Bon dia,
Setmana
descompensada, com no podria ser d’una altra manera per festes.
Després del
clàssic descans dels dilluns, el dimarts nocturna amb en Jordi i en Peio, només
de sortir el frontal, que aparentment funcionava fa el tonto, així que toca
deixar-lo al cotxe i aprofitar-me dels pepinos, els dos van amb un nao, dels
companys. Sortim del cul del Món i anem cap a la zona dels ecosistemes i acabem
pujant pel corriol del dipòsit, seguim fins a l’olivet i prenem el trencant cap
a la pista a Sant Miquel, abans d’arribar a Puig Estela, baixant de nou cap al
camí dels Àngels, per un corriolet que queda a l’esquerre, avall cap a la
variant i abans del darrer tram agafem el desviament cap a Riera de l’Onofre i
de nou cap al cul del Món. Gràcies als companys per il·luminar-me el camí.
El dimecres
sessió doble, al migdia Trailsilvestre amb en Tapi, sortim de plaça Catalunya i
fem un Sant Miquel camí clàssic, un cop aquí seguim cap a Puig Estela, passem
per l’olivet i avall pel camí de les Dones, prenem el corriol que ens porta a
la pista cap a la variant i anem cap a pirulins, per tancar baixem al carrer
del Carme pel costat del cementiri. Bona sortida per tancar l’any a la muntanya
i arribar als 3.000 quilòmetres. Al vespre Sant Silvestre de Girona acompanyant
la Sílvia, la Gemma i el seu company, com sempre un bon ambient i en el meu cas
a un ritme suau, content de poder fer aquestes coses en família, aviat amb el terratrèmol
de casa que apunta maneres.
I saltem a
diumenge, primera sortida de 2015, tenia ganes d’arribar-me a Cadaqués i
tornar, i així ho vaig fer. Sortint des de Palau-saverdera pel camí de la mina
cap a Mas Fumats, on vaig provar un corriolet nou que no em va convèncer i em
va fer endarrerir. Seguidament amunt cap al Pic de l’Àliga, amb unes vistes precioses.
Per baixar a Cadaquès vaig agafar el corriol que em va descobrir la 20k
del TCdC 2014 fins a puig de Sa Cruïlla i la casa que queda a la pista a Jóncols.
Un cop a la pista avall fins a tocar mar, aprofito per reomplir d’aigua els soft flask i menjar
una mica, pujada cap al coll de muntanya Negra i avall cap a Port de la Selva,
aquí decideixo fer-ho per pista doncs vaig una mica just de temps. Per tancar
agafo la baixada de les 24 hores i retallo pels horts fins a la Selva de Mar.
On torno a carregar d’aigua i descarto menjar perquè no se’m posi malament
pujant, greu error, doncs la pujada a Sant Pere de Rodes es fa eterna fruit d’un
ocellot de campionat, les cames estan en perfectes condicions, però vaig en
reserva molt justet de gasoll. Quan arribo a dalt, menjo una mica i encaro el darrer tram
del dia, Santa Elena, Mas Ventós i avall cap a Palau, saltant-me Sant Onofre
per anar més ràpid. En arribar a casa estava blanc com el paper de fumar, o
això em van dir.
Apa, això és tot!
Salut, muntanya i
que tingueu un molt bon any nou!!!!
