Juliol: Repensant entrenaments

Bon dia,

Quan tot sembla que va bé, segur que es torça. Acabava el mes de juny amb bones sensacions, tot i l’abandonament a la Ultra 4K, el camí a Matxicots anava prenen forma. Però aquest 2016 em toca adaptar-me als canvis i les lesions.

Per un costat un canvi horari a la feina, passo a fer jornada seguida en comptes de partida, cosa que em dona un parell de tardes llargues per a fer sortides. L’altre una lesió inesperada a la cuixa esquerra, el meu metge de referència m’ha dit que el semitendinós o alguna cosa així, total que he hagut de canviar.

Per tal de combatre la calor i evitar forçar la zona afectada, m’he passat a la bicicleta, fent sortides de dues o tres hores al voltant de Pont Major, acostant-me a Corçà, Sant Esteve de LLémena, Cassà, Vilobí d’Onyar, etc. Això em permet de mantenir el to físic, el cardio, i recuperar el muscular.

Tot i això no me n’he pogut estar de fer un parell de sortides de dimecres amb el Club. Sempre acabant amb la zona tocada, però més per falta d’acció que per la lesió pròpiament dita, segons el metge.

Total que entro en mode supervivència per mirar d’arribar en condicions a Rialp, a l’agost tocarà provar de córrer de menys a mes al setembre fer alguna incursió pirinenca per certificar que la pota està en condicions.

Ja us aniré explicant.

Salut i muntanya!!

Juny: Avançant poc a poc

Bon dia,

El mes de juny ha estat molt productiu, cercant sortides amb força desnivell per afinar la pota per la Ultra 4K, tot i això no vaig poder arribar en condicions d’acabar-la i em vaig haver de conformar amb fer la meitat del recorregut, hi tornaré.

Però l’objectiu no era aquest si no continuar avançant amb pas ferm per la cursa que arribarà al setembre, la Rialp Matxicots i els seus fantàstics 82Qm amb 6.100D+. Ja hi ha ganes de tornar-hi i acabar de descobrir el que em va quedar al tinter aviat farà un any.

D’aquest més cal destacar les sortides per Verdera intentant lligar un recorregut exigent, amb un valor afegit i un homenatge a un altre recorregut ja existent, el trèvol de Núria. Es tractarà de fer 5 pujades al Castell de Sant Salvador de Verdera trenant una forma de trèvol a la muntanya, l’he deixat força embastat i compto que ben aviat l’enllestiré, la distància coincidirà aproximadament amb la de la marató i el desnivell serà superior als 2.500 positius, vaja una delícia. Ara, crec que caldrà esperar a la tardor perquè la calor d’estiu farà complicat fer aquest recorregut en autosuficiència.

Les altres sortides destacades han estat amb el Club Trail Running Girona, per un costat una a Vallter on vàrem pujar al gra de Fajol i a Bastiments des de l’estació d’esquí. Un recorregut que tenia ganes de tastar després de quedar-me amb les ganes a Emmona. Per l’altre una sortideta de presentació de la ruta directa al Puigdefrou, en horari més adient que l’habitual.

La resta per les muntanyes de Farners i les Gavarres, acumulant quasi 230 Qm amb és d’11.000 metres de desnivell positiu en unes 29 hores d’exercici.

Apa, ben aviat el resum de juliol

Salut i muntanya!

Material: Altra Olympus 2.0

Bon dia,

Després de més de 200 quilòmetres i 10.000 metres de desnivell positiu, ja va sent hora de fer una primera valoració de les Altra Olympus 2.0.

Els llocs per on les he portat son diversos, zones planeres i seques, muntanyes rocalloses, zones enfangades, valls humides, desnivells impossibles, etc...

Com totes les Altra destaquen pel seu "Zero Drop" i el “Footshape Toe Box”, si no sabeu de què us parlo aquí hi faig una introducció, però amb una diferència, el model Olympus incorpora el màxim d'esmorteïment, i això es nota i molt.

Bé, ja hi arribarem, intentaré fer una descripció de baix a dalt, començant per una sola Vibram que ens ofereix una molt bona tracció tant en pujada com en baixada, una tracció que no ve tant per la forma i profunditat dels tacs, doncs en aquest cas el responsable és la superfície de petjada, allò de a més superfície més fricció i alhora adherència. Només tenen un petit inconvenient i és que si fem algun gir o frenada brusca, derrapen més que la majoria, i en molts casos del desitjat, només cal acostumar-s'hi per no fotre's de lloros.

Si seguim amunt ens trobem amb la mitja sola, entre sola, plantilla, etc, que, juntament amb la sola, li proporcionen una alçada total de 36 mil·límetres sobre el terra. És una alçada considerable que ens proporciona una esmorteïment espectacular, però una sensació de flotar i no notar el terreny. Això te beneficis i inconvenients, per un costat la protecció de la planta del peu és inigualable, això ens permet fer llargues tirades sense molèsties, però a més a més la reducció de la fatiga muscular és notòria, en reduir-se l'estrès pels impactes amb el terreny, tant habitual en les baixades infinites que ens trobem a muntanya, l'inconvenient, perdem el tacte i allò místic de notar la muntanya als peus, però què voleu que us digui prefereixo conservar el xassís per molts anys.

Més amunt hi ha l'upper, que en aquest model està dissenyat en dues peces, un exterior típic mallat que ofereix una bona ventilació i un interior més resistent que evita l'entrada de tot tipus d'elements. A la part davantera incorpora una mica de protecció, més per evitar que s'esquinci la malla exterior amb les pedres que per protegir el peu, i a la del darrera un velcro per ficar les polaines. Comentaris, el mallat exterior és poc resistent, ja el tinc foradat i això que vaig amb cura, ara res a veure amb la feblesa extrema de les Xodus 5.0. Si es mullen queden seques en un tres i no res. L'interior proporciona una bona dosis de protecció contra elements punxants que s'escolen pels forats de la part exterior. La llengueta és acotxada cosa que evita fregament i ve fixada al conjunt superior per evitar de moure's.

Pel que fa als cordons, son planers i extremadament llargs, jo els duc tal i com venien de fàbrica, en creu, no incorporen cap butxaca on guardar-los pel que en terrenys molt emboscats se'ns enreden amb facilitat. Per evitar que es descordin cal fer un doble nus, que tot i això no assegura res. Ara, per molt que intenti estrènyer al màxim, mai aconsegueixen tenir el peu ben "lligat" a la vamba, cosa que provoca una estabilitat tirant a baixa, el peu balla més del normal dins la vamba.

Després de la descripció toca la valoració pròpiament dita.

Durabilitat, què voleu que us digui, a part d'un parell de desperfectes exteriors al mallat extern de l'upper, la sola continua en perfecte estat i sense perdre cap element. Fan pinta que arribar als 1.000 serà un joc de nens.

Estabilitat, és segurament el seu punt feble, trobar el número just que ens permeti notar el peu perfectament en sintonia amb la vamba. Però amb els quilòmetres aprens a minimitzar aquest efecte i valores la resta de beneficis.

Esmorteïment, el seu punt més fort. A la que comencis a córrer, i caminar pujant, no hi haurà excusa per aturar-te per mal de peus. Petjada suau en qualsevol terrenys, ni un sol impacte tot i trepitjar sense miraments, una delícia als peus.

Protecció, un punt molt important a favor. La gran superfície de petjada evita els típics impactes laterals a l'hora de saltar entre pedres, el "Footshape Toe Box” ens protegeix els dits de les, fins ara, inevitables ungles negres, i el seu esmorteïment evita bona part de la fatiga muscular.

Dit això només resta dir que aquesta me l'enduria a qualsevol sarau, sobretot si és dels llargs, per la cura general que ens ofereix, i que la seva resposta en tots els entorns és d'allò mes correcte. Si tot va bé, m'acompanyaran al següent sarau, la Rialp Matxicots, que espero em serveixi per tancar l'any amb bones sensacions, doncs les necessito.

Salut i muntanya!!!