Col·laboracions: Trail Cap de Creus

Bon dia,

Avui us n’explicaré una de diferent, no sempre es tracta de posar-se un dorsal, a vegades també està bé posar-se a l’altre costat i donar un cop de mà en una cursa, no és la primera ni compto que sigui la última vegada que m’hi poso. És per això que aquest passat diumenge he estat col·laborant amb la gent de Klassmark a la Trail Cap de Creus.

Primer havia d’estar controlant el pas dels corredors i corredores per la carena de la Serra de Verdera, però a darrera hora em van demanar d’estar al punt on es separàven les curses més curtes del dia, el Trail i l’Express, just a tocar del Puig Alt. L’hora, cap a quarts de nou del matí.

Tenint en compte això, em llevo a les sis, em canvio i arrenco a un quart de set. De Palau-saverdera m’enfilo cap a Mas Fumats, vaig perdent alçada pel mig de la urbanització fins a arribar a la carretera de Cadaquès i d’aquí cap a Roses per anar a buscar la pujada al Pic de l’Àliga, així aprofito per veure si el marcatge és correcte. La veritat és que l’únic inconvenient fins al cim és el mini ramat de vaques que estan alletant els seus vedells just al peu del cim, esperem que ningú s’hi acosti massa, que ja se sap com les gasten.

Des de dalt, baixada ràpida fins a Can Causa, una masia en runes que domina tota la plana, des d’on ja es divisa el punt on hi ha l’avituallament, està a aproximadament un quilòmetre, que es fa prou ràpidament. Sota el meu criteri el marcatge fins a aquest punt és immillorable, sobretot perquè està fet a molt baixa alçada, cosa que evita les pèrdues, segurament hi ajuda el tipus de vegetació. Arribo al meu lloc amb temps de sobres. Així que aprofito per donar un cop de mà, masns mai en sobren.

En un tres i no res està tot a punt i només queda esperar els corredors i corredores. Passa en Jaume a fer el darrer cop d’ull, tot al seu lloc. I l’Uri i la Charo a punt per trobar bones localitzacions per les fotos.  A mi em toca estar a 25 metres de l’avituallament intentant que ningú es despisti.

Quan passen pocs segons de dos quarts de nou es divisa el primer participant baixant del Pic de l’Àliga, el segueixen a certa distància cinc o sis més. De sobte ens adonem que el primer no es desvia de la pista, bé, unes roderes de cotxe que porten a una altre casa que es troba enclotada. Els cridem i no ens senten, així que decideixo anar-hi per revisar el marcatge, baixo tant ràpid com puc mentre veig com els primer ja estan reculant, els que es trobaven a un parell de minuts del grup capdavanter segueixen correctament les indicacions, bé, per sort només han estat sis, però tot i això m’acosto a la zona i aprofito un tall de cinta per remarcar el desviament. Un cop han passat una vintena de corredores i corredors i el marcatge està revisat, decideixo tornar al meu lloc, que amb la tonteria ja m’he escaquejat prou.

Les corredores i corredors de la Trail van passant un rere l’altre, i des de dalt, continuem veient com algú encara es despista, sort que els que porten al darrera els avisen que no van bé. Just a dos quarts de nou arriba en Jordi, que avui fa de tancament de la cursa, moment en el que desmunto unes quantes cintes de la Trail perquè els de l’Express no es despistin.

Ara el que toca és esperar una mitja horeta perquè arribin els de la tercera cursa, aprofitem per fer una mica de neteja i endreça a l’entorn de l’avituallament. Però la cosa dura poc i els primers ja enfilen Pic de l’Àliga avall. Restem espectants perquè ningú es despisti, per sort ningú ho fa com els de la Trail. Al meu lloc no hi ha cap mena de dificultat, així que després de veure passar els vint o vint-i-icinc del davant baixo a donar un cop de mà a l’avituallament.

Quan ja ha passat pràcticament tothom , arrenco cap al pavelló fent un mix del tram de l’Express amb el final de la Marató. Pel camí saludo l’Uri i la Charo, a qui li comento que si li ve de gust podrà fer fotos als primers de la Marató, i així ho fa.

Un cop a l’arribada, una cerveseta i saludar per aquí i allà. Una bona jornada donant un cop de mà, que crec que sempre és d’agrair.

Felicitar a Klassmark per una gran organització, no és fins que et trobes dins que t'adones de la quantitat de gent que es necessita per organitzar un sarau com aquest. Només una cosa, definitivament traieu els gots dels avituallaments, qui no porti got que s'espavili, no val posar al reglament que no n'hi haurà i trobar-ne igualment als avituallament.

També felicitar a la resta de voluntaris i voluntàries de la cursa, tingueu clar que vosaltres sou molt responsables de que els que correm gaudim a les cuses.

I per acabar a vosaltres corredores i corredors, per saber triar una gran cursa en un gran entorn com és el Cap de Creus.

I ja us deixo mentre vaig descansant, o això intento, per recuperar del tot els problemes físics que arrossego des de fa un parell de mesos. La propera, ja ho veurem!

Salut i muntanya!!!