Bon dia a tots i totes,
Aquesta setmana tocava preparar la Marató Salvatge de les Guilleries, la cursa que correré la setmana vinent. La meva intenció era carregar força de quilòmetres, per què la setmana vinent vull descansar una miqueta per no tenir les cames massa pesades per la cursa, però entre la feina i els compromisos socials ha estat del tot impossible.
El dilluns al migdia una sortida de 10 quilòmetres, pujadeta pel camí dels Àngels fins al pla on s’hi acostuma a posar el pessebre per Nadal i baixada ràpida, per començar bé la setmana. Una ruta que acostumo a fer els dies que toca fer una mica de rodatge, però sense passar-se. Son 500 metres D+ en menys d’una hora, perfecte per poder aprofitar el migdia per a tot.
El dimarts nocturna amb els Intrèkkids. Aquest mes estem pujant pel camí dels Àngels, igual que vaig fer el dilluns, desprès anem fins a Sant Miquel per la pista, tot passant pel Puig Estela i baixem per les dreceres, dotze quilòmetres en bona companyia. La millor manera de combinar vida social i esport.
El dimecres un viatge de feina m’impedeix fer res de res, penso que ho puc recuperar el dijous. Però no recordava que tinc dinar de feina, sort que al vespre puc anar a futbito, i encara que no és ben bé el mateix, els canvis de ritme i la duresa de la pista endureixen força les cames, després ho agraeixo a les baixades més tècniques.
Divendres un altre dinar m’impedeix de fer uns quants quilòmetres, al vespre vuit quilòmetres amb la Sílvia pel carrilet camí de Quart, per anar preparant la seva participació als 10 quilòmetres de Girona. Ja al vespre per desconnectar una mica concert de l’Albert Freixas a l’Ateneu, recordeu aquest nom, un cantautor molt recomanable.
Ahir dissabte em tocava treballar al matí, si no, hagués pogut anar a fer una volta amb bicicleta amb en Pere, llàstima, però veient fins on va anar m’hauria matat. A la tarda a gaudir de la victòria del Girona, una altre jornada sense entrenament.
També ahir es va fer el sorteig dels dorsals de la Zegama–Aizkorri, una de les millors maratons de muntanya del món, amb un ambient espectacular a més de 1.500 metres d’alçada. El resultat sense dorsal, o sigui que hauré d’esperar a l’any vinent a veure si hi ha sort. Però cal buscar-hi el costat bo, això em permetrà participar a la marató de l’International Trail Roses-Cap de Creus.
Per tancar la setmana caminada familiar a Sant Miquel .
Una setmana amb 30 quilòmetres de running, 10 de passeig i uns 1500 metres de desnivell positiu. No és el que havia previst, però tinc la sensació que em pot servir per estar més descansat diumenge vinent.
Durant la setmana vinent tocarà fer bondat!!!
Apa doncs, bona setmana a tots i totes...run, run, run...
