Novembre: tancant temporada.

Hola a tothom,

Amb una mica de retard arriba el resum del mes, cada vegada costa més trobar un forat per aquestes coses i sempre prefereixo anar a fer la volta que tancar-me davant l’ordinador. De cares a l’any vinent potser torna a tocar canvis al bloc, bé, ja ho veurem quan arribi. De moment em centraré en el que toca avui.

Com sempre he donat voltes pels territoris clàssics, una mica de Gavarres, sobretot amb Sant Miquel, més proper a Pont Major, com a destinació estrella, entre les sortides un parell tancant les dues primeres curses dels Cims de Girona, a Sant Miquel i Els Àngels, enguany amb més compromís per part de la gent, no s’ha notat tant l’esbandida d’una cursa a l’altre, pot ser perquè el temps ha acompanyat i molt.

Les muntanyes de Farners, preparant una mica la cursa de la ratafia, però sobretot tenir-la al costat de la feina i poder aprofitar al màxim el poc temps del migdia, que enguany repetia recorregut i he constatat que entrenar menys i de forma més desorganitzada afecta al rendiment, quasi deu minuts més que el 2014, però què hi farem a mi el que m’agrada és arreglar-me i sortir a la muntanya, encara que sigui el turó del costat de casa, no em parlin de sèries, pulsacions, tempos i collonades d’aquestes, jo a notar les fulles a les cames i les arrels als peus

 No podia faltar la meva Serra de Verdera, bé més que meva m’ha adoptat, si mai em perdo ja sabeu, entre Sant Onofre, Mas Ventós i Sant Pere de Rodes em trobareu, potser baixant a La Selva de Mar o la Vall de la Santa Creu, i qui pot resistir-se a la seva carena.

El que m’ha faltat és la visita al Montseny, massa coses i massa poc temps, què hi farem.

He continuat amb la bici, encara que menys del que m’agradaria, però han caigut tres excursionetes des de Pont Major a La Pera, a Canet i a Bescanó, sortides curtes de poc més d’una hora per estirar una mica les cames, no pretenc fer grans tirades, però si intentar tenir més continuïtat i sortir mitja dotzena de vegades al mes, encara que la cabra està més per anar a muntanya que a carretera.

La novetat d’aquest mes ha estat el viatge a Oviedo, volia pujar al Naranco, una clàssica de la bicicleta, però no ens varem entendre el rellotge i jo i vaig acabar fent una mica de city trail per la ciutat, a veure si la propera vegada me’n surto, encara que ves a saber quan hi torno.

I això és tot, la temporada de curses està més que tancada, però segur que al desembre no pararé pas quiet, ja toca anar pensant en el 2016, amb dos propostes de circuit a negociar, així que cal continuar fent quilòmetres per mantenir la pota, i si pot ser intentar millorar encara que això dependrà del temps, qui pugues comprar-ne.

Salut i muntanya!!!!!

Curses: 4ª cursa de muntanya de la Ratafia

Bon dia,

Després de les Fires de Sant Narcís arriba la festa de la Ratafia i per quart any la gent del Club Olímpic Farners hi organitza la cursa de muntanya de la Ratafia. Enguany el recorregut era exactament el mateix que 364 dies enrere, i l’havia anat a provar un parell de migdies, constatant que el terreny estava en bones condicions, tot i que algun punt menys corrible que l’any passat, els trams que es van obrir per la tercera edició, malgrat que la organització els ha repassat, s’han anat cobrint de vegetació, la muntanya es viva i quan les rutes no son habituals es van perdent.

A primera hora hi anem amb la Sílvia i la Ivet, els avis vindran més tard. En arribar cares conegudes, saludant per aquí i allà, com que anàvem bé de temps encara varem poder jugar una estoneta al parc infantil abans d’anar al final de tot del grup a esperar que el trabucaire indiqués la sortida.

Per començar pujar a Gatoses, això si donant una mica de volta per tastar diferents corriols i alguna de les trialeres d’aquesta zona, totes amb el seu nom el Bolet, l’Spiderman, el Dragon Khan, Llosa, Negre o Kaste en son algunes, una zona molt seca, quasi sempre cara sol, sempre puja i baixa sense massa temps per descansar, sobretot amb la trialera final.

Després de la primera ratafia a Gatoses cap al Rocà, anem un grup de 5 o 6 a bon ritme, però sense passar-se. L’aproximació és força humida, però en arribar al Rocà, on es necessiten les mans tot i no grimpar, la pedra és ben seca, així que amunt. Baixada cap a Penjacans, aquí em trobo amb en Toni anirem a poca distància el que queda de cursa i acabarem arribant plegats, i amunt cap a Farners per un corriol amb menys aigua de la que m’esperava, els dos dies anteriors anava ben ple.

Després de saludar en Manel, aquest any ha canviat d’avituallament, i fer la segona ratafia amunt fins al Castell, just en sortint desviament, a l’esquerre la curta a la dreta la llarga, així que avall per la dreta entrant de ple a la zona més ombrívola de la cursa. És una baixada important, molt corrible fins a la fondalada on hi discorre una riera, ara venen tres repetjons curts però amb molt de pendent amb una desena de metres de descans entre l’un i l’altre, així que no hi ha temps per recuperar. Es repeteix l’avituallament sorpresa amb aigua i quatre lilaines que es posen d’allò més bé. En acabat un pla mentider poc corrible, pedres mal parides, que em fan veure que el dit del peu encara està tocat, terreny molt erosionat per les pluges i molt matoll, fins ara més o menys quadrava temps de l’any passat, però aquí en perdo un munt, no trobo el ritme i em molesta massa el dit, tot i això arribo al començament de la pujada a Roca Guillera. Ara només queda anar fent amunt sense atabalar-se massa, és un tram relativament curt però amb molta pendent, amb pas per tartera inclosa. Al final ens ajuntem cinc o sis amb pocs metres de distància, a la baixada cap a Sauleda ens anem separant. En arribar-hi em trobo en Carles i l’Ivan amb qui varem estar una bona estona corrent a l’Adventure, avui estan a l’altre banda de la taula.

Després de la tercera ratafia i una cervesa ben fresca de regal, gràcies Carles, toca el tram menys agraït de la cursa, pel meu gust és clar, una bona dosi de pista, això si amb constants pujades i baixes. Surto molt xino-xano tot xerrant amb un altre corredor, segurament massa poc a poc per la pota que em queda, al final el deixo enrere i apujo una mica el ritme, però no massa que amb tanta calma s’ha adormit el motor.

Després de la quarta ratafia ja només queda baixar el Dragon Khan en companyia d’en Toni i un altre noi, tot fent petar la xerrada de Márquez, Valentino, Lorenzo, del Girona i la seva mala temporada, per anar consumint els darrers quilòmetres de cursa sense acabr d'exprimir al màxim el gas que encara ens quedava. De nou al parc ja per encarar la recta d’arribada i creuar l’arc amb la Ivet, vuit minuts més lent que l’any passat.

Per acabar les felicitacions, començaré felicitant a tots els i les que han participat a la cursa, seguiré amb tota la gent del Club Olímpic Farners, després de quatre anys fent bona feina ja espero que arribi el cinquè per engrandir la col·lecció i esperar alguna nova sorpresa al recorregut i per acabar agrair com sempre la presencia a l'arribada dels pares, la Sílvia i la Ivet!

Salut i muntanya!!

Octubre: introduint la bicicleta

Bon dia,

Un nou mes tancat amb una novetat important, la introducció de la bicicleta de carretera.

Feia temps que em rondava pel cap, però per una cosa o una altre no acabava de decidir-me, aquest mes finalment m’he comprat una Conor Spirit X, no és un pepino de bicicleta, de fet em recomanaven anar directe al carbono, però pel que m’interessa ara mateix crec que faré el fet. Gràcies a en David de Bicioci pels consells.

Per començar he fet sortides de mitja horeta llarga, acostant-me a Juià o Sant Gregori, per acostumar-me a tornar a pedalar, però primer vaig patir un parell de caigudes al garatge de casa mentre provava això de les cales, un petit preu per no fotre-me-la a la carretera. Portava quasi un any sense fer-ho i es nota. La meva intenció és substituir una de les sortides setmanals a muntanya per sortideta a la carretera, fent una ruta d’horeta i mitja setmanal, així redueixo una mica impactes i toco altres grups musculars. Per més endavant ja veurem si faig alguna sortida llarga el cap de setmana o una segona sortida setmanal, encara que la cabra tira a la muntanya i costarà.

Pel que fa a sortides, han estat menys de les desitjades, un viatge a Màlaga sense temps per res més que treballar i algun que altre entrebanc sense importància, anant amb un cotxe que no és meu m’impedeix acostar-me al Montseny.

Ha estat un mes on sobretot he aprofitat els caps de setmana per fer sortides llargues per la muntanya de Verdera, varem fer una excursió en família pel camí de Ronda de Llança a Port de la Selva, amb anada caminant i tornada corrent, la resta pel pati de casa, les Gavarres i el meu jardí particular, la muntanya de Pont Major.

I he participat en una cursa, la primera Adventure Trail Series, un projecte interessant per fer sortides llargues amb el rellotge, amb cert control i, sobretot, a preu reduït, una cosa que cada vegada es mira més la gent, la famosa relació qualitat preu.

Queda poc per tancar l’any i el cap ja comença a pensar en el vinent, però això haurà d’esperar un temps.

Salut i muntanya!!!