Curses: Mitja marató de l’Albera 2017

Bon dia,

Avui us parlaré de la primera cursa del 2018, una clàssica de començament d’any a l’Alt Empordà, la Mitja Marató de l’Albera, organitzada per la Unió Excursionista Llançanenca...

Per començar, com hi he arribat...

Amb la cursa anterior una mica lluny, la CMG del novembre, les tres curses dels Cims de Girona, les dues setmanes de festes i àpats nadalencs i la proximitat del següent sarau, la UTMC del 3 de febrer, he pensat més en arribar a aquesta segona en condicions que res més.

Però tot i això he pogut dur una mitjana setmanal de quilòmetres, desnivell i hores constant, fent sortides per les Gavarres entre setmana i per Verdera el cap de setmana, que m’ha portat a tancar el 2017 amb més de 2.500qms, 125.000d+ i 300 hores, prou content vistes les circumstàncies.

La cursa...

Tot arrenca a quarts de set del matí. Com que al cap hi ha la necessitat de fer el màxim de quilòmetres de cares a la primera ultra de l’any, m’acosto fins a la sortida de la cursa a peu.

Sortint de Palau m’enfilo fins a Sant Onofre pel camí del turó, un cop a dalt baixo per anar a buscar el camí de Veta Negre i pujar al castell de Sant Salvador de Verdera, d’aquí altre vegada baixada directe a la Vall de la Santa Creu i finalment arribar a Llançà amb tres minuts de marge, després de fer un puja i baixa pel coll del Perer. Resumint uns 12qm amb més de 900d+ en 1:40, un escalfament contundent per encarar la cursa.

Aprofito els tres minuts per menjar, beure i posicionar-me a la zona mitja del grup de sortida. Després de sentir les nou campanades, la sortida és a aquesta hora, es llença el petard i gas.

Primers tres quilòmetres el clàssic pla mentider, avui aprofito que vaig escalfat per anar a un ritme alt. A més a més la temperatura és baixa i es presta a donar gas per entrar ràpidament en calor, encara que toqui posar els peus a les basses a les primeres de canvi. Arribem a la primera pujada fins a Sant Genis del Terrer on decideixo avançar caminant ràpid i deixar pas als i les valents que corren, ja arribarà el meu moment. Un cop al Terrer, ens dirigim cap al Coll de Portes, on hi ha el primer avituallament, per la pista forestal. M’aturo a beure una mica i a continuar.

Després de l’avituallament girem a l’esquerre i agafem una pista forestal que ens portarà fins a Sant Silvestre de Valleta, després d’una baixada força pronunciada. En arribar en Tolo em caça i el deixo passar, les meves cames comencen a notar els quilòmetres acumulats, quasi ja en van vint.

Li aguanto el ritme un parell de quilòmetres, mentre anem saltant a banda i banda de riera, però al arribar a la barraca dels caçadors ja em treu una vintena de metres que veig insalvables i abaixo el ritme, cosa que fa que se’n vagi ràpidament. S’acaba la pista i toca girar a la dreta per un corriol molt dret que ens portarà fins a Sant Martí de Vallmalla, on hi ha el tercer avituallament, en aquest punt aguanto prou bé els de darrera, però les cames no estan per floritures. M’aturo a menjar un momentet, m’avencen tres o quatre corredors, i a continuar.

Per començar una pujada molt dreta per anar a buscar la pista forestal que ens portarà al quart avituallament, aquesta pista sempre se m’entravessa, avui encara més. A l’avituallament una mica d’aigua i acabar de pujar fins al Puig d’Esquer, sostre de la cursa amb 606,3 metres. Deixo el cim i avall per una forat pendent, on els quàdriceps es queixen moltíssim, que em porta fins al cinquè avituallament.

Enrere l’avituallament i amunt cap al Puig del Llop, tant pujar i baixar fa que les cames m’avisin de rampes, per sort ho controlo a temps abans d’haver de lamentar mals pitjors, part de responsabilitat és d’haver començat la cursa a les set del matí. Un cop al capdamunt, ja només queda anar carenant sentit Llançà, passant pel Puig Tifell, Pic de les Aigües i de l’Illa, ja a la Serra del Socarrador. Finalment la darrera baixada forta per anar a trobar la nova depuradora. Ràpidament em planto al nucli urbà. Un quilòmetre mal comptat i arribada a la Plaça Major de Llançà per tancar el recorregut, on m’esperen les de casa per felicitar-me.

Molt bones sensacions, millorant temps respecte altres anys, tot i els extres.

Felicitar a la UELl i els seus voluntaris i voluntàries per una fantàstica organització.

Donar les gràcies a les de casa per venir-me a veure i animar-me, a per portar-me de tornada a casa que no se si hauria arribat a peu.

Bé, això és tot fins a la propera, des de Vallgorguina la Ultra Trail Montnegre el Corredor, 94qm 3.453D+.

Salut i muntanya!!!