Després d’una marató el que toca és agafar-se la setmana per a recuperar, el mateix dia de la cursa les cames estan carregades, però els dolors dels impactes no apareixen fins al cap d’un parell de dies, és per això que intento recuperar, però sense aturar-me del tot, les curses van arribant una darrera l’altre i no és qüestió de relaxar-se. A part, m’encanta sortir els migdies a estirar les cames per Sant Daniel i les Gavarres, quan no soc fora per feina.
Aquesta vegada el que ha patit més son els quàdriceps i sobretot els de la cama dreta, les pendents salvatges de la marató en son les úniques responsables, el dilluns ja es queixaven, però tot i això vaig anar a fer unes voltes a la Devesa amb la Sílvia, ella s’està preparant per entrar al món de les curses, el meu consell és poc a poc i bona lletra, tot i que tinc la sensació que arribarà per fer els 10 km de Girona, ella diu que no, però ja ho veurem. Al final cinc quilòmetres i mig a un ritme suau per a mi, però no per això lent, les cames em responen bé tot i que les tinc carregades.
El dimarts els quàdriceps encara es queixen, avui ha estat un dia llarg a la feina, sense temps per descansar, però tot i això tinc ganes d’anar-me’n a córrer amb els Intrèkkids, que hi ha nocturna. Fem el tram més dur de la pujada als Àngels, així entrenem una mica de cares al 18 de maig, desprès anem fins a Sant Miquel i de baixada uns agafen la pista i els altres anem pel corriol, ens trobem a mitja baixada. El tram final tenia intenció de fer-lo molt suau, però les ganes podem més i acabo fent un dels millors esprints en molt temps.
Però tot això ho acabo pagant i la resta de la setmana, per ase o per bèstia he de descansar, a part del futbol sala dels dijous, sort en tinc del cap de setmana per fer una tirada llarga.
El dia escollit era el dissabte, però una visita de feina trastoca els plans totalment, no es pot anar de copes fins les sis del matí i llevar-se a fer quilòmetres, al final una matinal el diumenge.
Em llevo ben d’hora, a dos quarts de vuit ja surto de casa. Decideixo pujar als Àngels fent la ruta de la cursa de Muntanya de Girona, enfilo cap a Sant Daniel des de Galligants, després agafant la pujada a Sant Miquel fins a Can Lliure, on agafo el camí de cala Ferriola, ja un clàssic de les meves rutes. D’aquí al camí de puig Estela i cap a buscar la pista de Celrà, en aquest tall em trobo un parell de 4x4 amb caçadors que m’avisen que hi haurà batuda, però que no he de tenir cap problema si segueixo per la pista, penso si que van tard, però miro el rellotge i no son ni les nou del matí, el que va d’hora soc jo. Un cop a la pista de Celrà agafo la baixada pel dret a la font de l’Alau i d’aquí enfila que enfilaràs a buscar el camí dels Àngels, per una pista amb pendent indecent. Continuo trobant-me caçadors però no pateixo gens, els gossos borden molt lluny d’on em trobo. De cop i volta em trobo al camí dels Àngels, al quilòmetre 8 de la carretera, quasi ja hi soc. Al final decideixo de fer la pujada del darrere, pels desbrossat dels fils elèctrics, ja no recordava lo dura que és. Al cap d’unes dues hores de sortir de casa arribo als Àngels. Ara només queda la baixada, o aquesta era la meva primera intenció, doncs al final canvio d’opinió.
En arribar a la casa de les Figues agafo la pista de puig Estela, passo el trencant per anar a l’Olivet d'en Salgueda i agafo el següent corriol a mà esquerre. Aquest em porta a la pujada als Àngels des de Sant Daniel, tiro cap a munt, finalment passo per l’Olivet d'en Salgueda, on aprofito per donar el bon dia a una parella gran que seu contemplant la plana al sud de Girona, segueixo la pista avall per anar a buscar el mirador del Galligants, un punt amb una vista privilegiada de la ciutat de Girona, destacar que es troba al mig d’una baixada força pronunciada. Un cop acabada la baixada i abans d’arribar a la font dels Lleons, enfilo per un trencant a mà esquerra que em durà finalment fins a l’altre costat de la variant. Aquí només em queda pujar fins al pirulí, passant prop del polvorí, i cap a casa. Al final 31,5 km en poc menys de 3 hores i mitja.
Per compensar tot l’esforç, una bona calçotada envoltada de gent magnífica.
La setmana vinent toca la pujada als Àngels, però abans a entrenar una miqueta, ja us explicaré.
Salut i a córrer!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada