Curses: Entre Castells 2017

Bon dia,

Cinc setmanes és el temps que ha separat la Hivernal de Campdevànol de la següent cursa al calendari, la Entre Castells, organitzada pel GE Capgirell de Vilajuïga, temps de sobres per haver-hi una mica de tot.

Com hi he arribat...

Per començar una setmana de recuperació amb una única sortida en bicicleta, aprofitant un dia fantàstic sense vent per tornar a acostumar les cames de cares a les sortides amb dues rodes de la primavera i l’estiu, el problema és que d’ençà el temps sembla boig i els dies realment plàcids son cars de veure.

Just a la meitat, he realitzat les proves rutinàries de cada any per comprovar que la màquina continuï en perfectes condicions. Per un costat la eco doppler i per l’altre la prova d’esforç. Les dues han servit per comprovar que tot continua a l’hora i que un anys més puc donar voltes per la muntanya sense cap perill cardíac.

I per acabar el fet més destacable, un refredat que he arrossegat les dues setmanes abans de la cursa, la primera setmana vaig poder fer sortides amb certa normalitat, si no comptem el pèssim rendiment que una forta congestió et provoca, però quatre dies abans de la cursa em va tocar quedar-me un dia a casa després d’un parell d’episodis febrils.

Total que arribava a la cita amb els deures fets, en la mesura de les possibilitats, amb les sortides intersetmanals per les gavarres d’una banda, on he anat a parar a nous camins i corriols fins ara inexplorats, i la sortida llarga de cap de setmana per Verdera, acumulant un bon tou de desnivell a les cames.

La cursa...

Aquests de Vilajuïga ho munten molt i molt bé, no organitzen només una cursa de diumenge, el que fan és un cap de setmana complert de curses per muntanya per totes les edats i nivells. Amb fira, xerrades, etc..

Tot va començar el divendres a la tarda vespre amb una xerrada, però si parlem de córrer, el dissabte al matí hi havia curses per a mainada amb la participació d’una seixantena llarga de nenes i nens. Va estar molt bé, però tot i això, va ser una mica caòtic gràcies a la meteorologia. Entre la pluja de primera hora, la previsió era que plogués tot el matí, i el vent que va entrar poc abans del migdia, les curses es van veure reprogramades, avançant-les totes per tal d’aprofitar la bonança. Al final la Ivet, que participava a la seva primera cursa, va córrer a tres quarts de dotze, això si, de la ma del papa, o no corria, que més que ajudar-la l’endarreria, però bé, va acabar contentíssima, primer perquè amb la inscripció li regalaren unes ulleres de sol molt boniques, després en trepitjar la catifa vermella i creuar la línia d’arribada, i encara més quan li varen entregar la seva medalla. Al final varen acabar tots a dalt del podi.

A la tarda tocava la cursa vertical, per als que els agrada serrar les dents en recorreguts explosius, aquesta vegada amb sortida a Palau-saverdera i pujada al Castell de Sant Salvador per la ruta de Veta Negra, així que a quarts de cinc de la tarda a la plaça Major per veure la sortida dels vint-i-cinc corredors i corredores participants. En acabat a recollir el dorsal per poder-nos llevar mitja horeta més tard, que son d’agrair quan hi ha canvi d’hora i ens roben una hora de dormir.

I ja diumenge dia de cursa, com que al vespre ho havia deixat tot preparat, només va tocar esmorzar una mica i canviar-se, i jugar una estona amb el bitxo i els seus ratolins a piles, aquesta no nota els canvis horaris ni res, és una tot terreny. A dos de vuit ens trobem amb en Raimon, avui s’estrena amb la Expres de 16 quilòmetres. Si, hi ha tres recorreguts, l’Sprint de 8, l’Expres de 16 i la Trail de 30, com era d’esperar avui toquen 30 quilòmetres amb 1.996 positius.

Arribem i hi ha força gentada i de retruc força coneguts i conegudes, així que toca saludar, quan queden cinc minuts tothom a lloc, m’acomiado de les nenes fins d’aquí a una estona que ens trobarem a Palau. La sortida com sempre, trobar-se un corriol on només hi cap un corredor, a menys d’un quilòmetre de la sortida, per molt que aquesta piqui una mica amunt, quan som al voltant de cinc cents a la sortida i surts una mica enrere, et fa perdre molt de temps, per sort mai perdré la paciència.

Passat aquest perible, un parell de quilòmetres planers picant avall fins arribar a la primera pujada, la recordo de l’entrenament de la primera Entre Castells, molt corrible fins al tram final, però avui amb la calma, que queda molt per endavant. A punt d’arribar a l’avituallament hi ha la pujada més contundent, curta, enfangada, amb una roca que ens acarona per la dreta i un torrent que ens murmura a l’esquerre, per deixar-nos en un puja i baixa carregat de dòlmens fins a tocar el camí de les serres. Primer avituallament on ni m’aturo, vaig sobrat d’aigua i ja carregaré a Palau.

Encaro la baixada amb una punteta de gas, però sense passar-me, que el que ens ve després és el tram final de la pujada a la Creu Blanca. A mitja baixada punxades al costat, com si es tractes de flat, caminar una mica, per agafar una mica d’esma i la cosa s’alleuja, això si, no puc apretar tot el que em donen les cames. Arribo al camí de la Creu Blanca, pals i cap amunt. Pujada coneguda, d’anar fent sense atabalar-se, hi ha llocs on es pot córrer, però no paga la pena. Un cop a la Creu, pla mentider fins al Mas Ventós i baixada cap a Palau, on altre vegada noto punxades, avui patiré.

A Palau avituallament a la Font de Dalt, m’hi trobo la Sílvia i la Ivet, la Ivet contentíssima perquè tothom que ha passat li ha anat xocant la ma, m’aturo més del compte però no tinc pressa, que ara ens espera una de bona. Anem caminant fins al Terranostra i ens acomiadem fins d’aquí unes tres horetes a Vilajuïga. Arranco amb ganes, però ràpidament el cos em recorda que he passat uns dies enfebrat i costa un munt pujar, però què hi farem, serrar dents i amunt, que no hi ha excuses. Amb més pena que glòria arribo al Castell, amb una petita estrebada al tram final que no deixa de ser habitual. I de dalt, directe a Sant Pere de Roda a cercar el tercer avituallament. Primera baixada que puc fer sense problemes, això si, és curta i no apreto massa.

Deixem l’avituallament i cap a la Vall de la Santa Creu, una baixada preciosa, corrible amb trams de pedra, però que em torna a tocar fer al ralentí, què hi farem, just abans d’acabar-la foto al cantó de l’Uri. Revolt al mig del poble i gas amunt cap al Coll del Perer. Les pujades sempre son dures, però coneixent-les costa una mica menys, i avui es porten millor que les baixades.

Un cop al Perer, tomba avall cap a Llançà, la començo amb recança, però sembla que aquesta vegada puc apretar una mica més sense problemes, a veure si continuo així fins al final, que encara queda un bon tros. Arribada a l’avituallament, petit descans i altre vegada amunt, cap a Roca Miralles, camí conegut de les 24 hores del Cap de Creus. Un tram que pica amunt, però de tant en tant deixa córrer una mica amb alguns planers i baixadetes, un cop als peus del tallafoc, avall cap a Pujolar a bon ritme tot cercant l’avituallament.

Ja quasi ho tinc, només queda una darrera pujada per torna a Vilajuïga, aquesta vegada per una línia elèctrica, res que no sigui normal i provoqui alguna estrebada traicionera. M’ajunto amb una colla de Tramuntanyes, els aguanto prou bé la pujada i la baixada, però ja al planer la cosa canvia i reapareix el flat dels nassos, què hi farem abaixar ritme i arribar més o menys sobre el temps previst.

Felicitar a la organització per un cap de setmana complert, i donar les gràcies a la família, en especial a les nenes de casa per estar a l’aguait del senglanot de casa.

Propera aturada Pels Camins dels Matxos, 62qm 3.100D+, amb tres pujades de categoria, Bellmunt, Puigsacalm i Cabrera, a veure com surt.

Salut i muntanya!!!!