Marxes: II Marxa Balcó de l'Empordà

Bon dia,

Coincidint amb la festa Major de Palau-Saverdera, arriba la segona edició de la Marxa Balcó de l’Empordà. Com l’any passat és solidària i destina tots els beneficis a la marató de TV3, així doncs un matí de família, perquè aquest any l’hem pogut fer amb la Ivet a la motxilla, esport i solidaritat.

Aquest any hem arribat més tard, tot i això amb temps de sobres de fer-la petar una mica amb la gent coneguda que espera per sortir, que és molta perquè s’ha superat amb escreix la participació de l’any passat de les 170 hem passat a més de 250, una molt bona noticia.

Pel que fa a la ruta, repetim la de l’any passat, pujada a Sant Onofre pel camí clàssic, el que s'agafa just al costat del Terra Nostra, avui acompanyats de l’avi, entre d’altres. Hem anat molt poc a poc, tant que al final els hem deixat enrere per poder estirar una mica les cames, anar fora ritme cansa més, un cop a dalt petit avituallament a base d'aigua i taronges, encara que els que hem arribat a darrera de tot ens hem quedat sense, a millorar de cares a una possible tercera edició. Així que aprofitem per treure l’entrepà i esmorzar una mica.

Arribant a Sant Onofre
Foto: Organització

Al final entre una cosa i l’altre hem estat una mitja horeta aturats,per sort fa molt bon dia, no bufa vent i això fa que no agafem gota de fred. Continuem amb la ruta cap a Mas Ventós, tot per pista forestal, amb puja i baixes constants, amb corbes d’aquelles que sembla que ja hi ets, però no arribes mai. Amb l’aturada ens hem reagrupat i seguim tots junts fent-la petar.

Encarant la baixada
Foto: Organització

Un cop al Mas Ventós només ens queda una bona baixada, com que es fa tard i volem que la Ivet pugui fer de les seves als inflables, deixem el grup enrere i baixem a ritme viu. Bé tot el que ens permet les constants queixes del bitxo, que pujant i en planer no hi son, però a les baixades li fa l’efecte que ha de caure, així que es posa nerviosa i no para de dir “pi po”, si ho traduïm es converteix en “Tinc por”. En arribar al fons a la riera, hi ha un petit repetjó, aquí s’acaben les queixes i, com era d’esperar, se’ns adorm a la motxilla, només son cinc minuts, el temps que tardem a passar el repetjó i tornar a baixar. Al final arribem en 2:19:30, molt contents d’haver col·laborat.

Varem poder anar una estona als inflables que hi havia instal·lats mentre esperàvem l’arribada de l’avi. Per acabar varem tenir un petit moment de tensió en veure una columna de fum a escassos 200 metres del punt d’arribada, lluny de les cases, a tocar del camí que havíem pres hores abans, va tocar córrer a veure què, però que al final no va ser res, una crema de rostolls controlada en un pati que queda molt apartat del nucli, encara sort!

Salut i Verdera!!!!