Bon dia,
Ja s’han acabat
les vacances, avui començaré a explicar-vos això de la cursa de muntanya més
mediàtica d’Europa.
Dia 1: L’anada.
No hi ha gaire
secret, per arribar a una hora raonable no hi havia més remei que llevar-se
d’hora i esperar que el bitxo petit de la casa suportés de la millor manera els
més de 700 quilòmetres que ens esperaven per davant. El resultat sortida a les
vuit i vint minuts de Pont Major i arribada a quarts de set del vespre a
Chamonix, després de quatre aturades tècniques i un parell de retencions que
ens han suposat una hora extra, la cosa va anar prou bé.
Un cop a lloc, a localitzar
la central de BigFoot, recollir les claus i instal·lar-nos. Mentre fèiem la
instal·lació vaig sentir una veu inconfusible que venia de l’hotel del davant
dels apartaments, vaig anar cap allà i em vaig trobar en Lluís i en David
jugant a la pista. Varem xerrar un moment i amb en Lluís varem quedar per
l’endemà al matí anar a fer un tomb.
Només quedava
sopar i dormir.
Dia 2: Collons de
temps.
El despertador no
ha hagut de sonar, ja m’he llevat amb el xocar de les gotes de pluja a la
finestra. Amb en Lluís varem dir que sortiríem si o si, així que a vestir-se i
a trobar-nos a la porta del seu hotel.
D’allà mateix
surt un camí de terra que ens portarà fins a les primeres rampes camí de la
Flégère, anem fent a bon ritme tot xerrant, estem en una zona boscosa així que
no hi ha massa a veure. De cop arribem a una zona amb més pendent, toca caminar
ràpid, seguim sense vistes.
De cop arribem a
La Florida, una casa enmig del camí amb taules per fer el toc. Aquí es comença
a veure el paisatge, tot i estar el dia ennuvolat, el que s’entreveu fa
patxoca. Deixem La Florida i el bosc i comencen els corriols, això és una altre
cosa, anem seguint i m’indica on hi ha la vall de la Mer de Glace, fins arribar
al trencant que ens portaria a la Flégère, agafem el camí que baixa cap a Les
Praz.
Comença a estar
una mica tou, però no hem de patir massa. Ràpidament perdem el desnivell que
hem guanyat pujant i arribem a la vall, prop d’un camp de golf. Seguim per la
vall fins arribar de nou al nucli principal de Chamonix i cap a casa. Una bona
sortida, amb bona companyia, repetirem.
Un cop a casa,
dutxa, esmorzar i a continuar el dia en família, sense poder fer gran cosa per
la pluja. Només voltar-la una mica pel poble, prenent mides de més o menys on
trobar totes les coses.
Dia 3: Sol i bon
temps per la TDS.
Dimecres, el dia
de la TDS, la cursa surt a les set del matí i jo avui vull fer una part del
tram final de la CCC. Amb el recorregut carregat al rellotge surto abans de les
7 del matí de l’apartament. He d’esperar una bona estona per poder arrancar,
doncs el rellotge no es posiciona ni a la de tres.
Quan finalment ho
fa, arranco, el primer quilòmetre asfalt pur i dur, en tocar terra me n’adono
que he anat a parar allà mateix on varem anar amb en Lluís, però aquesta vegada
al trencant de la Flégère continuo amunt. El camí està bé, pica amb arrels,
pedres, no és el camí més plàcid que es pot fer després de més de 90
quilòmetres, però res massa tècnic.
Tiro amunt un
tall més, fins a quedar-me a un quilòmetre i mig de La Flégère, moment en que
faig mitja volta per anar cap a casa. Les vistes d’avui son precioses, no hi ha
núvols i tota la vessant oposada al balcó sud es veu de meravella.
Un cop a
l’apartament, dutxa esmorzar i cap a Le Mer de Glace, amb el cremallera. Un cop
a dalt comencem a baixar a peu, carregant l’Ivet en braços, al final hem de fer
mitja volta i tornar a dalt, sort que la Sílvia ha posat seny. Un cop a la
terrassa, torno a baixar, per enganxar els meus pares abans d’arribar a l’accés
a la cova. Sobre aquesta, no impressiona, més tenint en compte que la llengua
de glaç que anys enrere creixia a passes de gegant, ara mateix està en clar
retrocés, potser culpa del canvi climàtic?
Un cop vist
tornem amunt, uns ajudats pel telecadira, d’altres a pota i cap a la vall de
nou. Anem a dinar i aprofitem per anar a buscar el dorsal, m’han avisat que es
fa cua llarga, al final no arriba a una hora. Anema a veure l’arribada dels
primers de la TDS, gran paper d’en Toti Bes fent tercer darrera el francès
Thevenard i el nepalès Tamang. Anem a sopar i en acabat, com que ens han fet
anar tard, som a temps de veure l’arribada d’en Jordi Gamito i en David Coma,
quines màquines. Destacar la victòria de la valenciana Teresa Nimes, seguida de
la italiana Lisa Borzani i l’incombustible Nerea Martinez.
Dia 4: OCC
estiuenca
Mentre uns anaven
a l’Aiguille du Midi, els altres aprofitàvem per llevar-nos tard, feia temps
que no dormíem fins les 9 del matí.
Esmorzar i anar a
fer la volta pels carrers principals de Chamonix, de fet son els dos que van
paral·lels al riu, anar a veure els diferents estants, ullar les botigues de
records i anar seguint els coneguts de la OCC.
Per la part alta
en Marc Pinsach tercer, darrera els francesos Nicolas Martin i Regis Durand,
pels coneguts bons papers d’en Luís Puig, en Fede, en Lluís Aurell i destacar
sobretot l’actuació d’en Tapi, primer Intrèkkid en crear l’arc d’arribada a
Chamonix, moltes felicitats!!!!
A la tarda una
mica més de passejada i a descansar que demà toca la cursa.
Dia 5: La cursa
Aquest anirà a
part, que hi ha força per explicar. Aquest és l'enllaç:
http://carlescorredordemuntanya.blogspot.com/2014/09/de-vacances-chamonix-segona-part.html
http://carlescorredordemuntanya.blogspot.com/2014/09/de-vacances-chamonix-segona-part.html
Dia 6: CCC,
regals i UTMB
Al matí em vaig
llevar molt d’hora, vaig revisar quan arribava en Carles i a veure’l passar per
l’arc, va anar just però era allà per felicitar-lo, bona cursa i espero que
també et vagi bé a Cavalls. Vaig anar a buscar esmorzar i cap a casa.
Després d’esmorzar
a fer un tomb per comprar regals, veure arribar els tres primers classificats
de la UTMB, felicitar a François d’Haene, Tofol Castañer i Iker Karrera, així
com els primers de la PTL, 300km amb 28000D+, una bestiesa. Varem anar a dinar i
vam arribar per veure com la Rory Bosio arribava en primera posició per segon
any consecutiu. Una darrera volta abans de veure passar la Núria Picas arribant
en segona posició.
Cap a casa a fer
maletes i a descansar que diumenge toca viatge llarg.
Dia 7: De tornada
Una tornada més
plàcida que l’anada, sortida a dos quarts de nou del matí, per mitja horeta no
he pogut veure l’arribada de l’equip Koala, enhorabona, però és el que te anar
amb petita, ara manen els seus horaris, arribada a dos quarts de sis de la
tarda, tres aturades i cap retenció. A casa a descansar!!!
Demà més.
Salut i alps!!!
