Cavalls del Vent 2013: anarko preparació

Bon dia a totes i tots,

S'acaba el mes de juliol i entrem a l'agost, només queden set setmanes mal comptades per a la Cavalls del Vent.

Sempre que a l'horitzó se'm presenta una cursa de molt llarga distància, traço un programa d'entrenaments per arribar en bones condicions a la cita, aquesta vegada no me'n surto de cap de les maneres.

Potser pugui semblar que li he perdut el respecte a la distància, res més lluny de la realitat. Tinc molt clar que per acabar en condicions una cursa de 100 km amb més de 6.500 D+, he de preparar-me a consciència, però al posar-me davant la fulla en blanc per indicar que fer i que no fer un o altre dia, sóc incapaç d'encaixar les peces.


Així doncs en comptes de plantejar-me quilometratges i dies concrets, aquesta vegada treballaré amb unes pautes aproximades de treball, movent-me per sensacions, però tenint clar que la única manera que m'ha funcionat en aquests casos és acumular moltes hores.

Durant la setmana faré sortides curtes d'una hora o hora i mitja dia si, dia també, només descansant els dies que el cos m'ho demani. Intentaré fer cas a les mil i una veus del meu entorn que em recomanen fer entrenaments creuats i no només córrer, així que la bicicleta es convertirà de nou en companya de viatge, encara que ja sabeu que no ens acabem d'entendre massa.

Els caps de setmana els reservo per a tirades llargues, això vol dir sortides d'un mínim de tres hores, si els compromisos familiars i socials ho permeten, intentant acostar-me un parell de vegades fins a Vallter per fer treball en alçada, aquest any vaig una mica mancat.

Espero que aquest anarquisme preparatori no afecti el meu rendiment i em permeti treure'm l'espina que l'any passat em va quedar ben clavada, en haver de deixar la cursa a les primeres de canvi.

Apa doncs, que tingueu un molt bon mes d'agost.

Salut i amunt!!!!

Trail Catllaràs...

Bon dia,

Aquest cap de setmana ens hem acostat fins a La Pobla de Lillet amb la Sílvia per participar al Trail Catllaràs, bé el que corria era jo, ella ara per ara no està per aquests trots. La meva primera idea va ser fer la Ultra, un recorregut molt bonic sobre el paper, però com que a l’hora de formalitzar la inscripció amb els Intrèkkids teníem previst fer-la a mitjans d’agost, vaig decidir fer el Trial, en principi igual d’exigent, però amb més distància.

A quarts de 7 de la tarda del divendres sortíem de Girona amb el cotxe ben carregat, eix transversal fins a Vic i un cop aquí el dilema, cap a Manresa o cap a Ripoll. La meva idea era acostar-se a Manresa, així ens estalviàvem la carretereta de corbes que ens duia de Campdevànol a La Pobla passant per Gombren, però el TomTom ens aconsellava amunt cap a Ripoll, la decisió consensuada va ser fer-li cas. Greu error, quan varen començar a aparèixer les esses la Sílvia va recordar el dia que varem anar a Cavalls mentre anava venint groga. Per sort les curves van acabar-se i La Poble de Lillet ens saludava.

Un cop al poble primer a recollir el dorsal, escoltar l’explicació tècnica d’en Martox Koala, fer una cerveseta tot saludant a aquest i l’altre, trobar la fonda Cerdanya, varem tenir sort i va aparèixer davant nostre per art de màgia, instal•lació ràpida i cap a sopar al Pericas, coca d’escalivada i esparracada amb bolets, tot regat amb una ampolla de vi negre de la casa, i cap a descansar que el despertador havia de sonar a quarts de set. 

Sona el despertador, em llevo, vesteixo i cap a la zona de sortida, deixant a la Sílvia descansant a l’habitació, no cal que matini, ja em veurà arribar si tot va bé. A la sortida l’enveja se’m menja, al voltant de 200 corredors i corredores a punt per començar l’Ultra, moltes cares conegudes, sona AC/DC, compte enrere i gas, els queden 55km per endavant.

Sortida de l'UT Catllaràs

Poc a poc la zona de sortida es torna a omplir, però aquesta vegada amb els de la curta, teòricament 30 km amb 2.000D+, que en realitat son 27 amb uns 1.500, però ja hi arribarem. Control de material, bidó i telèfon, cinc minutets d’espera altre vegada AC/DC i gas.

Com sempre em situo al darrera de tot, dona moral que no t’avanci gaire gent. El primer quilòmetre és en baixada, ja als 500 metres em decideixo a treure’m la samarreta no fa gota de fred i pinta calorada, una baixada que cal recordar, doncs correspon pràcticament al darrer quilòmetre de cursa, així que acabem amb una bona pujadeta. Ràpidament deixem el poble i comencem a endinsar-nos al Catllaràs per corriols picats i força estrets, cosa que complicava els avançaments, serrar dents, pujar pels marges i donar molt de gas. Les pujades es combinen amb fals pla o pla mentider, com ho preferiu, i ràpidament em planto al primer avituallament cap al quilòmetre 4, vora l’Hostal de Falgars, bec, omplo bidó i a seguir. Una miqueta de pla i un altre tram de pujadeta, al voltant del quilòmetre cinc i mig s’acaba la pujadeta i arriba el primer inconvenient del matí.

Com sol ser habitual, vaig amb el cap cot per no entrebancar-me tot seguint de reüll el del davant, com jo uns quants, i aquesta vegada fa que en un canvi de direcció, 180 graus, ens despistem una vintena llarga de corredors. Anem pujant amunt, amunt, amunt durant un quilòmetre, fins que ens adonem que fa estona que no hi ha cintes, fem mitja volta aquest quilòmetre i ens tornem a enganxar a la cursa, en el meu cas he perdut 10 o 12 minuts, però no passa res doncs ara fa baixada.

Però lo bo dura poc i torna a pujar, per sort no son grans rampes i puc anar recuperant algunes de les posicions que he perdut, m’ha avançat moltíssima gent. A mitja pujada segon avituallament, en aquest cas natural, una font d’aigua ben fresca, la del Prat Gespador, com diu el nom, al mig d’un prat ple de vaques. Anem pujant amunt fins a la Roca del Catllaràs, però just abans d’arribar-hi segon contratemps, enmig de bassals fangosos, poso la pota on no toca i sorpresa, m’enfonso fins més amunt del genoll, tinc més sort que altres participants i puc sortir sense més conseqüències que un sobrepès en forma de fang enganxat, d’altres companys els ha passat el mateix i hi han deixat el calçat.

Amb el fang fins als genolls...

Amb bona part de la pujada feta, darrer tram per arribar al Serrat Negre, punt més alt de la cursa, d’aquí una baixada una mica bruta, que em provoca un altre contratemps, no mi fixo gaire i al trepitjar enganxo una arrel que surt amb tanta mala sort que se’m clava al pont del peu dret, no hi ha ferida, però carda un mal de por, durant tota la baixada me’n ressento, però no tinc problemes per arribar a Sant Romà de la Clusa i fer-hi una cervesa a la salut dels avitualladors, gràcies!!!!

Pujada després de Sant Romà de la Clusa
Foto: Bookeh Visual Art Studio

Amb els ànims renovats, gràcies a l’anestèsic amb base d’ordi, el peu respon millor, també podria ser pel desnivell ascendent, així que gas i a per la següent pujada fins als Altars, primer per una arbreda, però ràpidament sortim a fer “cim” i gaudim una bona estona del solet matinal, pobres els de la ultra quan passin per aquí. Després de planejar una mica, baixada pistera fins al Refugi Ardericó, ja només queda una pujadeta, per un rocar fins a dalt de tot del Serrat de la Bandera i avall que fa baixada.

Preparant-ho tot per a l'arribada...
Foto: Sílvia

Començo la baixada amb un parell de corredors, als trams menys pedregosos els marco el ritme, però a la que apareix la pedra i he de flexionar el peu, aquest es queixa una mica i vaig perdent-los de vista. Al arribar al Xalet del Catllaràs aviso a la Sílvia que en vint minutets i soc i només em queda poder mantenir la posició doncs porto un Koala, en @carleteskoala, al clatell que va fent la goma. Quan el terreny millora li foto gas i això em permet encarar la darrera pujada amb prou marge per preparar la samarreta i dits al cel, perquè la Sílvia em pugui fer quatre fotos, i clavar el crono en 3:37:20, amb bon regust de boca, però conscient d’haver pogut arribar en un quartet d’hora menys si no m’arribo a perdre.

Recta final
Foto: Sílvia

Hidratació, dutxa, i a esperar els primers de la Ultra, la fem petar amb la dona d’en Xavi Llamas, acaba arribant novè, veiem arribar l’Heras sobradíssim, i els tres següents, en Guido Koala, en Roger Casas i en Joan Salamaña, comença a fer-se tard i hi ha gana així que ens n’anem a dinar a la piscina i des d’allà veiem els caps dels que van arribant.

Miguel Heras

Jaume Folguera

Roger Casas

Joan Salamaña

Una bona cursa, un recorregut molt bonic, felicitar a l’organització, col•laboradors, corredors, animadors, a tothom en general i a la Sílvia en particular.

En aquest enllaç hi podeu trobar les fotos que varem fer amb la Sílvia:
https://plus.google.com/u/0/photos/114043811714063798739/albums/5905968363887977921

Material:
En aquesta cursa tocava fer la prova de foc de les Sense Ultra de Salomon de cares a usar-les a la Cavallas del Vent.
He quedat molt i molt content de la prova, cap problema amb elles tot i el banyet de fang, he arribat ben sec.
El perfil i diversitat de terrenys del Catllaràs m'ha permès provar-les de totes totes. 
Així doncs el 21 de setembre sortiré de Bagà calçant-les.

A tenir en compte:
Tot i les felicitacions a Klassmark Trail pel tracta envers els corredors, m’agradaria fer esment al voltant de la situació dels i les acompanyants, a tenir en compte en futures edicions i saraus diversos.
En dies com dissabte, amb un pet de sol que feia por, i al lloc on hi havia l’arribada, totalment obert, era una heroïcitat passar-se dues o tres hores esperant l’arribada dels corredors, això feia que en arribar la gent foguis buscant una mica d’ombra o es refresqués a l’aigua de la piscina. Unes carpes o una tela estil militar al costat de la recta d’arribada haurien anat de conya per mantenir més gent per anar animant a tothom.
També seria molt interessant, poder gaudir d’una barra per a seguidors. Entenc que la intenció era que la gent anés a la piscina, però una petita barra, si voleu posada per algun establiment del poble, per assedegar els pobres afeccionats hauria estat un gran encert.

Salut i a gaudir de la muntanya!!!!

Setmana de tests...

Bon dia,

Aquesta setmana gràcies a Dynafit i Esports Nabes, he estat provant material de la marca del lleopard de les neus, en concret els models MS Feline Ghost i MS Feline SuperLight.

El Lleopard de les neus, logo de Dynafit

Han estat quatre  sortides, les dues primeres amb les Ghost i les segones amb les SuperLight.

Per començar el dilluns amb una pujadeta al camí de les dones amb una temperatura al voltant dels 30 graus, 11km 310D+, el dimarts vaig resseguir el 4rt repte d’Esports Nabes a quasi 35 graus, un recorregut molt bonic, amb unes quantes pujades, al Calvari des de la muralla, a mig camí de l’Olivet pel camí dels Àngels amb una petita variant i de nou al Calvari des de Sant Daniel, 12km 537D+,

El dimecres per variar una mica una sortida nocturna, com s’agraeix la temperatura, mig camí dels Àngels i pujadeta a Sant Miquel, amb variants per evitar una mica la pista, 13km 465D+, i per tancar les proves el dijous al migdia una excursió fins al Pirulí, Polvorí, font del Lleons i Sant Daniel 8km 200D+.

Les impressions sobre el calçat provat el trobareu en aquests enllaços:

                Ghost Test 1

                Ghost Test 2

                SuperLight Test 1

                SuperLight Test 2

Però he de reconèixer que ara per ara estic realment content amb la línia Sense de Salomon, en especial el model Mantra amb el que he corregut un parell d’ultres amb molt bones sensacions.

El divendres aprofito per guardar una mica de pota, després d’11 dies ininterromputs d’entrenaments m’ho puc permetre.

El cap de setmana cap al Catllaràs per participar al Trail organitzat per Klassmark, una zona que fa molt bona pinta, ja us ho explicaré.

Salut i gasss!!!!