dimarts, 22 de gener del 2013

Setmana de neu: La #Romeufontaine...


Bon dia a tothom,

Setmana marcada per dos fets, per començar tres merescuts, o això penso jo, dies de festa i una cursa molt important al meu calendari, la Romeufontaine.

Els tres dies de festa els aprofito al màxim, doncs em trasllado a l’Alt Empordà i faig rutes pels voltants.

El dilluns amb dues sortides, la primera a la neu, a primera hora agafo el cotxe i me’n vaig a Vallter per fer un tram del GR11 entre Setcases i el Coll de la Marrana, sense arribar-hi per problemes de temps. Volia sortir de Vallter, però es posa a nevar i al anar sense cadenes corro el perill de quedar-me allà dalt.

El primer tram el faig vorejant el riu amb prou neu com per no veure gairebé on trepitjo, per després agafar la pista del GR, amb poca neu i algun tram glaçat, el que em provoca algun ensurt, però cap caiguda. Un cop al primer aparcament de Vallter, agafo la pista de l’esquerre i amunt, hi ha més o menys la mateixa neu que al tram anterior, però en algunes zones la pista està pelada, ja l’alçada del refugi que el tou és important.


Pujant per la neu

M’aturo al refugi per menjar una mica i segueixo fins als peus del Coll, em conec el camí doncs l’he fet un munt de cops, però amb tanta neu és impossible de seguir amb exactitud, a més a més, per evitar el gel, les Speedcross van molt bé però no tenen claus per evitar les patinades, em desvio per talls amb més neu, on aquesta m’arriba fins més amunt del genoll, uns 60 cms més o menys i sobretot als darrers 500 metres la visibilitat és molt reduïda degut al fort vent que arrossega els flocs de neu.

La baixada és molt ràpida i divertida, tot el que he pujat en quasi 2 hores, ho baixo en menys de 45 minuts. Molt bona experiència de cares al cap de setmana. Al final surten 11 kms amb poc més de 900 D+.


De baixada

Com que al matí no he pogut córrer massa, al vespre vaig a fer un tastet del tram final del camí de Sant Jaume, aquesta vegada el tram de Palau-saverdera fins a Sant Esteve de Pedret, i tornada per una ruta més directe, 15 km amb 100 D+, per estirar les cames a bon ritme.

El dimarts el reservo per una sortida a peu pels volts de Palau-saverdera, aquesta vegada amb el meu pare. Com que el dia s’aixeca una mica plujós, agafem el cotxe i el deixem a Mas Ventós, d’aquí enfilem cap a Santa Elena pel tram que coincideix amb el camí de Sant Jaume, un cop a Santa Elena ens acostem fins a Sant Pere de Rodes i amunt cap al Castell de Sant Salvador de Verdera. La tornada cap a Mas Ventós, la fem parcialment pel camí de Coll de Mosquit, agafant el desviament que hi ha a Santa Elena. Per arrodonir la sortida baixem per la pista fins a Sant Onofre i tornem a buscar el cotxe. En total 9 km amb 400 D+. Per recuperar forces anem a dinar al centre cívic de Palau-saverdera.

Dimecres faig dues rutes al matí. La primera comença amb la pujada contundent a Sant Onofre, seguidament un tram de pista per agafar aire fins a Mas Ventós, d’aquí directament al Castell de Sant Salvador pel coll de Mosquit, un cop al Castell uns 2 quilòmetres de carena, alenteix força el ritme, però les vistes a banda i banda son senzillament espectaculars, al final de la carena, just a l’encreuament, baixada cap a La Selva de Mar, primer una bona pista per córrer per passar a un corriol també corrible, no entro al poble i vaig directament a l’ermita de Sant Sebastià. D’aquí pujada fins a San Pere de Rodes pel Serrat de la Guerra, recuperant fins a Santa Elena, d’aquí altre vegada a Mas Ventós i tornada a Palau pel camí de Mas Ventós. Em surten una mica més de 18,5 km amb una mica més de 1200 D+.

La segona ruta, és idèntica a la primera però en arribar al castell baixo cap a Sant Pere de Rodes, un cop a Sant Pere, el recorregut és el mateix. Surten quasi 11 quilòmetres amb un desnivell de més de 600 metres positius.

D’aquí en endavant només faig un parell de visites a la piscina per mirar de posar les cames a to per diumenge, i crec que em va prou bé.

Com que la sortida de la Romeufontaine és a dos quarts de vuit del matí, amb la Sílvia decidim de dormir-hi, tot i fer la reserva amb temps, ens costa molt trobar lloc, als més de mil corredors i corredores, cal sumar-hi els esquiadors i passejadors amb raquetes que sol haver-hi a la temprada d’esquí per Font-Romeu. Recollim dorsal, ens acostem a l’hotel a deixar les maletes, fem una cerveseta per agafar temperatura i a sopar. Repetim restaurant, uns entrants, una pizza i una ampolla de vi negre per regar-ho tot. Petita passejada per pair una mica i deixar el cotxe lluny de la zona de pagament i a dormir a quarts d’una, bé en el meu cas m’encanto amb una pel·lícula de la tele i acabo posant-me a dormir a la una tocades, els nervis i el cafè no hi ajuden massa.

Una bona nevada a la Cerdanya
Foto Sílvia
Més neu a la Cerdanya
Foto Sílvia
A les 6:30 sona el despertador, em llevo, m’arreglo i cap a la sortida, els inscrits i confirmats a la cursa de 40k érem més de 328, però al final a la sortida som 277. Al final per culpa de la neu el recorregut es retalla i oficialment es transforma en una cursa de 35,7 km.
Recorregut de la cursa
El perfil
La sortida es fa amb puntualitat i com no podria ser d’una altra manera comença pujant, la única manera d’anar cap als cims. Pràcticament la totalitat dels primers 12 quilòmetres son en pujada, me l’agafo amb molta calma la cursa és llarga i a la segona part de la cursa ja podré fotre-hi gas, parcialment passen pel recorregut de la Kilian’s Classik que vaig fer el juny passat, però aquesta vegada el paisatge és realment espectacular amb la neu com element principal. La pendent no és massa pronunciada, així que es pot córrer a ritme suau sense massa problemes. El més destacat és que al voltant del km 6 em torço el turmell, bé el que realment faig és ressentir-me de la torçada que em vaig fer ja fa temps, 20 metres cagant-me en tot i a seguir.

El següent tram, d’uns 12 km més, és bàsicament de baixada, amb alguna pujadeta per deixar-nos sense esma. El començament del tram és una baixada brutal per una pista d’esquí, hi ha gent que de tanta pendent acaba baixant de culs, és la manera més ràpida i, probablement, la més segura de fer-ho, doncs costa molt aturar-se, sort que al final la cosa comença a pujar una miqueta.

Després d’això toca un altre tram d’uns 5 km de pujada, en la primera part del tram travessem un rierol unes quantes vegades, com no podria ser d’una altre manera poso el peu a l’aigua ara si, ara també. Per tancar el tram, ens toca pujar la baixada que hem fet abans, brutal, una rampa de poc més d’un quilòmetre amb un desnivell mitjà de més del 20%, tardo més de 25 minuts en fer-lo, passets curts i bona lletra, amb fort vent i les mans que ja comencen a notar el fred a les butxaques.

Els darrers quilòmetres baixa que baixaràs per acabar arribant a Font-Romeu, en total em surten 36,6 km amb 1410 D+. A l’arribada tinc la sensació que hagués pogut apretar una mica més, no tinc cap dolor a les cames i puc agafar el cotxe i baixar cap a Girona sense haver de descansar gens ni mica. Tot i això estic molt content amb el resultat, baixant de 5 hores, a la 70 posició.

A l'arribada (el de vermell)
Foto Sílvia
M’ha agradat moltíssim això de córrer per la neu, l’impacte a les cames és molt baix, llàstima que no es facin més curses d’aquest estil, tocarà agafar les raquetes!!!!

La setmana vinent una mica més de tot, o això espero.

Salut i amunt!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada