dissabte, 8 de febrer del 2014

Amb la màquina a punt...

Bon dia,

Al final la setmana ha estat prou productiva.

Per començar he decidit fer un canvi en el calendari de preparació per la CCC, tenia previst fer un parell de curses molt llargues, de més de 80 quilòmetres, però tenint en compte com porto els entrenaments, totalment anàrquics, vaig pensar que seria molt millor fer-ne un parell de més curtetes per no esprémer massa la màquina, 55 i 60 quilòmetres. Les que salten Travessa Núria Queralt Berga i Cadí Ultra Trail, les que entren Ulldeter Ultra Trail i UT Catllaràs. Ho trobareu tot aquí: http://carlescorredordemuntanya.blogspot.com/p/properament.html.

La segona és que vaig decidir acabar amb el consum de cafeïna, amb això no vull dir que de tant en tant no pugui caure un cafè o una cola. Després dels dos primers dies amb una mica de caparrassa, el cervell va començar a funcionar, si és que el que fa el més es pot considerar com a funcionament, sense cap mena de tensió.

La tercera és la decisió del canvi en la dieta, lo de fer 5 àpats en comptes de 2 que us vaig comentar en aquesta entrada, de moment ho estic portant prou bé, bàsicament encara recordo el segon i quart àpat, la fruita entre hores. Aprofito per fer un aclariment, amb aquesta nova dieta no eliminaré de ap de les maneres les cerveses, especialment Voll Damm, que em foto molt dies després de córrer, com dirien els Brams “No em tregui la cervesa que faré alguna bestiesa”.

Per acabar el divendres vaig anar a fer la prova d’esforç, no és que tingui cap simptomatologia que ho requereixi, però tenint en compte la canya que li foto al cos, no està de menys fer-li un test de tant en tant, bé en el meu cas feia dos anys que no en feia, però tinc clar que l’aniré fent any rere any, sobretot per la tranquil·litat de la Sílvia.

Vaig fer l’anomenat test de Bruce, es tracta de caminar/córrer per una cinta incrementant desnivell i velocitat progressivament, cada 3 minuts. Vaig arribar a la setena etapa, després de 53 segons la metgessa em va aturar la màquina, jo no li ho vaig demanar però es veu que havia arribat a la Freqüència cardíaca (FC) màxima prevista de 184 bpm i no era qüestió de forçar més del compte, encara que en aquest punt és quan començava a agradar-me la cosa. En aquesta taula hi podeu veure els valors més destacats de cadascuna de les etapes:

Etapa
Durada (mm:ss)
ECG Basal
01:11
1
03:00
2
03:00
3
03:00
4
03:00
5
03:00
6
03:00
7
00:54
Recupera
00:30
Recupera
06:14
Velocitat (km/h)
1.3
2.7
4.0
5.5
6.8
8.0
8.9
9.5
2.3
0
Pendent (%)
0
10
12
14
16
18
20
22
0
0
FC (batecs/minut)
64
86
98
108
127
162
176
179
173
99

El resultat final és que estic en bona forma i que si continuo cuidant la maquinària com fins ara, no he de tenir cap problema cardíac.

I ara anem al que ha donat de si la setmana, el dilluns descans, després de la sortida de diumenge era el mínim que podia fer. El dimarts tornava a tocar nocturna, ens varem trobar amb en Josep al Cul del Món amb la ruta clara, pujar pel camí de les Dones, seguir fins a l’Olivet, d’aquí cap a Puig Estela, agafar el desviament cap a Can Lliure i tornar al Cul del Món, però per molt clara que es tingui planificada una ruta quan estàs a gust corrent les coses canvien i varem decidir saltar-nos el corriol cap a Can Lliure i seguir gas a fons fins a l’encreuament de Sant Miquel, un cop aquí avall que fa baixada. Vam anar a un ritme molt bo tota l’estona, una nocturna amb molt de gas. 12,2km 460D+ 1:02:40. +info

Pel següent entrenament he d’esperar fins divendres, el clàssic partit de futbito dels dijous al vespre no compta, encara que córrer ho fem i força. Com que dissabte em toca treballar, a les set del vespre en plegant em canvio i gas cap a Girona. Com que el temps no està massa fi, decideixo prendre la ruta més directe, Sant Dalmai, vorejar el volcà de la Crosa per la dreta, pedra Dalmaua, Aiguaviva i Vilablareix. Un cop a l’entrada de Girona i veient que el temps aguantava allargo la ruta baixant per la frontissa del Güell, Devesa i a casa. 15km 85D+ 1:06:51. +info

I per tancar la setmana, dissabte cap a treballar, em llevo a quarts de sis del matí, m’arreglo i surto cap a treballar. No us penseu que m’he tornat boig, quan un n’és no s’hi pot tornar, simplement volia fer un test de cares a Xerta, on després dels 21km de divendres de les nou del vespre en endavant m’esperen 70 el dissabte, començant a les sis del matí, i 27 més el diumenge al matí. Total que enfilo cap a Vilablareix, Aiguaviva, pel bosc del camí de Cal Curt, volta al volcà de la Crosa pel costat contrari de l’anada, pujada a Sant Llop, Salitja, Vilobí d’Onyar, pel camí he d’aturar-me per amanyagar els gosses d’una casa que venien a saludar-me, una volta al camí perifèric de Vilobí i Sant Dalmai. 25,9km 305D+ 2:19:13. +info

La setmana més, per començar la nocturna de dimarts, ja ho sabeu a dos quarts de vuit del vespre trobaràs als Intrèkkids al Cul del Món.

Salut i canya!!!!!!!!!

dijous, 6 de febrer del 2014

5 àpats al dia…

Bon dia,

Després de molt d’intents, avui torno a intentar modificar els meus hàbits alimentaris, passar a fer 5 àpats al dia. Com sempre que faig aquestes coses, no m’ho he pensat massa que els pensaments passen fugaçment i cal atrapar-los, en un parell de dies me n’he fet a la idea, he investigat lo just i he trobat un pla que em pot funcionar sense massa esforç.

Fins ara he viscut només fent el dinar i el sopar, i algun cap de setmana fins i tot esmorzar, encara que aquest fos un cafè i prou, així que en principi no ho tinc massa fàcil, però cal intentar-ho de nou, a veure si aquesta és la bona i començo a menjar d’una manera més correcte.

La distribució és senzilla:

El primer l’esmorzar amb un làctic com ara un iogurt o una mica de formatge fresc i galetes o torrades ja faig el fet, sempre com a màxim una hora després de llevar-se, així que de dilluns a divendres a les set esmorzar. Avui ha caigut un iogurt i un parell de galetes de xocolata.

El segon picar una peça de fruita entre l’esmorzar i el dinar, pot ser una poma, un plàtan, una taronja, una pera, un préssec, etc. Això vol dir picar entre deu i onze del matí. Avui ha caigut una poma.

El tercer el dinar, aquí un plat d’arròs o pasta , acompanyat amb peix o carn blanca i una peça de fruita de postres, cap a les dues els dies que no entreno i a quarts de quatre els que no. Avui crec que tocarà verdura, peix i una poma.

El quart és un pica com el segon, ara puc menjaré fruita o iogurt, serà entre cinc i sis de la tarda, sempre depenent de com ha anar al migdia. Avui tocarà un plàtan o un iogurt, ja veurem.

I el cinquè, el sopar, una cosa suau una mica de sopa, verdura o pa amb embotit, serà entre les nou i les deu del vespre. Avui potser una mica d’embotit, que tinc futbol sala.

No sembla tant difícil, però ja veurem com ho porto, això si, els caps de setmana em permetré el luxe de saltar-me una mica tot això, com aquest diumenge que caurà una calçotada en molt bona companyia.

Salut i bon menjar!!

dilluns, 3 de febrer del 2014

Passejada de Festa Major...

Bon dia,

Aquest cap de setmana hi havia la festa Major de Palau-saverdera, això implicava el clàssic dinar de festa major, així que m'era del tot impossible poder participar al Trail Rocacorba per tema horari. I això que diferents persones m'havien temptat parlant-me del recorregut, el nivell dels corredors, l'ambient que s'hi respiraria, etc...

L'alternativa era fer una sortida llarga pel Cap de Creus, llevant-me d'hora per no fer tard a dinar. Però ja se sap que el voler no és el poder i en comptes d'anar a resseguir, a l'inrevés, el final del Trail Cap de Creus, me'n vaig anar a fer una volta per Verdera.

Vaig sortir en direcció Mas Fumats, als 200 metres d'arrancar el telèfon va sortir disparat de la butxaca del darrera, comencem bé, ja l'endreçaré més endavant. En arribar a Mas Fumats, vaig reorganitzar les coses i me'n vaig adonar que havia perdut el paravents pel camí, mitja volta i a veure si hi ha sort. Vaig desfer els prop de tres quilòmetres i per sort el vaig trobar, perdre material emprenya, havia caigut a escassos 50 metres del punt inicial de la ruta.

En arribar a aquest punt vaig pensar i ara què, cap a casa? No, aquesta no era la opció, així que vaig enfilar cap a Sant Onofre. Mentre tirava amunt vaig recordar el camí recuperat que porta fins a la cova de Veta Negra. Vaig decidir agafar-lo, és aproximadament un quilòmetre a un desnivell mitja del 25%, força pedregós i no massa adaptat per córrer-hi, falta que es trepitgi força. Un cop a dalt, però sobretot pel camí de baixada, la vista és preciosa.

Sant Onofre, massís de Canigó i el Fitor.
Un cop baixat i arribat de nou al camí de Sant Onofre, segueixo amunt fins a l'ermita. D'aquí a Mas Ventós, avall per la Creu Blanca fins a Pau i segueixo fins a Palau. Un cop a la zona esportiva,  i per tal d'arribar als 20 quilòmetres, continuo la ruta resseguint un altre camí el de la sureda de la Roja, que m'acaba duent fins a la Gorga de la Timba. 

Una bona ruta, 20km 810D+, per tancar la setmana i agafar gana, però sobretot set. La vinent més.

Salut gas i amunt!!!