Sortides entre tren...

Bon dia,

Després d'una setmana intensa, amb un cinc de cinc, el cap de setmana no podia pas abaixar el ritme, així que després d'un divendres de soparet, el dissabte sortida matinal.

Em vaig llevar sense esperar el despertador, de fet va sonar a mitja sortida, en principi havia de ser una excursioneta de casa a l'estació de tren, per anar a Vilajuïga, però vaig pensar: "perquè no el vaig a buscar a Celrà". Sempre ve més de gust fer un puja i baixa a Sant Miquel que una sortida per l'asfalt de la ciutat.

Em vaig canviar i amunt cap a Sant Miquel, per començar camí de la Decsa, un cop a Torre Bonica a buscar el pont de l'N-II i a seguir amunt pel camí de la dreta, a mig camí en comptes de seguir em vaig desviar altre vegada a la dreta per prendre el corriol que va a trobar el camí clàssic a Sant Miquel. Vaig seguir amunt i a can Lliure vaig desviar-me a la dreta per pujar pel corriol i anar a parar a la pista que comunica Sant Miquel amb el Puig Estela, on vaig anar en sentit Sant Miquel, per pujar pel corriol fins a la zona de pícnic. Aquí em vaig trobar la gent de Klassmark prenent imatges de cares al vídeo promocional de la cursa de muntanya de Girona, breu aturada per fer-la petar i avall cap a Celrà.

Com que no havia fet mai el camí, bé si, un cop en bicicleta però no recordava per on havia passat, havia descarregat un recorregut que em va portar en tot moment per pista forestal fins a baix, passant pel costat de les mines Victoria, caldrà anar-hi a fer un cop d'ull algun dia. El resultat va ser una espera de tres quarts d'hora descansant a l'estació, pujada al tren i a continuar descansant tres quartets d'hora més.

Arribava a Vilajuïga després d'una hora i mitja aturat i tocava córrer fins a Palau. Al començament va costar tornar a arrencar, però mica en mica la pota es va posar a lloc, per fer la sortida més distreta vaig evitar tant com vaig poder el camí clàssic que comunica Vilajuïga amb Pau i Palau, primer anant a buscar un camí que passa per darrera el Rachdinge, entre vinyes, pujadeta a unes torres i baixada per corriolets i pistes a peu de muntanya, fins arribar a la zona alta de Pau, on no hi havia més remei que agafar el camí fins a Palau on, en arribar, vaig anar a buscar el camí de la Roja i cap a casa.

El diumenge va ser dia de caminada en família, érem la Laura, la Ia, la Sílvia i jo amb el bitxo a coll, vam agafar el cotxe fins a Mas Ventós i varem baixar xino-xano per la pista fins a Sant Onofre, un cop arribats uns minuts per descansar i gaudir de les vistes, mitja volta i altre vegada a buscar el cotxe, moment en que ens varem separar, tres es van quedar al cotxe per baixar cap a Pau, i la Ia i jo ho vam fer a peu per la Creu Blanca. Una bona matinal.

Això és tot per ara, comença una setmana en que he de continuar acumulant de cares a la Trepitja Garrotxa, queden 20 dies.

Salut i amunt!!!!!!!

Setmana variada...

Bona tarda,

Tanco setmana a només tres de la Trepitja Garrotxa, amb una càrrega important de treball a les cames, cal fer treball de formigueta per posar la pota el més a punt possible de cares als 112 km del 4 d’octubre.

El dilluns volia fer una sortideta en planer, així que vaig anar a buscar el camí de Sant Jaume, però mentre anava avançant metres m’anava mirant l’església que hi ha al costat del castell de Sant Julià, era conscient de quin camí havia d’agafar per pujar però mai l’havia encarat, aquesta vegada no m’hi vaig poder resistir, així que un xic abans d’arribar a Medinyà, a l’esquerre i amunt, una pujadeta maca fins a Sants Metges, que així és com es diu aquesta església. D’aquí cap al Castell i a baixar per la carretera, vaig veure un corriol, però en anar just de temps vaig preferir deixar-lo per un altre dia, hi tornaré.

El dimarts sortida nocturna amb els Intrèkkids, aquesta vegada des de Galligants amb en Peio i l’Oriol, només de sortir l’Àlex, un noi de l’Estartit,  en veure’ns va apuntar-se a la sortida per conèixer nous camins per la zona. Només de començar corriol dels Jardins d’en John Lenon a Montjuïc, d’aquí combinem carretera, pista i corriol fins a Torre Bonica, baixem i creuem la variant per pujar cap a Sant Miquel passant pel corriol de la línia i el de la font Martina. Per baixar què millor que agafar la pista per fer-la petar tot xino-xano fins arribar altre vegada a Galligants. En deixar-los vaig anar a fer un ressopó per allargar la sortida, reculant fins a la font del Bisbe, pujadeta pel carrer de les creus fins a trobar l’església del Calvari, baixadeta fins a Sant Daniel i a buscar la font d’en Fita i la dels Lleons per tornar ràpidament que es feia tard i dimecres es treballa.

El dimecres al migdia el seny deia descans, però a aquesta hora quasi sempre guanya la rauxa, així que em vaig calçar i a fer el volt. Pujadeta per la Decsa, un cop a dalt cap a Torre Bonica, segueixo amunt cap a Montjuïc per anar a buscar el corriol de baixada a la terrera i avall fins a Sant Daniel, tornada paral·lel a l’N-II, seguint fins a trobar el nucli de Campdorà, amb l’església i el castell, baixada al pla i cap a Pont Major.

Dijous 11 de setembre, per celebrar la diada què millor que acostar-se a algun cim i desplegar-hi l’estelada. Com que érem a Palau-saverdera i no baixàvem a Barcelona per la V, amb l’Ivet tot és menys senzill, vaig decidir que el cim seria el Castell de Sant Salvador de Verdera. La ruta clàssica, pujada a Sant Onofre, pla mentider fins a Mas Ventós, pujadeta a Santa Elena, segon pla mentider fins a Sant Pere de Rodes i amunt amunt fins al castell. Desplegar l’estelada, foto per immortalitzar el moment i avall. De baixada coll de Mosquit, Mas Ventós, Sant Onofre i avall cap a Palau, però a mig camí incursió per la ruta de la Fontasia, trencant a l’esquerra, amb diversos dolmens i paradolmens, podeu veure més rutes per la muntanya de Palau en aquest enllaç.

 

Port de la Selva des de Sant Salvador de Verdera.

Per tancar la setmana el divendres sortida suau de migdia, o això em creia. Vaig tirar cap a Sarrià, la vaig creuar pel dret i me’n vaig anar a buscar l’Apaga la Tele, un cop aquí ja no he pogut estar-me’n de fer uns quants quilòmetres pel recorregut que em va passar en Tapi temps enrere. Com que ja l’havia fet un cop, he intentat alguna variant per corriol que m’ha suposat haver de tornar per les meves passes en un parell d’ocasions,però ha valgut la pena, sobretot el tram final en canviar una mica d’asfalt per un bon tallafocs.

Ja arriba el cap de setmana i segur que alguna cosa acaba caient, per començar el dissabte al matí un Pont Major – Celrà per anar a buscar el tren i un Vilajuïga – Palau-saverdera per anar del tren a casa, però millor no avançar-se que després les coses es torcen.

Salut i llibertat!!

Seguint avançant amb un nou objectiu.

Bon dia,

Després de quatre dies de descans fruït d’incompatibilitats, no pas per manca de recuperació o ganes, dimecres vaig anar a fer la primera volteta després del fail a la CCC. No em volia passar així que al migdia vaig anar a fer la circular de Campdorà, pujant des del pla a l’església i baixant per la Decsa, una cosa ràpida per provar la pota.

Dijous una mica més, darrerament m’he acostumat a anar avançant progressivament la distància i l’estona durant la setmana. Aquesta vegada cap a Sarrià per anar a buscar la zona de Can Catofa, tenia ullat un tallafocs que volia tastar i una tornada alternativa, per anar a buscar una mica de pla per mantenir ritmes alts. La cosa va anar bé, improvisant més del que voldria i fent alguna mitja volta, a vegades les romegueres son les mestresses del camí , però vaig combinar-ho una mica tot.

Després de creuar una conversa amb en Josep, del Nabes Team, em va picar el cuc la Trepitja Garrotxa. Vaig fer-hi un cop d’ull, vaig dissenyar un canvi de calendari, ho vaig parlar a casa i finalment m’hi vaig inscriure, així que el 4 d’octubre a voltar-la per l’Alta Garrotxa.

Divendres volia provar un camí nou a la zona de la riera de l’Onofre, ens el va ensenyar en Josep de baixada i calia pujar-lo. L’aproximació un puja, pel camí de la Decsa, i baixa, de Torre Bonica a la terrera, anar a buscar la font del Ferro i cap a la riera. Llavors a fer la pujada, 1,6km al 10% mitjà, amb les rampes més dures al final. El dia era xafogós i no corria l’aire, em va costar més del que m’esperava fer aquesta pujada. Un cop a dalt, baixada pel corriol de Cala Ferriola a Can Lliure i avall fins al pont de Sant Daniel. Amunt paral·lel a l’N-II i altre vegada avall per la Decsa. Una sortida dura.

Al vespre vaig anar de compres a Esports Nabes, tocava renovació de material pels peus, unes Saucony Xodus 5.0, i un parell de bidons tous de Salomon, si voleu veure quina pinta tenen ja he actualitzat la pàgina de material.

Dissabte a Palau-saverdera, havent dinat, després d’una estoneta de descans per allò de fer la digestió, una sortideta. Volia resseguir els darrers quilòmetres de l’Entre Castells, així que em vaig arreglar i cap a Vilajuïga, per estalviar-me una mica d’asfalt pel poble vaig agafar el camí de La Roja buscant un pas per la riera, que finalment només em va servir per voltar més del compte. Entre Pau i Vilajuïga, un xic abans del celler Espelt, vaig trencar a la dreta anant a buscar una torre de la llum propera al camí del recorregut de la cursa, una bona pujadeta per escalfar motors. Un cop a la ruta, la pujada era el camí dels Dolmens de Vilajuïga, passant per diferents Dolmens i la cova del Cau del Llop, en una paret de roca amb unes bones vistes. Quasi al final de la pujada, el recorregut passava a ser el del Dolmens de Pau, amb el més destacat el de les Vinyes Mortes amb una gran vista de la plana de l’Empordà. Per continuar volia agafar el camí de les penyes per poder fer un tram del camí de la Creu Blanca, però em vaig despistar al trencant i vaig enfilar cap a Mas Ventós. Un cop aquí cap a Sant Onofre i avall de nou cap a Palau.

A Sant Onofre

En aquesta ruta vaig estrenar les Xodus 5.0, responent molt bé en pujant, però amb problemes seriosos a la baixada final. No se si és un mal d’aquest model o va ser fruït de la casualitat, però amb la forta xafogor vaig acabar amb els peus xops, les vambes no transpiraven massa i em patinava el peu a dins a la baixada, hauré de provar-les més a fons per veure si és reprodueix el problema i buscar una solució en el cas que sigui així, potser uns mitjons més gruixuts que els EXO S-lab.

Per tancar la setmana diumenge varem anar en família, érem la Xènia, la Ia, la Sílvia i jo amb, la Ivet a l’esquena, a fer un tall de camí de Ronda. En cotxe fins passada la platja de Canyelles, allà on reprèn la part no asfaltada del camí i varem anar fins a Punta Falconera, un cop aquí varem avançar una mica més per anar a buscar la pineda i veure algun búnquer més. Una bona sortida que varem rematar amb una estoneta de relax a la piscina.

Això és tot, la setmana vinent més.

Salut i diversió!!!!