Bon dia,
Avui us explicaré com
va anar la primera cursa de l'any, però abans de començar cal que indiqui que
es tractava d'una marxa no competitiva per la muntanya de Verdera, emmarcada
als actes de la festa major de Palau-Saverdera.
La intenció inicial era fer-la
xino-xano en família, amb la Sílvia i el bitxo, però la darrera otitis ens va
obligar a deixar-la amb l'àvia, també ens havia d'acompanyar la Ia, però una
inoportuna convocatòria d’examen li ho va impedir, en canvi la Gemma no va
tenir cap problema per estar amb nosaltres com havíem previst.
A tres quarts de nou
deixàvem el bitxo i recollíem l'avi Josep, passàvem a buscar l'oncle Paquito i
a les nou tocades arribàvem a la font de dalt per pagar la inscripció, que es
destinava integrament a la Marató de TV3, recollir dorsal i una samarreta
commemorativa i trobar-nos amb la Gemma.
Per començar la
jornada una gran noticia, la participació érem més de 170 persones sota l'arc
de sortida, felicitats a totes i tots, petits i grans.
Pocs instants abans de la sortida de la marxa... Foto: Ajuntament Palau-Saverdera |
Pel que fa a la
marxa, ruta curta i clàssica, pujada a Sant Onofre pel camí directe, el que
s'agafa just al costat del Terra Nostra, un cop a dalt petit avituallament a
base d'aigua i taronges.
La varem fer caminant a bon ritme, no
en va era la millor manera de combatre les baixes temperatures, varem arribar a
dalt en uns 32 minut i ens aturarem per contemplar les magnífiques vistes que
ofereix el pati de l'ermita, fer alguna foto i contestar una trucada, si quan so es corre es poden fer aquestes coses sense treure el fetge per la boca.
Passant per Sant Onofre en companyia de la Gemma i la Sílvia... Foto: Ajuntament Palau-Saverdera |
La ruta continuava fins a Mas Ventós,
tot per pista forestal en un clàssic pla mentider, el primer tram el varem fer
caminant però a mig camí varem decidir seguir a trot de garrí fins al
punt de control.
Un cop al Mas Ventós només ens quedava
rematar-ho amb una bona baixada, acompanyats d'en Miquel, un nen de set anys
que havia deixat els seus pares enrere i varem decidir tenir-ne cura, cosa que
em va obligar fer un petit esprint en pujada d'uns dos o tres cents metres per
avisar els pares.
Un cop al poble mig quilòmetre
d'asfalt i un repetjó final per tancar el cercle en 1:23:02. Molt contents per
haver col·laborat i gaudit d'una bonica ruta.
Per tancar la jornada encara ens va
quedar esma per passar-nos la tarda perseguint el bitxo durant l’espectacle
infantil que hi havia per celebrar la festa major, aquesta no sap pas parar
quieta.
Salut i Verdera!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada