble, enfilo cap a Peralada, faig una petita incursió als carres més cèntrics de la vil·la en comptes d’agafar el camí directe, i ja cap a Vilabertran on arribo fins a veure el monestir de Santa Maria, a la tornada m’enganxa la pluja i una forta tramuntanada, sort que, en deixar-me les samarretes de màniga llarga, m’havia posat el paravents només de sortir de casa. 35 km amb 200 D+.

Santa Maria de Vilabertran 
Per acabar la setmana, i després d’una nit de celebració, per molts anys Peio i Lupo, el diumenge vaig anar a estirar una mica les cames pels volts de Girona. Primer pujo fins a Torre Alfons XII, després m’acosto fins a l’ermita del Calvari, d’aquí a la muntanya de la O, per tornar cap a casa resseguint la muralla, després de baixar fins al “Cul del Món”. Una sortida de 6 km amb 160 D+, per agafar una mica de ritme.

Vista de Girona des de Torre Alfons XII
La setmana vinent en tindreu una mica més.

Salut i cames!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada