Bon dia a totes i
tots,
S’ha acabat el
mes de febrer i toca fer una mica de balanç.
Vaig començar el
mes en companyia dels Intrèkkids a la cursa de muntanya de Rocacorba, ja us ho
vaig explicar dies enrere, i aquest començament m’ha marcat durant tot el mes,
doncs he compartit una bona colla de sortides, amb els Intrèkkids, amb els del
Trail Running Girona, amb la gent de Vilajuïga i, fins i tot, un entrenament
col·lectiu amb la Núria Picas.
 |
| Nocturna amb el Trail Running Girona |
 |
| Tots a punt per sortir amb la Picas Foto: Martí Artalejo |
Aquest mes he
engegat els migdies de Matagalls, les High Noon Series que li’n dic jo,
aprofitant la proximitat de la feina al massís del Montseny i la disponibilitat
horària, me les he empescat per acostar-m’hi un cop per setmana. La idea és fer
una sortida en alçada de qualitat per anar preparant-me per Emmona, no és el
mateix fer les sortides a nivell de mar, que a 1.100 metres. Vaig encetar el
mes amb un migdia de vent i neu i a mesura que ha avançat el mes, el gel és
l’element predominant. He gaudit de companyia un parell de dies i la veritat és
que als dos els va agradar la descoberta i per poc que puguin repetiran. Fins i
tot vaig fer una temptativa a Les Agudes, però el terreny estava massa
complicat per haver-me deixat els grampons al cotxe.
 |
| Matagalls amb en Tapi... Foto: Tapi Carreras |
 |
| Matagalls amb en Pere... |
A part del
Matagalls, els caps de setmana he aprofitat per fer sortides per la muntanya de
Verdera. Sempre fent quilometratges curts, però amb fort desnivell, resseguint
les rutes més escarpades i fent un parell de descobertes, per un costat la
pujada als Quindals passant per la font Rovellada, des de La Selva de Mar cap a
la carena, i l’altre la pujada al castell pel pedreguet, gràcies als companys
de l’AE Capgirell de Vilajuïga.
 |
| Amb Palau-saverdera als peus... |
No he deixat
d’acostar-me a les Gavarres, amb les clàssiques pujades a Sant Miquel, ni
tampoc he oblidat de fer alguna tirada en planer per tal de recordar què és
això d’anar a ritme.
Pel que fa a
curses, dir-vos que per un costat si amb els companys aconseguim arribar a la
xifra de 1.500 euros en donatius, aquí hi teniu una mica a veure vosaltres amb
les vostres aportacions, a mitjans d’abril participaré a la TrailWalker,
amb un equip format per corredors de clubs gironins, això farà que molt
probablement no participi a la Romànic Extrem, encara que ja tinc a qui
“deixar” el dorsal, i com era d’esperar no hi haurà Zegama, el sorteig no m’ha
tocat i no compto que la organització em convidi, ara si ho fa estaré encantat
d’acostar-me fins aquest emblemàtic municipi guipuscoà, s’obre la porta a
intentar de nou el trèvol de Núria, pensant en una bona preparació per una Emmona
2015 més dura i llarga que la de l’any passat.
Pel que fa a la
alimentació he fet alguns canvis, bé, he intentat recuperar lo de fer cinc
àpats al dia. M’ha ajudat que la Sílvia també ho està posant en pràctica i
aquesta vegada sembla que m’hi he aplicat. Espero que em serveixi per millorar
el rendiment a les curses, sobretot que el menjar no costi tant i tant
d’entrar.
Per acabar ha
estat un mes amb 15 dies pendent del Yukon, un territori inhòspit al nord del
Canadà, on en Joel ha participat a una de les curses més dures del planeta, se
n’ha sortit després de 9 dies i 22 hores arrossegant un trineu a temperatures
de fins a 51 graus sota zero. Enhorabona!!!
 |
| Recepció d'en Joel a la Plaça del Vi... Foto: Trail Running Girona |
En resum, ha
estat un mes de preparació per la primera cursa en majúscules de l’any, la UT
les Fonts de Xerta, sobretot en acumular molt desnivell, 12.000 metres, amb una
tercera part d’aquests en alçada, a veure si enguany va una mica millor i
aconsegueixo acabar-la.
Bé, ja us ho
explicaré un una setmaneta.
Salut i muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada