Una mica de tot...

Bon dia de nou,

Segona setmana corrent i amb molta calor, així que majoritàriament migdies de bici i alguna tarda de córrer, per rematar-ho una mica de piscina, no massa, el cap de setmana a Palau-saverdera.

Tot i això, la setmana comença tranquil·la, amb una caminada amb la Sílvia fins a Sant Miquel, ens hem de preparar per la Cursa Solidària de Cantallops, que es farà el proper dimecres 15 d’agost. Els fons recaptats han de servir per fer front a part dels costos de rehabilitació de les zones forestals afectades per l’incendi d’unes setmanes enrere. Així que ja ho sabeu, no hi podeu faltar!!!!!

Al final faig tres sortides en bicicleta per recórrer uns 90 quilòmetres, un dia pel carriler fins a Llambilles, un altre la clàssica pujada als Àngels i per acabar un passeig per la Vall del Llémena fins a Sant Martí. Son dies de molta calor que conviden més a pedalar que no pas a córrer.

Pel que fa al córrer, tres sortidetes curtes, per començar una tarda pel carrilet, la segona una pujada a Sant Miquel el dia de més calor, cal acostumar el cos al patiment per la Cavalls del Vent i per acabar una matinal de barefoot, córrer sense calçat, per la Rubina, total uns 40 quilòmetres per continuar recuperant sensacions.

Queden 10 dies per la Carros de Foc i 7 setmanes per la Cavalls del Vent, així que tocarà aparcar la bicicleta i fer un intensiu de trail, la previsió és fer una mitjana de 100 quilòmetres i 4000D+ a la setmana les properes 5 i reduir el ritme les dues darreres per no anar massa carregar de pota.

A veure si arribo en bones condicions per acabar la Cavalls al voltant de les 15 hores, encara que ja estaré content si aconsegueixo acabar-la d’una sola peça, lo del temps sempre és un plus de motivació per no agafar-m’ho amb massa calma, que em conec.

Apa doncs, per ara això és tot, la setmana vinent molt desnivell, Gavarres, Albera, Pirineu i platja...o això espero!!!!

Salut i diversió!!!!

Material: 5 Hour Energy sabor a baia (La poció d’en Panoràmix)

Bon dia amics i amigues,

Avui toca presentar un producte per millorar el rendiment en cursa, un xarrup energètic, un “shot” en anglès, el 5 Hour Energy.

La poció màgica

D’entrada la publicitat a l’envàs és espectacular, un producte sense sucre, amb només 4 calories, que et dona energia quasi immediata i de llarga durada, sense un efecte de baixada d’aquells que no et queda més remei que posar-te a dormir...tot semblen avantatges.

Amb més detall conté vitamina B6, B12, B3 i B9. L’energia és una barreja de colina, fenilalamina , taurina, àcid màlic, glucuronaloctona i cafeïna. Si voleu més detalls podeu visitar el seu lloc web http://www.5hourenergy.es.

5 Hour Energy

L’envàs és molt petit i en prou feines pesa res, uns 10 o 12 grams, fàcil de portar en qualsevol forat de la motxilla, en el meu cas la XT Advanced Skin S-LAB 12 de Salomon.

En veure-la al lineal de la botiga d’esports de torn, vaig pensar la Cavalls del Vent, tinc clar que hi patiré més que mai, també gaudiré moltíssim del paisatge, i em vaig plantejar de provar-ho. Com que el cap de setmana anàvem amb els Intrèkkids a fer una ruta llarga pel Pirineu, vaig pensar que era el moment ideal per fer la prova.

Així doncs el dissabte al matí el vaig posar a la motxilla juntament amb la resta.

Vam tenir un dia climatològicament espectacular, tant que vam patir un excés de sol i de calor, cosa que fa minvar el rendiment, anava just de menjar, com sempre, i després de 30 km i 8 hores i mitja de ruta, només havia menjat 2 plàtans, un mini de Nutella i 5 o 6 llaminadures (4 mini pastes de fruita Aptonia i 2 Energize Sports Shots Cola de PowerBar), a part d’uns 2 litres d’aigua mal comptats.

Tenia caparrassa gràcies a que el sol portava molta estona incidint sobre el meu cap, tot i la gorra dels Matxacuca, els quàdriceps carregats de tota la setmana, sobretot de les sortides de dimecres, per falta de costum, en resum que no anava sobrat ni molt menys.

Així que vaig decidir de menjar el segon mini de Nutella, un Shot de PowerBar i la poció d’en Panoràmix.

Al començament no vaig notar res, calia esperar una mica, al cap d’uns deu minutets, el que deia la publicitat es produïa. Sempre hi ha la possibilitat que l’efecte placebo hi tingui alguna cosa a veure, però van desaparèixer tots els mals. Notava que tirava molt més, fins i tot els companys m’ho deien.

Les tres hores que quedaven per endavant em vaig notar fantàsticament bé, tot i la duresa del recorregut l’aportació extra em va permetre arribar al final. Al aturar-nos i pujar al cotxe per tornar, aquesta vegada em tocava conduir a mi i no vaig tenir cap moment de somnolència.

L’únic inconvenient és que a les cinc de la matinada del diumenge encara no m’havia adormit i que a les vull ja tornava a estar amb els ulls com taronges, tot i això fresc com una rosa.

En resum un producte altament recomanable, només faltaria saber si porta algun component que es podria considerar dopant, però com que el meu nivell continua sent normal, no crec que ho arribi a sabre mai.

Aviat alguna altre opinió.

Corrent de nou...

Bon dia a totes i tots,

Aquesta setmana cal destacar que ja he pogut tornar a córrer. El dimecres complien els 15 dies que el metge m’havia recomanat que descansés i, tot i que no m’ha visitat, he decidit provar-ho. Tot i això el dimarts vaig aprofitar per apretar una mica amb la bicicleta, després de descansar el dilluns, uns 90 km en dues sortides, per no adormir les cames.

El dimecres al migdia vaig fer una sortida curta per les Pedreres, amb molt bones sensacions, sense cap molèstia. Al vespre una ruta més llarga fins a Sant Miquel, acompanyat per en Peio, molt bones sensacions a les pujades, però amb petites punxades a la tíbia baixant. Encara no està del tot arreglat, així que decideixo no córrer fins dissabte.

Només faig una sortida més en bicicleta el dijous, per no perdre el costum però tampoc apretar massa, doncs el divendres la pluja no m’aconsella jugar-me-la amb una possible caiguda.

El dissabte sortida pel Pirineu amb els Intrèkkids Peio i Pere. 40 km per fer Vallter - Núria - Vallter.

Quedem a les 6 del matí a Girona per poder començar ben d’hora, la que esperem que sigui una ruta llarga. Tenim pensat caminar molt, a tall de prova de cares a la Carros de Foc.

Aparquem al peu del camí del refugi d’Ull de Ter, anem fins al refugi i d’aquí directes al Coll de la Marrana, no ens aturem en cap moment, encara estem frescos.

Un cop a la Marrana enfilem el GR-11 cap al Coll de Tirapits, el camí clàssics i directe cap a Núria, aquí teniu un vídeo força desafortunat de la baixada.

Pic de Freser des del Coll de tirapits

A dalt del Coll

Després de Tirapits, ens trobem el Coll de Carançà, el dia és ben clar, no hi ha núvols i el sol apreta que dona gust, però la vista dels llacs de Carançà és espectacular, com sempre.

Estanys de Carançà

Abans de començar l’Olla de Núria només ens queda deixar a l’esquerre el Pic de la Fossa del Gegant, per arriba al Coll de Noucreus.

Al pas pel Coll de Noucreus

Tot fent l’Olla passem pel Pic de Noucreus, el Coll de Noufonts, d’aquí al seu Pic, anem fins a Coll d’Eina, decidim no pujar al Pic, doncs sabem que farem un bon desnivell al acabar la ruta i no cal passar-se de rosca.

La Vall de Núria des de Noufonts

Després coronem el Puig de Núria, enfilem el Pic de Finestrelles i al arribar al seu Coll ens aturem a fer el primer mos, ja portem unes quatre hores i toca menjar com cal, fins ara hem anat tirant amb gels, però un entrepà no fa gens de mal.

Després d’uns 10 minuts mal comptats per menjar alguna cosa, seguim fins al Puigmal de Segre, després el Puigmal Petit de Segre, la Collada d’Er i finalment arribem al Puigmal.

Dalt del Puigmal

Al capdamunt hi ha força gent, és un cim molt concorregut val a dir que la pujada des de Fontalba és assequible per a tothom, fins hi tot hi veiem uns ciclistes que en pocs moments enfilaran la baixada cap a Fontalba, quins cracks.

A nosaltres tres ens toca baixar directament a Núria, les cames comencen a estar una mica carregades i costa anar ràpid a la baixada, tot i això tampoc som tant lents, aquí us deixem un vídeo, una mica millor que l’anterior.

Un cop a Núria, ens aturem una bona estona per recuperar forces i carregar aigua, en tot moment ens vam veure acompanyats pel sol i la ingesta de líquids va ser important.

D’aquí anem fins al refugi de Coma de Vaca pel camí dels Enginyers, les vistes per aquesta aquest camí son espectaculars. A l’alçada del Coll dels Homes, poc abans d’arribar al refugi, fem una petita aturada, la darrera pujada ens ha deixat força justos, toca menjar i beure una mica per poder arribar al refugi.

Vista espectacular pel Camí dels Enginyers

A Coma de Vaca carreguem d’aigua, tornem a anar al límit, i a seguir, ens queda tornar a pujar fins al Coll de la Marrana, el primer tall és força suau, però no ens encigalem que la cosa va pujant per les fonts del Freser, finalment arribem de nou al GR-11.

Ramat a les fonts del Freser

Ens toca agafar-lo en sentit contrari cap al Coll de la Marrana, és la darrera pujada que ens queda. Un cop al Coll de dret cap al cotxe.

Quasi 11 hores i mitja, més caminant que corrent, preparats pel Carros de Foc, queden 3 setmanes.

El dia era magnífic, paisatges preciosos, bona companyia, una gran jornada.

Això és tot, la setmana vinent més canya!!!!

Salut i endavant!!!!