Marxes: III Marxà Balcó de l’Empordà

Bon dia,

Primera participació en una prova organitzada de l’any, per tercera vegada a la Marxa que s’organitza per la festa major de Palau-saverdera.

Però primer com hem arribat fins aquí...

L’any ha començat més o menys com havia previst, després d’un inici amb festes i festejos, he intentat mantenir la tant anhelada continuïtat, que per compromisos personals, petites molèsties, qüestions laborals, etc..., fan que sigui impossible fer sempre dues sortides durant la setmana. En comptes de les deu sortides possibles, n’he pogut fer set, ja veieu que hi ha més setmanes amb “problemes” que sense.

Han estat totes sortides per les Gavarres, buscant una combinació de pujades, baixades i terreny corrible, per no centrar-me en una única cosa. Son sortides d’entre una hora i mitja i una hora i tres quarts, no hi ha marge per gaire més, així que la distància no acostuma a arribar als vint quilòmetres amb desnivell positiu acumulat de sis-cents metres, si m’encigalo a pujar puc arribar a set-cents, però no més.

Diguem que em permeten conserver el to, l’objectiu principal ara per ara, ja arribarà el moment de fer una mica més. Això si, hi ha dies que em toca tirar de cap, perquè les cames no acompanyen, i no per molèsties, que també, si no perquè llevar-se a quarts de sis per anar a treballar, després d’una nit amb sarau, i fotre’t a córrer a quarts de cinc de la tarda, després de deu hores amunt i avall per la feina, no sempre li agrada al cos.

Per sort els caps de setmana he pogut aprofitar-los tots, bé a casa m’han deixat un dia per anar a fer la volta, amb sortides principalment en diumenge. Son totes per la Serra de Verdera,  amb visites a Sant Onofre, Santa Creu de Rodes (antiga Santa Helena), Sant Pere de Rodes, Castell de Verdera, Mas Ventós, Selva de Mar, Vall de la Santa Creu, Llançà o Pau, sempre des de Palau-saverdera, punt de pelegrinatge dels caps de setmana.

Aquestes s’allarguen més en temps, al voltant de les tres hores. Son sortides amb ritmes més lents, la Serra de Verdera disposa de grans desnivells, tot i la seva curta alçada, és fàcil trobar pujades d’un parell de quilòmetres amb cinc o sis-cents metres de desnivell, i això és el que busco, fer un parell o tres d’aquestes grans pujades per rondar els mil cinc-cents en vint o vint-i-cinc quilòmetres, tot sempre en autosuficiència, aprofitant el coneixement de la zona, son més de cinc anys voltant-hi, per disposar de punts d’aigua naturals i fruits de temporada.

En resum més de dos-cents quilòmetres amb més de nou mil positius en onze sortides amb quasi vint-i-tres hores de cursa a peu, un bon començament d’any.

Sobre la marxa...

Per la Candelera arriba la festa Major de Palau-saverdera i amb ella la Marxa Balcó de l’Empordà, que enguany arribava a la seva tercera edició. Abans de començar felicitar a la organització i als participants.

Aquest edició ha arribat amb un canvi en el recorregut, en comptes de fer la pujada a Sant Onofre pel camí clàssic sortint des de la Font de Dalt, s’ha decidit sortir des de la piscina, molt bona idea per ampliar la zona d’aparcaments propera, i pujar pel camí del Turó, un altre encert, doncs les vistes que hi ha en aquesta ruta son infinitament millors que a l’altre. L’únic punt en contra d’aquest canvi és que la ruta no passa per Sant Onofre, ens quedem just al replà de dalt, però en ser una marxa no competitiva, un podria haver-se desviat del recorregut marcat per acostar-s’hi sense cap penalització. La resta igual, la pista de Sant Onofre a Mas Ventós i baixada pel camí.

Per segon any consecutiu hi anem la família al complert, la Sílvia i jo a peu i la Ivet carregada a la motxilla bona part del recorregut, dir que serà una de les darreres sortides amb motxilla, doncs el pes al que està arribant la Ivet no és apta per a carregar-la, haurem de buscar alternatives per a fer muntanya i això passa perquè mica en mica vagi caminant més i més.

Tornem al que anàvem, la sortida puntual a les deu del matí amb quasi dues-centes persones inscrites, com deia des de la piscina, que a part de disposar d’una gran zona d’aparcament, també hi ha dutxes i espai de sobres per instal·lar-hi els inflables per la mainada.

Per començar ens endinsem pel camí de la Roja i ens desviem per un corriol ample acabat de desbrossar, això es fa palès per la gran quantitat de branques que s’hi aprecien. Seguim per aquest tram fins arribar just sobre els dipòsits i enfilem amunt cap al camí del Turó, és un camí conegut, amb bones pujades, algun tram de descans i sempre carregat de pedres. El conec de fa temps, hi he passat unes quantes vegades, però a la gran majoria de participants no i destaquen sobretot per la dificultat comparant-lo amb el de sempre.

Mica en mica Sant Onofre es va fent gran a mesura que ens enfilem i ens hi anem acostant, deixo enrere la Sílvia, s’ha quedat a esperar la Ia, que avui ha fet tard, i m’acompanya en Raimón, anem xerrant i el camí es fa més curt. Arribem a dalt on ens espera aigua i fruita, ara, ens hem d’esperar que arribi la Sílvia per poder fer un mos, la Ivet el reclama amb insistència.

Després d’aturar-nos uns vint minuts prosseguim la marxa, se’ns ha afegit la Ia, i ara ja som quatre amb la Ivet, que per començar es decideix a fer el primer tram caminant, com era d’esperar es va encantant amb tot el que hi ha al seu voltant i quan portem mig quilòmetre decideix que ja en te prou i vol descansar a la motxilla. El tram és pista forestal sense cap dificultat tècnica i ens permet anar xerrant i fent força via. Arribem ràpidament a Mas Ventós, on ens espera el segon control, que bàsicament serveix per encaminar a la gent cap avall pel camí de Mas Ventós, a i poder fer un glop d’aigua.

En aquest punt comença la baixada i la Ivet torna a voler caminar, la baixada no és massa tècnica, però per una nena de tres anys gaudeix d’un bon pendent, així que ens toca agafar-la per les mans i anar baixant bonament com podem. Tarda a cansar-se i baixa, a la seva manera, al voltant d’un quilòmetre, moment en que toca carregar-la a motxilla per fer el darrer tram, el més picat i de difícil control. Seguim avall a bon ritme i ens plantem al fons de la vall, creuem la Riera, petita pujada i altre vegada vol caminar, un altre tram de dos o tres-cents metres fins arribar al corriol desbrossat de la sortida, aquí toca carregar de nou i desfer camí fins a la piscina.

En arribar ens espera suc, aigua, fruita, grana, una ampolla d’oli d’oliva de regal i els inflables que no faltin.

Un bon matí en família

Salut i muntanya!!!