Novembre 2016: salvat per vacances.

Bon dia,

L’any es va acabant, de fet al desembre no tinc cap cursa, però això no vol dir que tot s’aturi, cal continuar cremant goma per començar el 2017 en plena forma, o com a mínim content per haver fet tot el possible perquè sigui així.

Com ja us he anunciat al títol, aquest mes ha estat marcat per les vacances, unes vacances que m’han permès fer una apretada més que necessària per encarar la darrera cursa de l’any, la TransGavarres, amb totes les garanties. La resta de setmanes, entre festes, festejos i cursa, que precisa el seu descans anterior i posterior, han estat poc productives. Tot i això m’ha sortit una mitjana, entre una cosa i l’altre, d’unes vuit hores setmanals, veient d’on vinc em dono per més que satisfet.

Durant les vacances he pogut aprofitar els matins per agafar una mica la bicicleta, ja en tenia ganes perquè amb el nou horari és una mica complicat poder-ho fer fins que s’allarguin els dies, espero que això sigui a finals de març o principis d’abril, ja ben entrada la primavera, com trobaré a faltar les voltetes pel baix Empordà, la plana del Gironès o la vall del Llémena. També he pogut allargar un parell de sortides a peu fins a les quatre o cinc horetes, això de sortir a primera hora del matí te els seus avantatges, amb una pujada a Pirineus per fer una bona volta a l’entorn de Vallter i tastar les primeres volves de neu, acompanyat d’aquest torb sempre empipador.

Però només era una setmaneta, i tornarà a tocar esprémer al màxim els camins de l’entorn de Pont Major en direcció a Sant Miquel, per fer les meves dues horetes a mitja tarda dels dimarts i els dijous, si el cos i el cap acompanyen, que sempre son els que manen.

I els caps de setmana no han faltat les voltes per la serra de Verdera per anar a saludar el tió, un s’ha d’inventar històries fantàstiques perquè l’anar a córrer es vegi com una cosa divertida. Durant l’any he aprofitat els caps de setmana per anar a veure el tió de la Ivet, el seu lloc de pastura és la serra de Verdera, hem tingut llargues converses per corriols, valls i carenes, aviat baixarà a ciutat perfectament informat de com s’ha portat, a punt per aguantar els cops de pal i cagar el que faci falta. Fa gràcia veure que contenta es posa que el papa tingui cura del seu amic tió, ja me la fotrà quan sigui gran i sàpiga quin pa es dona.

Això és tot el que ha donat de si el mes, ara a esperar que les festes del desembre em permetin gaudir d’això que tant m’omple i em relaxa, córrer per la muntanya!

Salut i muntanya...