La setmana de Carros de Foc

Bon dia amics i amigues,

Aquesta setmana constava de dues parts ben diferenciades, durant els dies laborables sortides per les Gavarres i el cap de setmana la travessa Carros de Foc.

Començaré parlant-vos ràpidament de la primera part de la setmana, han estat quatre sortides en progressió descendent, de distància i desnivell, per tal d’arribar no massa carregat al cap de setmana.

Totes les sortides han estat a partir de les set de la tarda, no calia forçar les coses durant els dies de màxima calor, està bé entrenar un dia a 38 graus, però quatre seguit passa a ser massoquisme, tot i això començar les sortides a 30-31 graus amb molta humitat tampoc està gens malament.

El resultat han estat un total de 68 quilòmetres amb un desnivell positiu acumulat de 2199 metres.

La segona part de la setmana seran uns quants capítols a part en aquest bloc, es tracta de la travessa Carros de Foc, que comunica els 9 refugis guardats inclosos al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que vam realitzar conjuntament amb en Peio i en Pere.

El que si que us puc avançar son aquestes quatre coses:

La bellesa de la ruta és incomptable, indescriptible, inexplicable...heu de veure-ho amb els vostres ulls per fer-vos-en a la idea.

La distància aproximada és de 66 quilòmetres i el desnivell positiu acumulat de més de 4600 metres.

El temps que varem invertir des de la sortida del primer refugi, Ernest Malafré, fins al retorn al mateix va ser de 35 hores i 34 minuts. El temps en ruta, incloent les parades a menjar, va ser inferior a les 24 hores, però hem d’acabar de confirmar el temps exacte.

Valorar molt positivament el tracte rebut al refugi d’Estany Llong, agrair-los que ens tractessin tant i tant bé, tenint en compte que varem anar una mica fora d’hores. Vaig tenir la sensació d’estar com a casa.

En uns dies aniré penjant diferents posts explicant la travessa etapa per etapa, entenent una etapa, com el pas d’un refugi a un altre, indicant tota mena de detalls per tal que sigui d’utilitat per aquells i aquelles que us pugui interessar fer la ruta.

Unes fotos per anar fent boca...

Una petita reflexió per acabar, els somnis es fan realitat amb esforç. Aquest cap de setmana amb en Peio i en Pere amb molt d’esforç per part nostre i comprensió dels que ens envolten hem fet realitat un petit somni.

“...ningú ens va dir que hi anéssim...

...ningú ens va dir que ho intentéssim...

...ningú ens va dir que seria fàcil...

...algú va dir que som els nostres somnis...

...que si no somniem, estem mort...”

Extret del trailer de Summits of My Life

Bé doncs, per ara això és tot...

Sense descans...Cantallops i Torreneules...

Hola amics i amigues,

Aquesta setmana tocava començar a posar en pràctica el meu pla d’entrenaments per la Cavalls...això implicava fer uns 120 quilòmetres amb 4 o 5000 metres de desnivell, durant la setmana...

Al final ho he complert...sis sortides corrent i una caminada al Pirineu, per fer 116 quilòmetres amb un desnivell acumulat de quasi 4900 metres...així doncs cada dia he fet una sortida o altre, però sempre fent menys de 30 quilòmetres al dia, combinant desnivells amb pla...

Tres sortides curtes per les Gavarres, la Cursa Solidària de Cantallops pels Focs de l’Empordà, una ruta pel Carrilet fins a Llambilles, una escapada al Pirineu i una volteta per la Devesa...

Cartell publicitari de la Cursa 

Primer us parlaré una mica de la Cursa Solidària de Cantallops, va ser un èxit a tots nivells...una participació altíssima, érem més de 1000 persones, corrent, caminant, animant o treballant per recaptar fons de cares a la recuperació dels boscos...

Hi havia dues curses, una de 12 quasi sense desnivell, recorrent pistes forestals pels voltants del poble, pensada per als caminaires...i una segona de 22 quilòmetres amb quasi 1500 metres de desnivell pensada pels corredors...

Parlaré de la segona, que és a la que vaig participar acompanyat d’en Pere, la sortida era a les nou, en el cas de la Sílvia, que amb la seva germana i una amiga de Palau la feien caminant, van avisar que es podia sortir abans, sense por de no trobar els punts d’avituallament...així que a les vuit ja enfilaven el camí...

El recorregut va ser força interessant...després d’una sortida voltant una mica pels carrers de Cantallops, la cosa va començar a pujar per corriols molt bonics...poc a poc ens anàvem enfilant apreciant unes vistes molt boniques...això si, la gran quantitat de gent feia que el ritme fos molt lent...

Més o menys cap al quilòmetre dos i mig, no ho puc dir amb exactitud doncs el rellotge es va quedar a casa, vam començar a transitar per la zona cremada...era un espectacle dantesc...anaves passant per la carena i el sorprenent era que a l’esquerra tot s’havia cremat, en canvi una mica a la dreta del recorregut era tot verd, bé una mica groc per la falta d’aigua...tal i com havia sentit un canvi sobtat en la direcció del vent havia salvat la serra de Verdera i condemnat la resta...després d’un parell de quilòmetres mal comptats el paisatge va recuperar el verd-groc clàssic de l’estiu mediterrani a banda i banda...

Al final del tram ens trobem amb un parell de grups de caminaires coneguts, primer en Lluís Farrerós i en Pep Ensesa, i als 5 minuts la Sílvia, l’Ia i la Susana...els dos estan patint ja l’efecte de la calor i el fort desnivell del primer tram de recorregut... hi xerrem una estoneta, avui el rellotge encara importa menys que de costum...

En aquest punt havíem completat la primera gran pujada del dia...tot seguit una mica de pla i baixadeta fins al primer punt d’avituallament, amb una aturada tècnica per contemplar l’avió de l’Albera, un DC-6 de la protecció civil francesa que es va estavellar durant el foc del 1986...després de beure força i menjar alguna cosa, tocava baixar una mica més per la pista que ens porta a Requesens...en arribar a un revolt, a poc més de 500 metres , altre vegada puja que pujaràs...aquest cop per mig de bosc...una pujada curta però amb un desnivell considerable que ens porten al punt més alt de la ruta...

Després d’una mica de pla, baixada...és en aquest punt que em trobo en Juvanteny, un company de feina, que s’ha torçat el turmell...mala peça al teler...intentem contactar amb algú, i ens oferim per ajudar en el que calgui...després d’uns cinc minuts, seguim amb la baixada...ens aturem a una font que ens ha comentat l’organització que hi ha...que bé que es posa l’aigua ben fresqueta...seguim baixant fins al segon punt de control...

Aquest es troba just al costat de la Cantina de Requesens...amb en Pere ens hi aturar-nos a fer un cervesa, que bé que es posa...això si, hem perdut deu minuts llargs i ens ha avançat força gent, però que bé que es posa...amb els ànims renovats, ens dirigim cap al Castell de Requesens...és una pujada suau, però la calor ja comença a apretar que dona gust...en aquest punt ens trobem en Flores, que aprofita per fer unes fotos...crec que surto en alguna...seguidament baixada ràpida per tornar a pujar al segon control que és alhora el tercer...ara només queda alguna petita pujadeta i gas...

El primer tram és per pista amb una certa pujada...però ràpidament enfilem un corriol força pedregós, amb algun que altre puja i baixa...no massa corrible, però amb una vista espectacular de l’albera...és el mateix que havia fet a la Cursa de Cantallops al 2011...per acabar una baixada de poc més d’un quilòmetre per perdre 200 metres de desnivell...una mica de pla i altre vegada a Cantallops...

Vam beure i menjar alguna cosa, i al cap d’un quartet d’hora vaig enfilar el recorregut a l’inrevés per anar a buscar a les caminaires...només vaig haver de desfer la darrera baixada, en aquest cas pujant...jejeje...

Felicitar a la organització, els voluntaris, els col·laboradors, els caminaires, els dorsals “0”, els corredors, a tota la gent que va participar en aquesta activitat per recaptar fons per la recuperació d’allò que el foc va devastar...

Vista des del Torreneules

Després d’això ara toca parlar una mica de la sortida del dissabte amb en Peio...per continuar preparant la Carros de Foc, varem tornar a Vallter per fer una ruta...en aquesta ocasió varem decidir de fer una cosa diferent, bé fer un cim que no havíem fet mai i val a dir que encertarem la dificultat del mateix...el Torreneules...

La ruta sortia de les corbes de Vallter en direcció al refugi d’Ull de Ter, d’aquí ràpidament fins al Coll de la Marrana, en 40 minuts ens hi plantem després de superar un desnivell de més de 400 metres...

Seguidament baixada pel dret fins al refugi de Coma de Vaca...anem molt xino-xano encantant-nos amb els cabirols, els cavalls, les vaques, en resum amb tots els animalons de la zona...el darrer tram el fem resseguint el riu, tot buscant alguna gorga interessant...no tenim intenció de banyar-nos, però si sabre de la possibilitat de fer-ho...

Coma de Vaca amb el refugi al fons

Fauna a la Coma de Vaca

En una mala decisió, girem per buscar el Torreneules abans d’arribar al refugi...i dic mala decisió perquè això ens acaba afectant molt, doncs el dia és calorós i acabem patint per falta d’aigua...ja hi arribarem...el que us deia, la pujada al Torreneules no és massa llarga...comença amb una suau aproximació ascendent de més o menys uns dos quilòmetres i mig, on superem un desnivell d’uns 200 metres...

Després d’aquest tram comencem un gir a l’esquerre per encarar una pujada d’uns dos quilòmetres amb un desnivell de més de 500 metres...això implica un 25 % de desnivell mitjà...el primer quilòmetre i mig ens porta fins al Coll, després queda la puja final, uns 150 metres de desnivell per un pedregar...això si, les vistes des dels 2711 metres del Torreneules son fantàstiques...però la sorpresa és que està totalment ocupat per formigues alades, així que en un vist i no vist reculem altre vegada al Coll, on ens aturem per fer un mos ràpid...

Darrers esforços al Torreneules

Veiem que el recorregut que seguim, gentilesa de la gent de senderisme i teca, va carenant en un puja i baixa constant...avaluem si tenim la possibilitat de fer-ho per baix, però no ho veiem clar i ens toca anar fent petites ascensions...primer al Cim de la Coma del Clot, seguit del Fontnegra, després els Rocs Blancs, el cim Alt de les Arques i d’aquí directament al Coll de Noucreus...en aquesta carenada hem d’agrair que uns caminaires ens donen una mica d’aigua, quasi estàvem secs...però tot i això en varem fer prou...

Ja hem fet el noranta per cent de la pujada que ens tocava avui...per acabar la ruta ens toca enfilar el GR-11 de tornada a Vallter...però a l’alçada del pla de les Eugues, ens veiem obligats a omplir el bidons amb l’aigua d’un dels rierols que formen el Freser, estem totalment secs...amb el que agafem en tenim per arribar al refugi on quasi assequem la font...

Un recorregut molt bonic i més exigent del que ens pensàvem...un dia de molt de sol, però amb airet constant que ens permetia de no passar excessiva calor...i una lliçó que costarà d’oblidar...no saltar-se els punts de recollida d’aigua, et poden treure d’un mal tràngol...

La setmana següent crònica de la Carros de Foc amb els Intrèkkids...espero que ens vagi molt i molt bé!!!!

Salut i canya!!!!

Cavalls del Vent 2012: Programa d’entrenament...

Bon dia a totes i tots,

De mica en mica es va acostant la Cavalls del Vent, queden 7 setmanes, és la meva segona ultra amb cara i ulls, després de les 24 hores de Cap de Creus, on vaig patir molt a partir del quilòmetre 50, i no tinc ganes de repetir l’experiència. És per això que m’he fet un pla d’entrenament.

D’entrada, he de reconèixer que no he estudiat per això, així que no aconsello a ningú que prengui això com a exemple, el més aconsellable seria anar a algun professional, però com que m’agrada això de l’autosuficiència, crec que per a mi em servirà.

A base d’anar fent proves per preparar maratons, les mitges no deixen de ser entrenaments competitius, vaig aprenent com funciona el meu cos i quina és la millor manera per preparar-lo i de retruc per recuperar-lo.

Aquí el teniu:

Com podeu veure, les primeres tres son d’acumulació de quilòmetres sense descans, a part del 24 d’agost que estarem de camí a Espot per fer el Carros de Foc en dues etapes caminant amb els Intrèkkids, la resta de dies sempre hi ha sortida. La intenció és fer un desnivell positiu acumulat d’uns 4-5000 metres per setmana.

Les dues següents em permeto el luxe de descansar el cap de setmana, així que els quilòmetres de dilluns a divendres augmenten. El desnivell positiu esperat és d’uns 3000 setmanals.

Les dues darreres, descans, però sense aturar-se del tot per tal de no perdre resistència, però deixant les cames descansades.

Espero que em permeti acabar la cursa en unes 15-16 hores, un temps que crec raonable. Tot i això el més important després de participar és poder acabar-la d’una peça.

Salut!!! ens veiem a la muntanya...

Una mica de tot...

Bon dia de nou,

Segona setmana corrent i amb molta calor, així que majoritàriament migdies de bici i alguna tarda de córrer, per rematar-ho una mica de piscina, no massa, el cap de setmana a Palau-saverdera.

Tot i això, la setmana comença tranquil·la, amb una caminada amb la Sílvia fins a Sant Miquel, ens hem de preparar per la Cursa Solidària de Cantallops, que es farà el proper dimecres 15 d’agost. Els fons recaptats han de servir per fer front a part dels costos de rehabilitació de les zones forestals afectades per l’incendi d’unes setmanes enrere. Així que ja ho sabeu, no hi podeu faltar!!!!!

Al final faig tres sortides en bicicleta per recórrer uns 90 quilòmetres, un dia pel carriler fins a Llambilles, un altre la clàssica pujada als Àngels i per acabar un passeig per la Vall del Llémena fins a Sant Martí. Son dies de molta calor que conviden més a pedalar que no pas a córrer.

Pel que fa al córrer, tres sortidetes curtes, per començar una tarda pel carrilet, la segona una pujada a Sant Miquel el dia de més calor, cal acostumar el cos al patiment per la Cavalls del Vent i per acabar una matinal de barefoot, córrer sense calçat, per la Rubina, total uns 40 quilòmetres per continuar recuperant sensacions.

Queden 10 dies per la Carros de Foc i 7 setmanes per la Cavalls del Vent, així que tocarà aparcar la bicicleta i fer un intensiu de trail, la previsió és fer una mitjana de 100 quilòmetres i 4000D+ a la setmana les properes 5 i reduir el ritme les dues darreres per no anar massa carregar de pota.

A veure si arribo en bones condicions per acabar la Cavalls al voltant de les 15 hores, encara que ja estaré content si aconsegueixo acabar-la d’una sola peça, lo del temps sempre és un plus de motivació per no agafar-m’ho amb massa calma, que em conec.

Apa doncs, per ara això és tot, la setmana vinent molt desnivell, Gavarres, Albera, Pirineu i platja...o això espero!!!!

Salut i diversió!!!!

Material: 5 Hour Energy sabor a baia (La poció d’en Panoràmix)

Bon dia amics i amigues,

Avui toca presentar un producte per millorar el rendiment en cursa, un xarrup energètic, un “shot” en anglès, el 5 Hour Energy.

La poció màgica

D’entrada la publicitat a l’envàs és espectacular, un producte sense sucre, amb només 4 calories, que et dona energia quasi immediata i de llarga durada, sense un efecte de baixada d’aquells que no et queda més remei que posar-te a dormir...tot semblen avantatges.

Amb més detall conté vitamina B6, B12, B3 i B9. L’energia és una barreja de colina, fenilalamina , taurina, àcid màlic, glucuronaloctona i cafeïna. Si voleu més detalls podeu visitar el seu lloc web http://www.5hourenergy.es.

5 Hour Energy

L’envàs és molt petit i en prou feines pesa res, uns 10 o 12 grams, fàcil de portar en qualsevol forat de la motxilla, en el meu cas la XT Advanced Skin S-LAB 12 de Salomon.

En veure-la al lineal de la botiga d’esports de torn, vaig pensar la Cavalls del Vent, tinc clar que hi patiré més que mai, també gaudiré moltíssim del paisatge, i em vaig plantejar de provar-ho. Com que el cap de setmana anàvem amb els Intrèkkids a fer una ruta llarga pel Pirineu, vaig pensar que era el moment ideal per fer la prova.

Així doncs el dissabte al matí el vaig posar a la motxilla juntament amb la resta.

Vam tenir un dia climatològicament espectacular, tant que vam patir un excés de sol i de calor, cosa que fa minvar el rendiment, anava just de menjar, com sempre, i després de 30 km i 8 hores i mitja de ruta, només havia menjat 2 plàtans, un mini de Nutella i 5 o 6 llaminadures (4 mini pastes de fruita Aptonia i 2 Energize Sports Shots Cola de PowerBar), a part d’uns 2 litres d’aigua mal comptats.

Tenia caparrassa gràcies a que el sol portava molta estona incidint sobre el meu cap, tot i la gorra dels Matxacuca, els quàdriceps carregats de tota la setmana, sobretot de les sortides de dimecres, per falta de costum, en resum que no anava sobrat ni molt menys.

Així que vaig decidir de menjar el segon mini de Nutella, un Shot de PowerBar i la poció d’en Panoràmix.

Al començament no vaig notar res, calia esperar una mica, al cap d’uns deu minutets, el que deia la publicitat es produïa. Sempre hi ha la possibilitat que l’efecte placebo hi tingui alguna cosa a veure, però van desaparèixer tots els mals. Notava que tirava molt més, fins i tot els companys m’ho deien.

Les tres hores que quedaven per endavant em vaig notar fantàsticament bé, tot i la duresa del recorregut l’aportació extra em va permetre arribar al final. Al aturar-nos i pujar al cotxe per tornar, aquesta vegada em tocava conduir a mi i no vaig tenir cap moment de somnolència.

L’únic inconvenient és que a les cinc de la matinada del diumenge encara no m’havia adormit i que a les vull ja tornava a estar amb els ulls com taronges, tot i això fresc com una rosa.

En resum un producte altament recomanable, només faltaria saber si porta algun component que es podria considerar dopant, però com que el meu nivell continua sent normal, no crec que ho arribi a sabre mai.

Aviat alguna altre opinió.

Corrent de nou...

Bon dia a totes i tots,

Aquesta setmana cal destacar que ja he pogut tornar a córrer. El dimecres complien els 15 dies que el metge m’havia recomanat que descansés i, tot i que no m’ha visitat, he decidit provar-ho. Tot i això el dimarts vaig aprofitar per apretar una mica amb la bicicleta, després de descansar el dilluns, uns 90 km en dues sortides, per no adormir les cames.

El dimecres al migdia vaig fer una sortida curta per les Pedreres, amb molt bones sensacions, sense cap molèstia. Al vespre una ruta més llarga fins a Sant Miquel, acompanyat per en Peio, molt bones sensacions a les pujades, però amb petites punxades a la tíbia baixant. Encara no està del tot arreglat, així que decideixo no córrer fins dissabte.

Només faig una sortida més en bicicleta el dijous, per no perdre el costum però tampoc apretar massa, doncs el divendres la pluja no m’aconsella jugar-me-la amb una possible caiguda.

El dissabte sortida pel Pirineu amb els Intrèkkids Peio i Pere. 40 km per fer Vallter - Núria - Vallter.

Quedem a les 6 del matí a Girona per poder començar ben d’hora, la que esperem que sigui una ruta llarga. Tenim pensat caminar molt, a tall de prova de cares a la Carros de Foc.

Aparquem al peu del camí del refugi d’Ull de Ter, anem fins al refugi i d’aquí directes al Coll de la Marrana, no ens aturem en cap moment, encara estem frescos.

Un cop a la Marrana enfilem el GR-11 cap al Coll de Tirapits, el camí clàssics i directe cap a Núria, aquí teniu un vídeo força desafortunat de la baixada.

Pic de Freser des del Coll de tirapits

A dalt del Coll

Després de Tirapits, ens trobem el Coll de Carançà, el dia és ben clar, no hi ha núvols i el sol apreta que dona gust, però la vista dels llacs de Carançà és espectacular, com sempre.

Estanys de Carançà

Abans de començar l’Olla de Núria només ens queda deixar a l’esquerre el Pic de la Fossa del Gegant, per arriba al Coll de Noucreus.

Al pas pel Coll de Noucreus

Tot fent l’Olla passem pel Pic de Noucreus, el Coll de Noufonts, d’aquí al seu Pic, anem fins a Coll d’Eina, decidim no pujar al Pic, doncs sabem que farem un bon desnivell al acabar la ruta i no cal passar-se de rosca.

La Vall de Núria des de Noufonts

Després coronem el Puig de Núria, enfilem el Pic de Finestrelles i al arribar al seu Coll ens aturem a fer el primer mos, ja portem unes quatre hores i toca menjar com cal, fins ara hem anat tirant amb gels, però un entrepà no fa gens de mal.

Després d’uns 10 minuts mal comptats per menjar alguna cosa, seguim fins al Puigmal de Segre, després el Puigmal Petit de Segre, la Collada d’Er i finalment arribem al Puigmal.

Dalt del Puigmal

Al capdamunt hi ha força gent, és un cim molt concorregut val a dir que la pujada des de Fontalba és assequible per a tothom, fins hi tot hi veiem uns ciclistes que en pocs moments enfilaran la baixada cap a Fontalba, quins cracks.

A nosaltres tres ens toca baixar directament a Núria, les cames comencen a estar una mica carregades i costa anar ràpid a la baixada, tot i això tampoc som tant lents, aquí us deixem un vídeo, una mica millor que l’anterior.

Un cop a Núria, ens aturem una bona estona per recuperar forces i carregar aigua, en tot moment ens vam veure acompanyats pel sol i la ingesta de líquids va ser important.

D’aquí anem fins al refugi de Coma de Vaca pel camí dels Enginyers, les vistes per aquesta aquest camí son espectaculars. A l’alçada del Coll dels Homes, poc abans d’arribar al refugi, fem una petita aturada, la darrera pujada ens ha deixat força justos, toca menjar i beure una mica per poder arribar al refugi.

Vista espectacular pel Camí dels Enginyers

A Coma de Vaca carreguem d’aigua, tornem a anar al límit, i a seguir, ens queda tornar a pujar fins al Coll de la Marrana, el primer tall és força suau, però no ens encigalem que la cosa va pujant per les fonts del Freser, finalment arribem de nou al GR-11.

Ramat a les fonts del Freser

Ens toca agafar-lo en sentit contrari cap al Coll de la Marrana, és la darrera pujada que ens queda. Un cop al Coll de dret cap al cotxe.

Quasi 11 hores i mitja, més caminant que corrent, preparats pel Carros de Foc, queden 3 setmanes.

El dia era magnífic, paisatges preciosos, bona companyia, una gran jornada.

Això és tot, la setmana vinent més canya!!!!

Salut i endavant!!!!