dimecres, 4 de febrer del 2015

Marxes: I Marxa Solidària Balcó de l'Empordà

Bon dia,

Avui us explicaré com va anar la primera cursa de l'any, però abans de començar cal que indiqui que es tractava d'una marxa no competitiva per la muntanya de Verdera, emmarcada als actes de la festa major de Palau-Saverdera.

La intenció inicial era fer-la xino-xano en família, amb la Sílvia i el bitxo, però la darrera otitis ens va obligar a deixar-la amb l'àvia, també ens havia d'acompanyar la Ia, però una inoportuna convocatòria d’examen li ho va impedir, en canvi la Gemma no va tenir cap problema per estar amb nosaltres com havíem previst.

A tres quarts de nou deixàvem el bitxo i recollíem l'avi Josep, passàvem a buscar l'oncle Paquito i a les nou tocades arribàvem a la font de dalt per pagar la inscripció, que es destinava integrament a la Marató de TV3, recollir dorsal i una  samarreta commemorativa i trobar-nos amb la Gemma.

Per començar la jornada una gran noticia, la participació érem més de 170 persones sota l'arc de sortida, felicitats a totes i tots, petits i grans.

Pocs instants abans de la sortida de la marxa...
Foto: Ajuntament Palau-Saverdera
Pel que fa a la marxa, ruta curta i clàssica, pujada a Sant Onofre pel camí directe, el que s'agafa just al costat del Terra Nostra, un cop a dalt petit avituallament a base d'aigua i taronges.

La varem fer caminant a bon ritme, no en va era la millor manera de combatre les baixes temperatures, varem arribar a dalt en uns 32 minut i ens aturarem per contemplar les magnífiques vistes que ofereix el pati de l'ermita, fer alguna foto i contestar una trucada, si quan so es corre es poden fer aquestes coses sense treure el fetge per la boca.

Passant per Sant Onofre en companyia de la Gemma i la Sílvia...
Foto: Ajuntament Palau-Saverdera
La ruta continuava fins a Mas Ventós, tot per pista forestal en un clàssic pla mentider, el primer tram el varem fer caminant però a mig camí varem decidir  seguir a trot de garrí fins al punt de control.

Un cop al Mas Ventós només ens quedava rematar-ho amb una bona baixada, acompanyats d'en Miquel, un nen de set anys que havia deixat els seus pares enrere i varem decidir tenir-ne cura, cosa que em va obligar fer un petit esprint en pujada d'uns dos o tres cents metres per avisar els pares.

Un cop al poble mig quilòmetre d'asfalt i un repetjó final per tancar el cercle en 1:23:02. Molt contents per haver col·laborat i gaudit d'una bonica ruta.


Per tancar la jornada encara ens va quedar esma per passar-nos la tarda perseguint el bitxo durant l’espectacle infantil que hi havia per celebrar la festa major, aquesta no sap pas parar quieta.

Salut i Verdera!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada