Bon dia,
Avui us
parlaré de la primera cursa del 2018, una clàssica de començament d’any a l’Alt
Empordà, la Mitja Marató de l’Albera, organitzada per la Unió Excursionista
Llançanenca...
Per
començar, com hi he arribat...
Amb la cursa
anterior una mica lluny, la CMG del novembre, les tres curses dels Cims de
Girona, les dues setmanes de festes i àpats nadalencs i la proximitat del
següent sarau, la UTMC del 3 de febrer, he pensat més en arribar a aquesta
segona en condicions que res més.
Però tot i
això he pogut dur una mitjana setmanal de quilòmetres, desnivell i hores
constant, fent sortides per les Gavarres entre setmana i per Verdera el cap de
setmana, que m’ha portat a tancar el 2017 amb més de 2.500qms, 125.000d+ i 300
hores, prou content vistes les circumstàncies.
La cursa...
Tot arrenca
a quarts de set del matí. Com que al cap hi ha la necessitat de fer el màxim de
quilòmetres de cares a la primera ultra de l’any, m’acosto fins a la sortida de
la cursa a peu.
Sortint de
Palau m’enfilo fins a Sant Onofre pel camí del turó, un cop a dalt baixo per
anar a buscar el camí de Veta Negre i pujar al castell de Sant Salvador de
Verdera, d’aquí altre vegada baixada directe a la Vall de la Santa Creu i
finalment arribar a Llançà amb tres minuts de marge, després de fer un puja i
baixa pel coll del Perer. Resumint uns 12qm amb més de 900d+ en 1:40, un
escalfament contundent per encarar la cursa.
Aprofito els
tres minuts per menjar, beure i posicionar-me a la zona mitja del grup de
sortida. Després de sentir les nou campanades, la sortida és a aquesta hora, es
llença el petard i gas.
Primers tres
quilòmetres el clàssic pla mentider, avui aprofito que vaig escalfat per anar a
un ritme alt. A més a més la temperatura és baixa i es presta a donar gas per
entrar ràpidament en calor, encara que toqui posar els peus a les basses a les
primeres de canvi. Arribem a la primera pujada fins a Sant Genis del Terrer on
decideixo avançar caminant ràpid i deixar pas als i les valents que corren, ja arribarà
el meu moment. Un cop al Terrer, ens dirigim cap al Coll de Portes, on hi ha el
primer avituallament, per la pista forestal. M’aturo a beure una mica i a
continuar.
Després de l’avituallament
girem a l’esquerre i agafem una pista forestal que ens portarà fins a Sant
Silvestre de Valleta, després d’una baixada força pronunciada. En arribar en Tolo
em caça i el deixo passar, les meves cames comencen a notar els quilòmetres acumulats,
quasi ja en van vint.
Li aguanto
el ritme un parell de quilòmetres, mentre anem saltant a banda i banda de
riera, però al arribar a la barraca dels caçadors ja em treu una vintena de
metres que veig insalvables i abaixo el ritme, cosa que fa que se’n vagi ràpidament.
S’acaba la pista i toca girar a la dreta per un corriol molt dret que ens
portarà fins a Sant Martí de Vallmalla, on hi ha el tercer avituallament, en
aquest punt aguanto prou bé els de darrera, però les cames no estan per
floritures. M’aturo a menjar un momentet, m’avencen tres o quatre corredors, i
a continuar.
Per començar
una pujada molt dreta per anar a buscar la pista forestal que ens portarà al
quart avituallament, aquesta pista sempre se m’entravessa, avui encara més. A l’avituallament
una mica d’aigua i acabar de pujar fins al Puig d’Esquer, sostre de la cursa
amb 606,3 metres. Deixo el cim i avall per una forat pendent, on els quàdriceps
es queixen moltíssim, que em porta fins al cinquè avituallament.
Enrere l’avituallament
i amunt cap al Puig del Llop, tant pujar i baixar fa que les cames m’avisin de
rampes, per sort ho controlo a temps abans d’haver de lamentar mals pitjors,
part de responsabilitat és d’haver començat la cursa a les set del matí. Un cop
al capdamunt, ja només queda anar carenant sentit Llançà, passant pel Puig
Tifell, Pic de les Aigües i de l’Illa, ja a la Serra del Socarrador. Finalment la
darrera baixada forta per anar a trobar la nova depuradora. Ràpidament em
planto al nucli urbà. Un quilòmetre mal comptat i arribada a la Plaça Major de
Llançà per tancar el recorregut, on m’esperen les de casa per felicitar-me.
Molt bones
sensacions, millorant temps respecte altres anys, tot i els extres.
Felicitar a
la UELl i els seus voluntaris i voluntàries per una fantàstica organització.
Donar les gràcies
a les de casa per venir-me a veure i animar-me, a per portar-me de tornada a
casa que no se si hauria arribat a peu.
Bé, això és
tot fins a la propera, des de Vallgorguina la Ultra Trail Montnegre el
Corredor, 94qm 3.453D+.
Salut i
muntanya!!!
