Aquesta setmana és tota estranya, per un costat tinc una cursa, la pujada als Àngels i el dia abans una excursió amb un desnivell considerable pels voltants de Palau-saverdera. La cursa no la considero un objectiu, sinó simplement un entrenament competitiu, és per això que crec convenient seguir amb la preparació de les 24 hores, això vol dir que faré la cursa amb força quilòmetres a les cames i sense pretensions de grans marques, però en el fons tractant-se d’una cursa estic convençut que intentaré fer-la al màxim, això fa tenir clar que la setmana serà molt i molt complicada, podran més les cames o el cap. Temps al temps.
Per començar el dilluns decideixo que després dels trenta un i mig de diumenge, amb un desnivell ascendent de més de 1.500 metres, el més aconsellable és descansar cames, i així ho faig, aquesta setmana el cervell comença imposant-se.
Però no sempre pot guanyar el mateix, així que el dimarts decideixo de doblar. Una estoneta al migdia, per estrenar la nova adquisició, unes Salomon XT Wings S-LAB 4, em busco un circuit exigent però sense passar-me a veure com responen de tracció, estabilitat i sensacions, al final surten quasi catorze quilòmetres amb més de sis cents metres de desnivell, amb algunes baixades fortes, una mica de pedra, corriols amb arrels, en resum una mica de varietat per Sant Daniel i les Gavarres. Com que el dia és extremadament calorós, estreno la temporada de running a la Kruprika, o sigui sense samarreta, tenint en compte que estem a finals d’hivern, és molt clar que el temps està canviant i s’ha tornat completament boig.
Al vespre, avui allarguem la nocturna, esperant que serveixi per millorar la preparació de cares a la marató del mes de maig. Fem la pujada clàssica als Àngels en companyia d’en Josep, en Francesc, l’Aleix i en Peio, l’Edgar també bé, però a mig camí fa mitja volta. La temperatura és molt bona, només baixa un xic massa en arribar a baix de tot de la vall. De cares a properes sortides llargues, cal tenir en compte de portar alguna cosa sòlida per no patir cap defalliment físic. Al final poc més de disset quilòmetres en una mica més de dues hores, tenint en compte les aturades i tot, si les traiem no arribem a les dues hores. En arribar a casa un bon soparet per recuperar forces.
Arriba el dijous, desprès de descansar tot el dimecres, avui torna a tocar agafar les noves “zapas” per seguir acostumant-me a elles, crec que serà un idil·li un xic complicat, son massa estretes de la part frontal comparades amb les velles i això em comporta més fricció del que m’agrada, però hi posaré tot el que faci falta de la meva part per entendre’ns, en resum espero que es donin una miqueta a base de fer quilòmetres.
Decideixo aparcar el cotxe al Cul Del Món i enfilar cap a la font del Lleons per enfrontar-me a la pujada al Mirador de Galligants, una rampa molt empinada amb força grava, perfecte per provar la tracció de les S-Lab, evidentment surten guanyant i no només per tracció sinó per estabilitat, ni una sola vegada el meu pes em fa perdre metres en pujada, quedo content, després d’aquí cap a Puig Estela i Sant Miquel, passant pel camí de Call Dineret així augmento el desnivell ascendent de la volta. Baixo de dret pel corriol i a la tornada pujo per trobar a agafar el camí dels Àngels per un accés lateral i cap al cotxe. Llàstima que no hi hagi temps per a més, darrerament els migdies se’m fan molt curts, m’agradaria fer tirades més llargues per poder-me perdre per nous corriols, però s’ha de treballar i per sort al cap de setmana sempre tinc una mica més de temps per endavant. He de reconèixer que em començo a entendre millor amb les S-Lab, bàsicament perquè les duc una mica més agafades que les XA Pro, d’aquesta manera el peu no es mou tant i evito notar el fregament degut a l’estretor de la bamba. Tot i això m’agrada més la sensació de les XA Pro, temps al temps.
Aquest divendres al migdia repeteixo tàctica, cotxe a Sant Daniel i a córrer una miqueta, em sembla que repetiré moltes vegades més, avui m’ho agafo amb molta calma i tranquil·litat, no només perquè al vespre doblaré, sinó pel que m’espera el cap de setmana. Faig mig camí dels Àngels a bon ritme, fins a l’Olivet d'en Salgueda, és el tall de més pujada així que intento apretar per agafar més fons, a talls gaudeixo del paisatge, a talls només puc mirar el terra, enfilo cap a Puig Estela més suaument, per recuperar pulsacions, i a mig camí de Sant Miquel baixo per Cala Ferriola, direcció al cotxe. No arriba a nou quilòmetres, però tenint en compte que acabaré la setmana amb quasi setanta quilòmetres, per aquest matí ja en tinc prou i de sobres. A mitja tarda em confirmen que no hi haurà cursa aquesta tarda, ara demà toca caminar una mica i diumenge un mínim de vint quilòmetres.
Dissabte l’Ateneu Camina, aquesta vegada fem una ruta per la Serra de Verdera. Els 11 valents i valentes que participem a la caminada, sortim a les deu del matí de Palau-saverdera direcció Sant Onofre, el tall probablement amb més pendent de tota la ruta, en poc més d’un quilòmetre i mig pugem uns 350 metres, aprofitem aquest moment per fer el primer mos. Després d’això un parell de quilòmetres per una pista que puja poc a poc fins a Mas Ventós, aquí anem a buscar el Coll de Mosquit per pujar directament al Castell de Sant Salvador. A mig camí de la ruta anem a buscar el camí clàssic per la dificultat que comporta per alguns dels participants, no cal forçar massa. A dalt del castell mengem una miqueta més, un cop recuperats, enfilem el camí de baixada. Passem per Sant Pere de rodes, on teníem intenció de dinar, però decidim seguir una miqueta més, la següent aturada Sant Elena, tampoc ens fa peça i acabem dinant al Mas Ventós, aprofitant que hi ha taules i cadires. Per baixar agafem el camí directe a Palau. El resultat una caminada d’uns dotze quilòmetres amb uns 2.000 metres de desnivell acumulats.
Al vespre un sopar fa que vagi a dormir quasi a la una de la matinada, no és la millor manera de preparar una cursa. Si a això hi sumem que em desperto a quarts de sis, no puc dir que hagi descansat tot el que seria aconsellable.
La cursa comença a les nou del matí, arribo a dos quarts per recollir xip i dorsal, espero que arribin tots els Intrèkkids, avui només ens veurem a baix i a dalt, és un esprint en pujada i tots correm tot el que podem. Puntualment sona el tret de sortida, tinc la intenció de sortir suau, però no soc capaç de fer-ho, el primer quilòmetre i mig m’hauria de servir per escalfar una mica, però al forçar mogut per les sensacions de la cursa, no ho faig bé. Després d’això el tram de pujada de veritat, en dos quilòmetres i mig en pugem 250. Com que no he escalfat bé, els bessons es queixen, porten tres setmanes amb molta càrrega i els costa una mica posar-se a to, haig de posar el fre de mà més del que m’agradaria, això fa que el temps emprat no sigui el que faig normalment. Els següents tres quilòmetres ressegueixen la carretera de pujada als Àngels, però aprofitant les dreceres. Em serveix per recuperar sensacions, però estic tant perdut de ritme que no acabo de trobar-me bé. Arribat aquí només queda el mata-homes i la pujada final. En total 8,5 quilòmetres oficialment en 51 minuts i 59 segons, tenint en compte que esperava fer un temps més alt estic content, tot i això soc conscient que un altre any tinc marge de millora.
Després de la cursa tocava baixar cap a Girona, ho fem amb en Pere, ell ha fet una pujada molt bona amb 49:54, i aprofitem per donar una mica de volta per Sant Daniel, a mig camí ens trobem amb en Peio i acabem fent una mica més de 12 quilòmetres addicionals, un matí ben aprofitat.
Així doncs acabo la setmana amb més de 85 quilòmetres amb prop de 4.000 metres de desnivell ascendent en quasi 11 hores de anar fent, només de pensar que això ho he de fer en un sol dia, em sembla una mica bestia, però em veig capaç d’afrontar-ho.
La setmana vinent més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada