dissabte, 8 de novembre del 2014

Material: Salomon Soft Flask

Bon dia,

Avui miraré de fer-vos cint cèntims sobre les Soft Flask de Salomon, concretament del model de 500ml.

Els darrers anys, l’evolució en els sistemes d’hidratació, ja siguin per portar a l’esquena, a la cintura o a les mans, ha estat molt gran. Un dels punts més importants és intentar reduir el pes, una veritable obsessió, és per això que les ampolles toves han esdevingut un element altament utilitzat.

Hi ha dos grans fabricants que s’hi dediquen, Platypus i Hidrapack, i una diferencia bàsica, un realitza el segellat amb bores dures i l’altre totalment toves. Al meu entendre per als que voltem per la muntanya és més adient el segon sistema, i és l’escollit per a la fabricació de les Soft Flask de Salomon.

Mostres d'Hydrapack i Platypus.
L’he estat provant de les tres maneres possibles, per un costat a la ma, en sortides curtes on només duc les claus i l’aigua, també en d’altres d’una mica més de distància on ja carrego alguna cosa de menjar i el telèfon, aquí usant la ronyonera, i per acabar a la motxilla, durant la Trepitja Garrotxa.

El sistema manual és força còmode, al tractar-se d’un material totalment deformable, en tancar la mà, automàticament s’adapta i no ens hem de preocupar massa, això si, el bidó mai pot estar del tot omplert. Hi ha dos inconvenients, un és que el líquid que es porta tendeix a escalfar-se molt ràpidament i l’altre que la tetina per on beurem no para de donar cops. Existeixen ginys per portar-lo a la ma sense haver-lo d’aguantar, una mena de guant on hi col·loquem el SoftFlask, tot i que no els he provat em fa l’efecte que han de minimitzar aquests dos problemes, sobretot el segon.
Les SoftFlask de Salomon
Les proves amb ronyonera, les he fet amb la S-LAB ADVANCED SKIN 3 BELT SET de Salomon, un model que ve de fàbrica amb un bidó petit d’uns 250ml que no tinc, així doncs ja està pensat per anar amb ells. Algunes vegades amb un únic bidó en distàncies curtes i d’altres amb els dos en més llarga distància. La comoditat de l’Skin 3 Belt, ens permet dur un bidó, més claus, barreta, telèfon, etc..., sense problemes, però a la que n’hi posem dos, un al davant i un altre al darrere, l’excés de pes fa ballar tot el conjunt, tot i això és més còmode que els clàssics bidons durs. El nou disseny de les tetines fa que no vessin, en models inicials era un veritable problema. Pel que fa a l’escalfament de líquids, continua però en minimitzar el contacte és menys ràpid. Una bona alternativa a un únic bidó a la mà.

Per acabar a la motxilla, en aquest cas la XT Advanced Skin 5 Slab Set de Salomon, concretament del 2012. Incorpora un parell de butxaques davanteres pensades per dur-hi els bidons, però no d’aquest tipus, és per això que si duem els bidons fins dalt les tetines no paren de moure’s d'un costat a l’altre i molesten, així que s’ha de portar amb 350 o 400ml com a màxim. Un cop així la comoditat és total, i l’estalvi de pes considerable. Pel que fa a l’escalfament un xic menys que anant amb la ronyonera.

Com a inconvenient general hi posaré omplir-los en cursa. Per una banda costa una mica desenroscar la tetina, està molt bé perquè no s’afluixin i perdin aigua però quan vas fos i fas l’acció, tens la sensació d’arrancar-lo, per una altre que l’obertura és minúscula i a l’hora d’omplir-los es pot perdre una gran quantitat de líquid, i si l’aigua va amb garrafes ni t’explico.

Pel que fa a la durabilitat, porto dos mesos fent-los servir i no tinc cap queixa, han resistit perfectament en una trentena de sortides.

Finalment dir que la meva opció predilecta és dur-ne un de sol la ronyonera, encara que sigui en distàncies curtes o cursa, la comoditat és absoluta.

Apa doncs, us els recomano.


Salut i hidratació!!!!!!!!

divendres, 7 de novembre del 2014

Preparant la Ratafia…

Bona tarda,

Aquesta setmana ha estat força productiva, tot i que hauria d’haver fet bondat de cares al cap de setmana, no he pogut estar-me’n d’anar a fer unes quantes voltes, tot i això la setmana va començar amb un dia de descans. Amb la Sílvia havíem de sortir el dilluns al migdia, però ho varem canviar per un dinaret de celebració, era santa Sílvia i ja està bé estar per altres coses.

Dimarts al migdia anava molt tard, coses del trànsit per creuar la ciutat, així que em vaig haver de buscar un circuit curt i ràpid, però amb una mica de terra no fos cas que la meva al·lèrgia a l’asfalt em provoqués algun mal. Vaig fer un “puja i baixa” al Salt del Timbarro, comprovant que és una distància ideal per a les sortides dels dilluns amb la Sílvia.

Dimecres canvi total, al migdia vaig deixar el cotxe a plaça Catalunya i em vaig acostar fins als Jardins de la Muralla, per resseguir el circuit de la Cursa de Muntanya del Barri de les Pedreres, faré un petit incís sobre la cursa, enguany arriba a la quarta edició i m’he incorporat al grup de gent que hi col·labora, com que el dia de la cursa em toca treballar i no puc arreglar-m’ho per canviar el dia, m’encarrego de tasques prèvies. El circuit és bonic, curt, ràpid i proper. Les inscripcions ja s’han obert, si voleu saber-ne més, fou un cop d’ull al seu lloc web :
http:// cursapedreres.wix.com/4cursabarripedreres
La sortida és dels Jardins de la Muralla, es segueix amunt fins a Torre Gironella i a continuació resseguim el camí del Calvari. Un cop a tocar de l’església, cap a Sant Daniel per una baixadeta de les maques. Ja a Sant Daniel, font d’en Fita, Can Sirvent, viaducte de la variant, font dels Lleons i camí de les Dones amunt. A mig camí corriol per anar a buscar la zona margarita en avall, pont de la variant, trialera de Vilaroja, Polvorí, Pirulí i avall cap al Calvari. Desviament a l’esquerra per pujar al parc de dalt de Caputxins, torre Alfons XII, Ferradura, per tancar la sorpresa, pas per la Muralla i a tornar als Jardins. Vaig aprofitar per fer quatre fotos promocionals. Una bona sortida de migdia.
Instantània del recorregut
Dijous nocturna amb els Intrèkkids, érem l’Oriol, en Pere, en Peio i jo. Per escalfar de Pont Major a Galligants, on ens varem trobar tots quatre, un cop aquí varem resseguir part del recorregut del dimecres, enganxant-lo després de la baixada del calvari i estalviant-nos el pas per la Muralla. Només de començar ens varem creuar amb part del Nabes Team al Cul del Món i una estoneta més tard ens passava “per sobre” a la zona de les trialeres. Per tancar esprint de Galligants a Pont Major. Bona sortida, ja era hora que tornessin les nocturnes amb els Intrèkkids!!!!

Per tancar la setmana el divendres tenia dubtes de què fer, descansar o fer una volta. Els dubtes es van dissipar ràpidament, la cabra tira a la muntanya i un circuit ràpid per Campdorà no pot fer mal de cap de les maneres. Pujada per la DECSA, planejada fins a Torre Bonica, mitja volta i avall per allà mateix. La pota una mica justeta a la pujada, però res que no s’arregli descansant el dissabte per encarar de la millor manera la cursa de la Ratafia


Salut, nous verdes, aniset i herbes!!!

dilluns, 3 de novembre del 2014

Una Cursa de Muntanya de Girona diferent...

Bon dia,


Amb el segon cap de setmana de les Fires de Girona, arriba, de la mà de Klassmark, una cita marcada amb vermell al calendari, la Cursa de Muntanya de Girona. Tres recorreguts, l'Express de 18 km, el Trail de 26 i la TransGavarres amb 60, totes resseguint camins i corriols del pati de jocs del costat de casa, les Gavarres.

Després de participar a les tres primeres edicions, aquest any havia decidit passar-me a l'altre banda i oferir-me per col·laborar amb la organització, per allò de viure la cursa des de dins i entendre algunes coses que quan estàs corrent no t'expliques, però al final no va poder ser, així que vaig decidir fer el seguiment parcial dels companys Intrèkkids que hi participaven, en Josep, l'Oriol, en Peio i en Tapi.

Això volia dir matinar un diumenge que en teoria no calia, però el despertador biològic del bitxo no sona més tard de les set, i poca estona després ja estàvem darrera seu. Allà un quart de nou sortia de casa amb l'imprescindible, un bidó i el telèfon per fer quatre fotos.

Per començar una mica d'escalfament fins a la plaça Sant Domènec, a dos quarts tocats arribava per veure quin ambient s'hi respirava i saludar als coneguts, i sobretot donar ànims als companys. A les nou en punt un coet indicava que la cosa es posava en marxa i uns quatre cents corredors i corredores enfilaven plaça avall per enfrontar-se a un recorregut molt exigent.



Un cop varen passar tots pel meu davant vaig retallar per anar-los a trobar de nou als peus de la Torre Gironella, amb la gent no tant compactada, vaig poder veure passar tranquil·lament els companys Intrèkkids pel meu davant i unir-me al grup per acompanyar-los durant un parell de quilòmetres tot fent petar la xerrada, fins a desviar-me just passat un dels ponts de l'N-II per enganxar-los a la baixada de les escales de l'Onofre.



Un cop va passar el darrer dels Intrèkkids, vaig desviar-me del recorregut per anar-los a trobar de nou a Can Lliure, així doncs, vaig desfer camí per la riera de l'Onofre fins a la Font del Ferro i amunt pel camí de Sant Miquel, a temps de veure-hi passar en David Coma, que va acabar sisè. Vaig estar uns instants esperant el pas dels companys, saludant a algun que altre conegut d'altres saraus.



Arribats tots a Can Lliure, vaig fer un xic d'acompanyament amunt cap a Sant Miquel, entre apretades, esprints i retallada per poder-los fotografiar en diferents punts del tram.



Un cop a Sant Miquel, em vaig acomiadar, amb ànims i un ens veiem a l'arribada. Vaig acabar de pujar fins al Castell per baixar cap a la pista de Celrà, anant a buscar la font Martina, per veure amb llum de dia com està quedant amb les millores, seguint pel corriol de la línia, creuant la variant i avall per la Decsa fins a casa.

En arribar a casa el bitxo estava fent un bon son, així que a la dutxa sense fer massa soroll, una cervesa per hidratar-me una mica, carregar tots els trastos al cotxe i cap a l'arribada, després de passar-nos una bona estona per trobar aparcament.



Varem arribar a temps de veure tots els Intrèkkids arribant a la plaça Sant Domènec. Felicitatts a tots per haver-ho aconseguit!

Pel que fa als primers llocs masculins, domini gironí a les tres curses, com havia pronosticat en Tapi, Rabionet a l'Express, Pinsach a la Trail i Bes a la Trans, en fèmines Andrews va dominar a la curta, Castelló a la mitja i Prat a la llarga.

Felicitar a tots els i les participants.

Aquí us deixo l'enllaç amb totes les fotos que vaig fer, en varen sortir més de 500!! No son massa bones, amb el telèfon es fa el que es pot, però segur que algú en podrà aprofitar alguna.

https://plus.google.com/photos/114043811714063798739/albums/6077363321422494529

Pel que fa a la organització, com que no hi vaig participar no puc parlar-ne ni bé ni malament en l'aspecte de cursa, ara coneixent la gent que estava al darrera sempre acostumen a tenir cura de tots els detalls i treballen per fer content a tothom, encara que ja sabem que això mai és possible, tot i això vaig poder veure algunes coses.

Els moments previs a la sortida hi va haver el clàssic col·lapse per recollir dorsal i guardar la roba, és complicat dimensionar aquestes coses, però quan hi ha força gent de poblacions llunyanes acostuma a passar. Part de responsabilitat recau en els corredors, però és important tenir-ho en compte.

Sobre la sortida, uns canvis molt encertats, vaig poder fer els 3 o 4 quilòmetres i a l'Onofre em va semblar que els col·lapses devien ser menys considerables que en d'altres ocasions.

Destacar com a encert el canvi en l'arribada de cares a la vistositat de la cursa, però devia ser una bona putada fer la pujadeta final, ara de cares al 2015 apretar el consistori per evitar el pas de vehicles, una simple tanca no fa massa feina.

Una altre cosa a millorar és l'aparcament/mobilitat. Es mou molta gent, entre corredors, organització i acompanyants, més de 2.000 persones i si a aquest volum de gent hi sumem la que de per si va a Fires i busca aparcament, la cosa és pràcticament impossible. Podria plantejar-se un sistema d'autobusos llançadora que de ben segur l'ajuntament veuria amb bons ulls, i hi podria destinar recursos.

La setmana vinent arriba la Ratafia, serà la meva tercera participació de tres possibles, o això espero que la setmana és molt llarga i pot passar de tot.

Uns apunts curts d'aquest mes de novembre:

En menys de 15 dies arriben els cims de Girona, http://www.esportsnabes.com/ca/agenda/cims-de-girona/, si us interessa participar-hi no us adormiu, les inscripcions estan obertes i si tot va com fins ara aviat es tancaran.

A final de mes torna la cursa de Muntanya del Barri de les Pedreres de Girona, això serà el dissabte 29 aviat en tindreu més noticies.

I també el 29 hi haurà la MPM, enguany més pirata que mai i en autosuficiència absoluta.

Salut i per molts anys de CMG!!!!