Bon dia,
Dissabte em varen caure a les mans unes vambes per provar, son les Superior 2.0 de la marca americana Altra, aquí us en faig una breu descripció i el que m'han semblat.
 |
| Les Altra Superior 2.0 al cim del Matagalls |
Test realitzat en quatre sortides:
Montseny, puja i baixa al Matagalls des del coll de Bordoriol, terreny sec,
amb trams amb molta fulla i rocosos, pendents importants.
Gavarres, volta a l’entorn de Sant Miquel amb trams de pista, corriol i
asfalt, zones parcialment humides amb branques soltes, poc pedregós.
Farners, recorregut per diferents trialeres de la zona, terreny sorrenc i
sec, alguna zona de grimpada fàcil, passos per zona molt humida.
Sant Dalmai, volta al volcà de la Crosa, pista forestal i algun corriol poc
tècnic, terrenys sec.
Sobre la vamba, hi ha dues coses a destacar d’aquest model, bé i tots els
de la marca Altra:
Per un costat la filosofia “Zero Drop”, això vol dir que no hi ha caiguda
entre taló i dits, simplement entre la mitja sola i la sola ens enlairem uns 21
mil·límetres del terra de forma homogènia, per un pes de 247 grams (43EU).
Aquest fet implica un període d’adaptació imprescindible si venim de caigudes
d’entre 8 i 11 mm, en el meu cas venint de 4 no és tant complicada només vaig
notar una mica de carregada de bessons el primer dia.
Per l’altre el “Footshape Toe Box”, la part davantera de la vamba gaudeix
d’una amplitud excepcional, que permet als dits desplaçar-se amb llibertat.
Això fa que l’inevitable impacte amb pedres l’absorbeix la vamba i no els dits,
en disposar d’espai per desplaçar-se lateralment.
Si volteu per internet trobareu força pàgines que us donaran més detalls de
les característiques tècniques de la vamba, així com de com realitzar el
període d’adaptació, jo intentaré donar-vos una opinió subjectiva.
Pel que fa a la protecció de la part superior davantera del peu, la més
exposada a cops, és justeta, a part d’un reforç just a la punta, només comptem
amb un termosegellat poc rígid per evitar impactes, d’acord que els dits van
lliures i ajuden a minimitzar aquest fet, però passar per terrenys molt rocosos
pot ser una tortura.
Tot i que la llengüeta i la seva unió al cos de la vamba està ben pensada per
evitar que hi puguin entrar pedres o petites branques, hi trobo a faltar un
espai on guardar els cordons, venint de calçat que en porta i tenint en compte
els paratges on em fico em permet evitar que puguin embolicar-se amb alguna
romeguera i descordar-se o fins i tot provocar alguna caiguda.
Si mirem la sensació i adaptació al terreny, 21 mil·límetres son pocs, però
donen per més del que podríem pensar. Evidentment es nota allò que s’està
trepitjant som conscients que estem tocant el terra, però a la planta del peu
no es noten molèsties als impactes. Pel que fa a l’adaptació es molt flexible i
s’adapta bé al terreny, gens dura a la petjada.
M’he trobat que en terrenys poc compactes, aquells molt sorrencs, i en
baixada el peu queda com enfonsat i cal fer un sobreesforç per treure’l, la
vamba no ens dona un petit impuls per fer el següent pas, com passa amb
d’altres amb les que he corregut.
En baixades molt pronunciades, la majoria que he fet, he tingut la sensació
que en haver de fer canvis bruscos de direcció, obligant a recolzaments
laterals, la vamba no acaba de gaudir d’una gran adherència al terreny i has
d’anar corregint la posició del peu per no patinar més del compte i evitar
caigudes, mica en mica et vas adaptant i es pot minimitzar el problema.
He pogut fer algunes grimpades, res de l’altre món, per roca i l’adherència
és molt bona, fins i tot he tingut aquesta sensació en roca humida, cosa que no
sol ser massa habitual. En general el comportament pujant és molt correcte.
L’únic inconvenient és que cal adaptar-se a la inexistent caiguda per evitar la
carregada de bessons, jo venint de drop quatre, i un estat de forma de final de
temporada, ho he aconseguit duent-les un parell de dies sencers, incloent-hi
una passejada en família, i una sortida corrent.
On es comporta excepcionalment bé és en trams de poc desnivell i poca dificultat
tècnica, si a més a més uses la tècnica per córrer que et recomanen a la caixa,
córrer una mica tirat endavant, la sensació és d’anar més ràpid que de costum,
ara no se si és realment així o un vol veure-hi tot lo bo.
Pel que fa a la transpiració, tinc la sensació que és una vamba que asseca
el peu amb rapidesa, ara no he creuat rieres ni corregut amb pluja, però en passar
per zones humides, on l’aigua de les plantes et mulla cames i peus, acabo amb
el peu totalment sec en poca estona.
Sobre el desgast, dir que tant la part superior com la sola estan en
perfecte estat després de poc més de 40 quilòmetres, no se quants en portava
abans, però no l’he portat per camins de roses que diguem.
En resum la veig una vamba per tot tipus de terreny, exceptuant la alta
muntanya més dura, tot i que incorpora unes plaques rígides per evitar impactes
en zones molt rocoses, per entendre’ns, no me les enduria a Emmona o Carros de
Foc però si que hi faria Cap de Creus o Cavalls del Vent, tot i que en curses
poc tècniques és on es pot exprimir al màxim les seves característiques com ara
la Transgavarres o qualsevol de l’Ardenya.
Tinc la sensació que és valida per curses de fins 60 quilòmetres, tot i que
la distància més llarga que he corregut amb elles han estat una mica més de 15
quilòmetres, però per coses més llargues necessitaria alguna de les seves
germanetes més esmorteïdes, la Lone Peak, amortiment mitjà amb un pes de 300
grams i 25mm (43EU), o la Olympus, màxim amortiment amb 312 grams i 36mm (43EU).
Salut i muntanya!!!!!!!!!
