Bon dia,
Quatre
setmanes han passat des de l’anterior cursa al calendari. Aquesta vegada una
que fa especial il·lusió, la que es fa just al costat de casa, a Vilajuïga, una
cursa amb determinació, amb empenta, amb bona gent, amb un entorn inigualable
i, sobretot, una que et permet fer-la en família. Bé, però primer...
Com hi he arribat...
Recuperar-se
de fer 90qm a bon ritme, és complicat. Més quan portes uns dies amb unes
molèsties a la planta del peu, que t’obliguen a córrer diferent i te’n
provoquen d’altres, no havia patit mai dels genolls i, les darreres tres
sortides, l’esquerre ha acabat enfadat, res que no es solucioni amb una bona dormida, però caldrà
fer net de cares al Montseny.
Han estat
quatre setmanes complicades, que no m’han permès dur el ritme que m’hagués
agradat, sobretot les darreres dues setmanes que han estat fluixetes, sort dels
diumenges per Verdera, gaudint dels grans desnivells que ofereix aquesta serra.
Però dissabte toca vertical i no calen grans quilometrades per preparar-la.
L’esdeveniment...
Per a mi,
tot comença el dissabte al matí, avui la Ivet té cursa.
Aquesta gent
de Vilajuïga fan un cap de setmana complert d’esport de muntanya. Engeguen
motors el divendres amb una xerrada, que per qüestions que no venen al cas, em
vaig perdre. El dissabte al matí és el torn dels més petits amb curses per a
nenes i nens des dels 3 fins als 12 anys. A la tarda pels malalts del patiment
amb una vertical de caure de culs. I per tancar, el diumenge tres distàncies 8,
15 i 30qm, per prendre mides del paradís que és l’entorn del Cap de Creus.
Això,
comencem el dissabte al matí, a dos quarts de dotze la Ivet té cursa. Li fa
molta il·lusió, a més la vindrà a veure pràcticament tothom i està súper
emocionada. Arribem just quan arrenca la segona de les curses, hi participa
l’Eston amb la samarreta de l’escoleta del Trail Running Girona, acaba arribant
primer, el nen té fusta. Ens esperem que arribi l’hora tot fent un cafetó i cap
a la línia de sortida. És la segona vegada que participa a la cursa, l’any
passat em va tocar acompanyar-la, però aquest ja és gran i va tota sola. Només
son 250 metres, però per ella és una gran gesta creuar la línia d’arribada, ho
fa cansada, però contenta i amb ganes d’anar corrent a jugar a l’interior. Toca
esperar-se una estoneta per recollir la medalla i cap a dinar, una pizza, que a
les cinc em toca a mi i abans cal anar a recollir el dorsal.
A tres
quarts de cinc ens plantem a la plaça Major, a un minut de casa. Aquí toca
saludar a la gent de Palau que hi ha a la sortida. Fer un cop d’ull als que van
arribant, hi ha molta pota, tinc el dorsal 1 sortiré el primer, vist el que he
vist, segur que més d’un em treu els adhesius. El recorregut el conec, així que
ja se on em poso.
A les cinc i
un minut, arrenco. Primers metres per l’asfalt del poble tot buscant el camí a
Sant Onofre, just al costat del Restaurant Terra Nostra. Calma, que això és
molt llarg, per curt que pugui semblar, per anar gas a fons.
Arriben les
primeres rampes, les cames no acaben d’arrencar, però portem tres minuts i no
he escalfat gota, què podia esperar. Petit pla mentider amb vistes a la plana
de l’Empordà i abans d’haver d’apretar em saluda el Dr. Soler, ja sabem quina
cara fem, ara no se si el reconeixeré la propera vegada, això va de mirar
terres i no cares.
Segona
secció en pujada fins al trencant de Veta Negra, només de començar m’avança el
que ha sortit segon, què hi farem jo a la meva. A mitja secció m’avança el
tercer, potser vaig massa lent. Apreto una mica, però se m’escapa. Amb aquestes
arribo al segon planeret, just abans del trencant, miro el rellotge i vaig
sobre els temps previstos. Així que tranquil, no vaig malament, és que els
altres van més ràpid i amb això no hi puc batallar.
Ara si que
entrem a les garrotades, el tram més dur de pujada, només de començar arriba el
cinquè, m’avança un que ha sortit dos minuts més tard que jo i queda més de
mitja pujada, això pot ser un sagnia. Apreto per seguir-lo i puc mantenir prou
decentment les distàncies. Val a dir que conèixer el terreny em dona un cert
avantatge, no he de pensar on posar el peu ni què vindrà.
A l’alçada
de Veta Negra, el tinc a tocar, però arriba el tram corrible i jo començo a
notar el puja i baixa del dinar, així que se m’escapa. Vaig fent ziga-zagues
per la muntanya de Verdera amb el Castell de Sant Salvador que m’observa. S’ha
girat aire, fantàstic, perquè la calor comença a apretar i em sobra la
samarreta. De fet ja no la porto.
Arribo al
tram final, just on enllacem amb la pujada pel pedreguet. Faig un darrer esforç
perquè el que ve al darrere no m’atrapi. Ja tasto les pedres on està assentat
el castell, una mica de grimpada i arribada. Al final 32:29 per fer els 2,6qm
amb 537D+, un parell de minuts més que el meu millor temps, però tenint en
compte les circumstàncies molt i molt content.
Després de
l’apretada, una mica de descans mentre vaig veient arribar la resta de
corredors i corredores i una passejada fins a Vilajuïga, em podrien baixar en
autobús, però prefereixo anar-hi a peu. Un cop al pavelló m’hi esperen les de
casa, després d’una estoneta de jugar, recollim el dorsal de la Sílvia i cap a
casa hi falta gent.
I arriba el
diumenge i avui li toca a la Sílvia, amb la Ia i en Raimon faran l’Express
caminant, 8qm per suar una miqueta. Arribem amb temps de sobres de saludar i
agafar posicions a la sortida. Un cop passen totes les participants, ens n’anem
a dins a jugar amb els inflables i un mini circuit d’aventura que hi ha instal·lat.
Quan portem una horeta i poc, em sona el telèfon informant-me que ja arriben,
em sembla que han corregut una mica. Així doncs amb poc menys d’una hora i
quart ja son a la línia d’arribada. La Sílvia contentíssima encara que li fa
mal tot, i espera’t demà, per la manca de pràctica.
Bé, resta
només felicitar a la gent del UE Capgirell, tant a nivell d’organització com de
voluntariat, per una cursa tant ben parida, l’any vinent segur que repetim!
I donar les
gràcies a les de casa per compartir aquesta passió de córrer per la muntanya.
I la següent
ja serà al Montseny, amb molts dubtes físics i coses diverses rondant el cap.
Salut i
muntanya!!!
