Bon dia,
Quan tot
sembla que va bé, segur que es torça. Acabava el mes de juny amb bones
sensacions, tot i l’abandonament a la Ultra 4K, el camí a Matxicots anava
prenen forma. Però aquest 2016 em toca adaptar-me als canvis i les lesions.
Per un
costat un canvi horari a la feina, passo a fer jornada seguida en comptes de
partida, cosa que em dona un parell de tardes llargues per a fer sortides. L’altre
una lesió inesperada a la cuixa esquerra, el meu metge de referència m’ha dit que
el semitendinós o alguna cosa així, total que he hagut de canviar.
Per tal de
combatre la calor i evitar forçar la zona afectada, m’he passat a la bicicleta,
fent sortides de dues o tres hores al voltant de Pont Major, acostant-me a
Corçà, Sant Esteve de LLémena, Cassà, Vilobí d’Onyar, etc. Això em permet de
mantenir el to físic, el cardio, i recuperar el muscular.
Tot i això
no me n’he pogut estar de fer un parell de sortides de dimecres amb el Club.
Sempre acabant amb la zona tocada, però més per falta d’acció que per la lesió pròpiament
dita, segons el metge.
Total que
entro en mode supervivència per mirar d’arribar en condicions a Rialp, a l’agost
tocarà provar de córrer de menys a mes al setembre fer alguna incursió
pirinenca per certificar que la pota està en condicions.
Ja us aniré
explicant.
Salut i
muntanya!!
