Bon dia amics i amigues,
Ja hi
torno...aquesta setmana una mica de tot...cal saber fer de tot però ser un
especialista en no res...jejejeje...encara que tinc clar que lo meu és
córrer...i perquè córrer sense que ningú et persegueixi??? Perquè corres sense
perseguir res??? perquè corres pel gust de córrer???...son algunes preguntes
recurrents que tot amant del running, en el meu cas el trail, ha d’escoltar
d’amics, coneguts, companys de feina, família, parella, etc..només tinc una
resposta, en el meu cas contundent...perquè em dona la gana...
Després
d’aquestes línies d’autoafirmació contundent comentar-vos com ha anat la
setmana...d’entrada el dilluns una mica de running, suau quasi 14 quilòmetres
al migdia amb un sol que desfeia les pedres, vora els 1800 metres de desnivell
acumulat per les Pedreres i Sant Daniel, una volta amb molta pujada, com
m’agrada a mi...el dimarts 2000 metres a la piscina per dinar, m’ha costat a
cada braçada em semblava que no hi arribaria, però el cervell és savi i m’ha
obligat a aconseguir-ho, i uns 12 de running amb els Intrèkkids per sopar...
Com que no n’hi
ha dos sense un tercer, dimecres al migdia a pedalar...una passejada de 17
quilòmetres llargs per Galligants, arribant a Sant Miquel...realment les cames
em cremen més quan faig anar a la bicicleta que en córrer, però és cosa d’anar
agafant l’hàbit...
El dijous m’ho he
de pensar una mica, tinc el repte de la marató per les Gavarres de dissabte i
no se si deixar o no descansar les cames al migdia...al final decideixo
d’estirar-me al sofà de casa i relaxar-me al migdia...demà ja faré alguna
coseta...i aquesta és nedar, sense passar-me, només faig 1000 metres, tampoc
cal passar-se...
Ja ha arribat el
dissabte, toca repte personal, fer una marató de muntanya per les Pedreres,
Sant Daniel i els Àngels, intentant no passar dues vegades pel mateix lloc, si
en comptes de marató me’n vaig a 50 o 60 seria un veritable miracle...aquest és
el material...
 |
| El material per subsistir... |
He intentat planificar una ruta sobre el mapa...recuperant itineraris de diverses curses i sortides per la zona...però sobre la marxa aniré provant algun corriol, ja veurem com me’n surto...a les set ja estic despert, però no surto fins a un quart de nou...al final el dia està tapadet, cosa que em permetrà no patir massa problemes d’aigua...
Els primers dos
quilòmetres els inverteixo en escalfar una mica i acostumar-me al pes extra que
duc...més de quatre quilos...la primera pujada és la del Calvari, no estava
prevista, però em decideixo a fer-la en passar-hi pel costat...d’aquí pujo fins
al pirulí, baixo per la part del darrera i vaig a buscar el polvorí, per seguir
baixant fins a trobar el camí del Galligants en direcció la Font dels Lleons,
una volta que em permet allargar la sortida uns quatre quilòmetres, els que em
faltaven sobre el mapa...jejeje...
Just abans de la
Font dels Lleons agafo un corriol dels que puja dret, és el primer moment en
que toca caminar...el pes es fa notar més del que m’esperava, però ja l’aniré
buidant poc a poc...un cop arribat a dalt de tot de la pujada, una mica de pla
abans de baixar de nou, per trobar el camí que em portarà fins al dipòsit que
hi ha a la carretera dels Àngels, una ruta que va pujant molt poc a poc i que
permet mantenir un ritme moderat...un cop al dipòsit, una petita baixada fins al
mirador del Galligants...
Aquí empalmo amb
un tram de la cursa de les Pedreres, que va a buscar el camí dels Àngels...recorregut
que ressegueixo, del camí dels Àngels em porta fins a la pista de Sant Miquel
als Àngels, la travesso i la ressegueixo per l’altre vessant, fins a tornar-la
a trobar ja al final de tot...ara toca pujar fins als Àngels...ho faig seguint
totes les dreceres, menys la del Matahomes, que prefereixo fer la via
llarga...el tram final el faig per darrera, repetint la pujada de la cursa de
muntanya de Girona...arribo als Àngels després de 21,5 km en quasi 2 hores i
mitja...descanso un parell de minuts que aprofito per hidratar-me i menjar una
mica...
La baixada la
faig cap a la font de l’Alau...la pista és prou bona i em permet mantenir les
pulsacions baixes...un cop a la font, decideixo passar de llarg la pujada pel
dret, així allargaré uns quilòmetres que em permetran arribar sense problemes a
Sant Miquel, però erro un parell de cops en el camí que he de fer i això fa que
acabi reculant fins al punt que havia decidit esquivar...la propera vegada ho
hauré d’estudiar millor...els quilòmetres de més ja els he fet, però el fet de
perdre’m m’ha ratllat una mica...
Un cop a la
pista, vaig pujant fins a trobar el camí cap a Sant Miquel, però decideixo no
arribar-hi...així que agafo la baixada de Cala Ferriola i cap a casa...al final
una mica més de 44 quilòmetres en 5 hores i 9 minuts...amb un desnivell
acumulat d’uns 4000 metres...a tenir en compte pel proper repte, el tema líquid
el porto bé, però el sòlid fatal, he d’aturar-me i menjar alguna cosa cada cinc
o sis quilòmetres com a les curses, o puc tenir problemes...
El diumenge acabo
la setmana amb una altre volta per les Gavarres...en aquesta ocasió al costat
d’en Pere...ens hem apuntat a la cursa de les Gavarres organitzada per Astrid
21...fem el recorregut curt, que al final son poc més d’11 quilòmetres en una
hora, tres minuts i quinze segons...els dos ens quedem amb la sensació que
haguéssim pogut apretar una mica més, però el període d’inactivitat d’en Pere
per una tendinitis al genoll i la meva excursió d’ahir ho han impedit...el
resum de la cursa el trobareu al bloc dels Intrèkkids...descobreixo
algunes rutes noves molt recomanables per engrandir les distàncies per les
Gavarres, Sant Daniel i Pedreres...
Les sensacions
molt i molt bones, les cames han respost perfectament després de la matxacada
del dia anterior...estic preparat per aprofitar al màxim els dos dies de la Kilian’s
Classik...
La setmana vinent
més trail, més btt i més aigua...i molta diversió...
Salut i a gaudir de les vistes en arribar al cim...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada