Bon dia,
Aquest mes d’agost ha estat d’adaptació al medi, el canvi d’horari
a la feina i com hem organitzat el període de vacances, m’ha permès gaudir de
dies amb llarga estona per a les sortides.
Com que el que volia era fer una bona preparació per la Rialp
Matxicots, el meu interès estava en no destrossar-me massa les cames. És per
això que a començament de mes la bicicleta va predominar amb sortides als
Àngels, per les dues bandes, acostament fins a les Planes, una ruta pel Pla de
l’Estany, pujades a Sant Pere de Rodes, etc...
El màxim avantatge de la bicicleta, és que la calor es fa
més suportable que en la cursa a peu, però mica en mica vaig anar intercalant alguna
sortida, sobretot aprofitant els dies de mal temps. Pujades als Àngels,
estirades de cames per Campdorà, el camí de Ronda de Roses a Torre Norfeu, una
escapadeta amb en Tapi al Montseny, etc...
Tot anava be, fins al darrer dimecres abans de vacances, una
sortida preciosa pel Montseny, ascens a les Agudes pel GR des de Sant Marçal,
enllaç fins al Turó de l’Home, descens fins a Sant Bernat, pujada al Matagalls,
amb posta de sol inclosa, i baixada per anar a trobar el cotxe de nou a Sant
Marçal.
A uns cent metres del cotxe, pràcticament a les fosques i ja
caminant per evitar riscos, em vaig torçar el turmell dret, però no m’ho vaig
fer mirar esperant que no fos res. L’endemà en prou feines posava el peu a
terra, un clar esquinç de segon grau, crec que sense edema ossi.
Així doncs, tota la planificació per Rialp centrada a recuperar
al màxim el turmell evitant perdre la forma a base de sortides en bicicleta.
Al tancar el mes, un mes amb més hores d'entrenament que mai aquest 2016, el turmell encara està ressentit, però
compto que els 16 dies que queden seran suficients per prendre la sortida en
les condicions mínimes per acabar l’exigent recorregut, però això ja us ho explicaré
d’aquí a uns dies.
Salut i muntanya!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada