Bon dia,
Després de les Fires de Sant Narcís arriba la festa de la Ratafia i per
quart any la gent del Club Olímpic Farners hi organitza la cursa de muntanya de
la Ratafia. Enguany el recorregut era exactament el mateix que 364 dies enrere,
i l’havia anat a provar un parell de migdies, constatant que el terreny estava
en bones condicions, tot i que algun punt menys corrible que l’any passat, els
trams que es van obrir per la tercera edició, malgrat que la organització els
ha repassat, s’han anat cobrint de vegetació, la muntanya es viva i quan les
rutes no son habituals es van perdent.
A primera hora hi anem amb la Sílvia i la Ivet, els avis vindran més tard.
En arribar cares conegudes, saludant per aquí i allà, com que anàvem bé de
temps encara varem poder jugar una estoneta al parc infantil abans d’anar al
final de tot del grup a esperar que el trabucaire indiqués la sortida.
Per començar pujar a Gatoses, això si donant una mica de volta per tastar
diferents corriols i alguna de les trialeres d’aquesta zona, totes amb el seu
nom el Bolet, l’Spiderman, el Dragon Khan, Llosa, Negre o Kaste en son algunes,
una zona molt seca, quasi sempre cara sol, sempre puja i baixa sense massa
temps per descansar, sobretot amb la trialera final.
Després de la primera ratafia a Gatoses cap al Rocà, anem un grup de 5 o 6 a
bon ritme, però sense passar-se. L’aproximació és força humida, però en arribar
al Rocà, on es necessiten les mans tot i no grimpar, la pedra és ben seca, així
que amunt. Baixada cap a Penjacans, aquí em trobo amb en Toni anirem a poca
distància el que queda de cursa i acabarem arribant plegats, i amunt cap a
Farners per un corriol amb menys aigua de la que m’esperava, els dos dies
anteriors anava ben ple.
Després de saludar en Manel, aquest any ha canviat d’avituallament, i fer la
segona ratafia amunt fins al Castell, just en sortint desviament, a l’esquerre
la curta a la dreta la llarga, així que avall per la dreta entrant de ple a la
zona més ombrívola de la cursa. És una baixada important, molt corrible fins a
la fondalada on hi discorre una riera, ara venen tres repetjons curts però amb
molt de pendent amb una desena de metres de descans entre l’un i l’altre, així
que no hi ha temps per recuperar. Es repeteix l’avituallament sorpresa amb
aigua i quatre lilaines que es posen d’allò més bé. En acabat un pla mentider
poc corrible, pedres mal parides, que em fan veure que el dit del peu encara
està tocat, terreny molt erosionat per les pluges i molt matoll, fins ara més o
menys quadrava temps de l’any passat, però aquí en perdo un munt, no trobo el
ritme i em molesta massa el dit, tot i això arribo al començament de la pujada
a Roca Guillera. Ara només queda anar fent amunt sense atabalar-se massa, és un
tram relativament curt però amb molta pendent, amb pas per tartera inclosa. Al
final ens ajuntem cinc o sis amb pocs metres de distància, a la baixada cap a
Sauleda ens anem separant. En arribar-hi em trobo en Carles i l’Ivan amb qui
varem estar una bona estona corrent a l’Adventure, avui estan a l’altre banda
de la taula.
Després de la tercera ratafia i una cervesa ben fresca de regal, gràcies
Carles, toca el tram menys agraït de la cursa, pel meu gust és clar, una bona
dosi de pista, això si amb constants pujades i baixes. Surto molt xino-xano tot
xerrant amb un altre corredor, segurament massa poc a poc per la pota que em
queda, al final el deixo enrere i apujo una mica el ritme, però no massa que
amb tanta calma s’ha adormit el motor.
Després de la quarta ratafia ja només queda baixar el Dragon Khan en
companyia d’en Toni i un altre noi, tot fent petar la xerrada de Márquez, Valentino, Lorenzo, del Girona i la seva mala temporada, per anar consumint els darrers quilòmetres de cursa sense acabr d'exprimir al màxim el gas que
encara ens quedava. De nou al parc ja per encarar la recta d’arribada i creuar l’arc amb la
Ivet, vuit minuts més lent que l’any passat.
Per acabar les
felicitacions, començaré felicitant a tots els i les que han participat a la
cursa, seguiré amb tota
la gent del Club Olímpic Farners, després de quatre anys fent bona feina ja
espero que arribi el cinquè per engrandir la col·lecció i esperar alguna nova
sorpresa al recorregut i per acabar agrair com sempre
la presencia a l'arribada dels pares, la Sílvia i la Ivet!
Salut i
muntanya!!
