Bon dia,
Aquesta setmana torno a viatjar per feina, però abans tinc temps d’agafar-me el dilluns de descans i fer un puja i baixa als Àngels el dimarts.
El dilluns fa un dia gris i plujós, com que tinc la pota una mica carregada de diumenge decideixo que avui em quedo a casa a descansar i preparar-ho una mica tot de cares a l’imminent viatge.
El dimarts com que tinc marge cap als Àngels, deixo el cotxe al Cul del Món, la porta de Sant Daniel, i amunt pel camí clàssic, bones sensacions, bé immillorables, sóc capaç de mantenir un ritme prou constant per no haver de caminar en tota la pujada. Quan arribo al km 8, en comptes de dirigir-me cap al Matahomes, trenco a l’esquerre pel corriol que puja fent una mica de volta. I un cop acabo el corriol i baixo altre vegada a la carretera, segueixo avall fins anar a buscar el tallafocs, aquí ja toca caminar. Faig el tallafocs sense massa problemes, tret de lleugeres molèsties als tendons que feia temps que no tenia, com es nota que estic tornant a incrementar el quilometratge, i em planto en menys d’una hora al santuari. Toca baixar i decideixo passar pel corriol que s’agafa a la pista de Sant Mateu de Montnegre i que va per l’altre banda de la carretera. En arribar quasi al final, em despisto i acabo fent una mica més recorregut del compte. Un cop a Can Pol avall pel dret fins arribar al cotxe.
I arribem a dimecres, ja al Camp del Túria, m’acosto fins a Les Rodanes, una sèrie de turons cretàcics que s'eleven al bell mig del Pla de Quart al terme municipal de Vilamarxant. Al migdia vaig a fer una presa de contacte, com que no hi he estat mai, el millor és conèixer el terreny abans de tirar-me a l’aventura total. Deixo el cotxe a un parell o tres de quilòmetres del poble i enfilo un camí amunt fins a la l’Alt de la Rodana Gran, el camí és molt pedregós. Un cop a dalt, baixada criminal, tècnica i picada a matar, 400 metres per baixar-ne 150, acabada la baixada tram força corredor fins al fons de la vall. Ara pujada a la Rodana Gran per l’altre costat, va molta estona per camí ample, fins que veig que es pot tallar per un corriol de línia elèctrica, el costum, al començament no hi ha camí, però al final està força fresat. La baixada des de Rodana Gran pel mateix camí que a la pujada inicial. Constato que he errat en el calçat que he dut, ho he fet amb les Sense Ultra i estan massa gastades per un terreny ple de pedres punxegudes i grava gruixuda, les Mantra velles porten més quilòmetres però acostumen a deixar-me millors sensacions, ja veurem.
Al vespre vaig a fer la segona incursió a Les Rodanes, aquesta vegada provaré amb les Mantra, a veure que tal. El començament igual que al migdia, però ara apreto una mica més, un cop a dalt segueixo el recorregut del rellotge, això implica girar a la dreta i agafar un bon tall de pista en baixada fins al fons de la vall. Tota l’estona vaig seguint el PR-V 175, podríem dir que he fet una integral. Ara toca pujar, primer per pista, passant pel costat de La Bassa, després entro en un corriol pedregós que em durà a la zona amb una vista preciosa de camps de tarongers, una mena de carena, aquesta zona s’anomena Els Caballons, el tram és curt i ràpidament vaig de baixada per encarar la següent pujada a la Rodana del Pic, de fet és un desviament de la ruta per fer un puja i baixa al cim, val la pena per les vistes. Una altre vegada avall, primer força pedra i després més corredor, passo pel costat d’un camp amb arbres i entro al tram més bonic de la ruta, el pas pel costat de les Trinxeres que hi va haver en aquesta zona per la Guerra Civil, son uns tres quilòmetres en els que abaixo un xic el ritme per gaudir d’aquest espectacle. Deixo les trinxeres i finalment em planto a la pujada a la Rodana Gran per la cara Nord, la que he fet de baixada al matí, li tenia ganes. Vaig fent poc a poc i no es fa tant dur, per acabar la ruta baixo per on he començat. Cotxe, dutxa i a sopar. Les Mantra han anat molt millor que les Ultra.
 |
Les trinxeres de Les Rodanes
Foto: Fayats |
Dijous tenia previst tornar a Les Rodanes i fer un recorregut quasi circular d’uns 15km passant per llocs diferents, però no sempre es pot fer el que un vol. Per culpa d’un problema a la feina m’ha tocat quedar-me a arreglar coses fins a quarts d’onze, això vol dir començar a córrer a les onze de la nit, amb sort acabar a quarts d’una, arribar a l’hotel a la una tocades, haver d’anar a dormir a quarts de dues sense ni tan sols poder sopar res de res i llevar-se a les sis del matí per ser a la feina a les set, així que avui res de córrer. Demà serà un altre dia, encara que tenint en compte que estic de viatge de tornada i he de fer aturades pel camí hauré de deixar-ho pel cap de setmana.
Aquí ho deixo de moment i ja continuaré una altre estona.
Salut i canya!!!!
